A partir del cèlebre article «J’accuse!», d’Émile Zola, considerat l’acta fundacional de la intel·lectualitat a Europa, Antoni Martí Monterde i Bernat Padró Nieto han vertebrat l’edició de Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu, que aplega disset contribucions d’especialistes que analitzen l’essència d’aquesta figura primordial en les societats europees contemporànies.
Escrit des de la perspectiva de la literatura comparada, Qui acusa? aborda la figura de l’intel·lectual per tal de reflexionar sobre la història europea i en especial sobre la seva dimensió literària, en un moment especialment crític en què sembla que la funció de l’intel·lectual ha desaparegut del debat públic i en què la idea d’Europa és qüestionada tant com a projecte col·lectiu com pels seus valors implícits.
Des d’aquesta perspectiva, professors, pensadors i escriptors com Christophe Charle, Joseph Jurt, Joan Manuel del Pozo, Carolina Moreno, Ignasi Moreta, Ester Pino, Maximiliano Fuentes, Bernat Padró, Antoni Martí Monterde, Enric Sullà, Mercè Rius, Neus Penalba, Borja Bagunyà, Àlex Matas, Henri Garric, Annick Allaigre i Túa Blesa miren de respondre preguntes essencials com ara si existeix un espai intel·lectual europeu compartit en què la reflexió sobre les problemàtiques i els debats públics concrets de cada indret respongui a una tradició de pensament comú; o bé com ha evolucionat la posició de l’escriptor respecte de la figura de l’intel·lectual en cada literatura europea; o quines són les característiques, les contradiccions i les paradoxes dels intel·lectuals. Els autors recorren els itineraris intel·lectuals i humans de pensadors i escriptors que han marcat la història del continent europeu dels segles XIX i XX: Georg Brandes, Émile Zola, Joan Maragall, Josep Pla, Eugeni d’Ors, José Ortega y Gasset, Stefan Zweig, Carles Riba, Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Joan Fuster, Michel Leiris, Danilo Kiš, Juan Goytisolo, Rafael Sánchez Ferlosio, Walter Benjamin, Juan Gil-Albert i Maurice Blanchot. En conjunt, Martí Monterde i Padró es proposen determinar quin és el llegat de la reflexió que va llançar Émile Zola des de les pàgines de L’Aurore el 1898.
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968). Professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, ha alternat aquesta activitat amb l’escriptura de poesia, narrativa i assaig. Després de la publicació de Sobre el desordre: cinc fragments (1992), va guanyar el XXVIII Premi Guerau de Liost 1994 amb Els vianants (1995) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb L’erosió (2001). En el camp de l’assaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), IX Premi d’Assaig Joaquim Xirau 1997, a més de nombrosos estudis inspirats en la relació entre crítica, ficció i autobiografia. L’any 2007 va ser finalista del XXXIV Premio Anagrama de Ensayo per Poética del café: un espacio de la modernidad literaria europea, en què reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural. Ha coeditat, amb Teresa Rosell, Joan Fuster. Figura de temps (Publicacions i Edicions de la UB, 2012).
Bernat Padró Nieto (Barcelona, 1981) és professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i membre de diferents grups de recerca entre els quals «Literatura comparada en l’espai intel·lectual europeu» de la UB i «Pensamiento literario español del siglo XX y su contextualización» de la Universitat de Saragossa. És autor de diversos articles en publicacions periòdiques, en què ha aprofundit en l’obra de Friedrich von Schiller, Hans-Georg Gadamer i Rafael Sánchez Ferlosio, entre d’altres.