Sor Constanza de Castilla i Las primeras escritoras en lengua castellana, editats per M.ª del Mar Cortés, donen a conèixer la personalitat i el talent d’unes dones que, educades en l’obediència i la discreció, van traspassar el llindar de l’escriptura per oferir-nos la seva particular visió del món.
Sor Constanza de Castilla ens descobreix la figura de la priora del monestir de Santo Domingo el Real de Madrid, una dona ben relacionada amb la corona i els cercles influents de la societat castellana del segle XV gràcies al seu origen noble i al càrrec religiós que va ocupar. Autora del Libro de oraciones o Devocionario, que va escriure probablement entre 1454 i 1474 per a les monges del seu monestir, sor Constanza va trobar en l’escriptura un espai propi de poder i llibertat. A més de fer una acurada selecció de passatges del Devocionario, M.ª del Mar Cortés descriu les característiques del manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de España (que possiblement fou il·lustrat per la mateixa sor Constanza) i, en l’estudi previ que presenta sobre la vida i l’obra d’aquesta poderosa figura, ens revela com la vocació literària li va servir per expressar la seva particular visió de la fe i de l’existència humana. Cortés vindica aquesta autora com a iniciadora d’un camí de creació literària que culmina amb l’obra de Teresa de Jesús.
El llibre Sor Constanza de Castilla està dividit en quatre seccions. La primera situa sor Constanza en el seu entorn històric i cultural, amb l’ajut d’un quadre cronològic que resumeix els fets més destacats de la seva vida i del context europeu. A la segona part, M.ª del Mar Cortés fa una presentació detallada de les notícies que es coneixen sobre l’escriptora i la seva obra, de la qual fa una anàlisi temàtica i estilística. A la tercera part, es reprodueixen dues cartes que mostren la relació de la priora dominica amb les esferes de poder i una selecció de textos del Devocionario. I, en l’última secció del volum, es recullen les referències bibliogràfiques que han permès contextualitzar i comprendre l’obra de l’autora.
Constanza de Castilla (abans de 1405 – 1478) era filla de l’infant Juan de Castilla i d’Elvira de Eril. Els seus avis paterns eren el rei Pedro I i la reina Juana de Castro Ponce de León, i els materns, Beltrán de Eril, alcaid del castell de Sòria, i Magdalena de Falces. Era germana de Pedro de Castilla, bisbe d’Osma i de Palència. Va viure durant els regnats de Juan II, Enrique IV i els primers anys del d’Isabel la Catòlica. Va ser priora de Santo Domingo el Real des de 1417 fins a 1465, i el seu parentiu reial li va permetre rebre ajudes econòmiques i obtenir indulgències i prerrogatives eclesiàstiques.
Las primeras escritoras en lengua castellana, editat també per M.ª del Mar Cortés, recull una tria de textos escrits per un seguit d’autores que rarament han ocupat un lloc central en l’estudi de la literatura i que, malgrat la importància de la seva obra en la cultura de la baixa edat mitjana i el Renaixement, han estat injustament relegades al silenci.
Les escriptores representades al llibre, que van viure entre els segles XIV i XVI, són: Leonor López de Córdoba, la mateixa sor Constanza de Castilla, sor Teresa de Cartagena, sor Juana de la Cruz, sor María de Santo Domingo, Florencia Pinar i altres autores de la lírica de cançoner. Vinculades als cercles de poder i als espais religiosos, totes elles van tenir accés a la cultura i, per tant, van poder articular i expressar un pensament propi. A l’interès que suscita la seva obra, cal afegir-hi el valor filològic, ja que aquests textos il·lustren els usos d’una etapa (i d’un sector social determinat) en l’evolució de la llengua castellana.
Cortés, a més de seleccionar i editar els textos, ofereix un breu estudi de la biografia i l’obra de cada autora, juntament amb una acurada selecció bibliogràfica. Aquests estudis introductoris resulten molt útils per orientar la lectura dels textos, perquè situen el context històric i biogràfic en què es van produir i en donen les principals claus interpretatives.
M.ª del Mar Cortés Timoner (Barcelona, 1973) és doctora en Filologia Hispànica i professora de literatura espanyola a la UB. Va rebre el XIV Premi de Recerca Victoria Kent l’any 2004 pel llibre Teresa de Cartagena, primera escritora mística en lengua castellana (2003). A més dels dos llibres que ara presentem, també ha publicat Sor Juana de la Cruz (1481-1534) (2005) i nombrosos articles i ressenyes sobre les primeres escriptores en llengua castellana. Col·labora des de 1996 en projectes de recerca sobre el teatre de l’Edat d’Or i ha publicat diversos estudis d’aquest àmbit.