Al llarg de divuit articles, l’obra ofereix una visió àmplia i plural dels vincles que uneixen ciència i humanitats. Aborda qüestions tan crucials com les que planteja el metge Nolasc Acarín sobre la vida i la mort, en un text que transmet una profunda experiència humana i professional, o tan candents i peremptòries, en constant transformació, com les consideracions ètiques derivades de la «connectivitat global» de la nostra societat que analitza el filòsof Ramon Alcoberro. Des d’un altre punt de vista, els economistes Antonio J. Arrieta i Óscar Dejuán analitzen la decisiva relació entre humanitats i economia, mentre que el filòsof Norbert Bilbeny reivindica el principi de curiositat i admiració com a motor essencial i primer de qualsevol recerca. Per la seva banda, el genetista i divulgador científic David Bueno advoca per una nova cultura del coneixement que integri ciència i humanitats; Anna Calvera, historiadora de l’art, i M. Dolors Tapias, professora de belles arts, situen el disseny en la confluència entre la tecnologia i les humanitats; Joan Guàrdia traça una trajectòria de la psicologia com a disciplina integradora que va des de les humanitats fins a les ciències de la salut, passant per les ciències socials; el filòsof Daniel Innerarity proposa una nova hermenèutica, arran del gir interpretatiu que ha experimentat la filosofia durant el segle XX i d'acord amb el qual la diferència entre ciències i humanitats és ja insostenible; el físic David Jou n’argumenta la complementarietat necessària com a requisit per assolir l’objectiu final, la saviesa; Marisa Siguan, professora de literatura alemanya, explora la relació entre literatura i ciència, i posa de manifest la modernitat d’aquesta diferenciació, que va tenir lloc durant el segle XIX amb el progrés científic; i, finalment, el físic Javier Tejada escriu un relat personal sobre l’evolució de la ciència lligada a la història de la humanitat, i sobre la multitud d’incògnites que queden encara per resoldre. Al final del llibre s’inclou un breu perfil biogràfic de cada autor que defineix el seu camp d’expertesa i experiència.

Humanidades e investigación científica postula la creació i la recerca com a punts de confluència de les humanitats i la tecnologia, de les ciències humanes i les naturals, de l’art i la innovació; de fet, proposa un replantejament complet del saber humà, concedint a la interdisciplinarietat un paper central com a via necessària per trencar els compartiments estancs del saber.

Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953) és catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Filosofia i, actualment, dirigeix el màster en Ciutadania i Drets Humans, i coordina el projecte de recerca Crisi de la Raó Pràctica. Ha estat professor visitant de la Universitat de Chicago, de l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey, i de la Universitat Loyola de Chicago. La seva recerca, que s’inicià amb treballs sobre història de la filosofia catalana i ètica kantiana, s’ha especialitzat en qüestions interculturals, ètica de la ciutadania i cosmopolitisme. És autor de nombrosos llibres d’ètica i filosofia política, com La identidad cosmopolita (2007), Consultorio ético (2008), El futuro empieza hoy (2010), Ética del periodismo (editat, l'any 2012, a Publicacions UB) o Justicia compasiva (2015), i ha rebut dos importants guardons: el Premi Josep Pla, el 1984, i el Premi Anagrama d’assaig, el 1987. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com els diaris Avui, Diari de Barcelona i La Vanguardia. És membre del Grup Interdisciplinari de Reflexió i de Solucions Matemàtiques per a Entitats (GISME).

Joan Guàrdia (Barcelona, 1958) és catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Imparteix docència sobre tècniques d’anàlisi de dades i estudis epidemiològics en diverses universitats nacionals i internacionals, i és el responsable dels grups de recerca Desenvolupament per a l’Aprenentatge de l’Estadística en Salut, Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia i Anàlisi del Format del Material Docent en l’Ensenyament de l’Estadística per a Psicòlegs. Ha publicat més de dos-cents treballs en revistes especialitzades, a més de diversos llibres de docència i divulgació de l’estadística aplicada a la psicologia. Actualment és vicepresident de la Societat Catalana d’Estadística i membre del Grup Interdisciplinari de Reflexió i de Solucions Matemàtiques per a Entitats (GISME).