El llibre, fruit del projecte del Grup de Recerca en Història de l’Art i el Disseny Contemporanis (GRACMON) «Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900», que dirigeix Teresa-M. Sala, fa una acurada i polifònica reflexió sobre un tema encara no prou estudiat: la profunda relació simbòlica entre la biologia i l’art durant el modernisme. És ben sabut que aquest moviment artístic es va inspirar en la naturalesa i que fa utilitzar profusament elements d’origen natural, amb preferència pels vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic, però aquest llibre s’ocupa d’aspectes menys coneguts d’aquesta relació, com la recepció de les teories darwinistes a Catalunya a finals del segle XIX, el bestiari modernista, els repertoris d’ornamentació vegetal utilitzats pels artistes o l’imaginari simbolista del paisatge natural.
Influïts pel culte a la natura, els creadors –pintors, arquitectes, artistes decoratius i gràfics, sobretot– van configurar durant els anys d’eclosió del modernisme un potent imaginari poètic, simbòlic i oníric, mentre els científics, que vivien la repercussió de la teoria de l’evolució de Darwin, encetaven un encès debat entre creacionistes i evolucionistes. D’aquest marc històric i de les relacions entre artistes i científics s’ocupen els capítols «Sobre la relació entre les arts i la naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900», d’Enric Ciurans, Sergio González-Crespo i Teresa-M. Sala; «El darwinismo en los manuales escolares españoles de ciencias naturales de la última década del siglo XIX. Breve aproximación al arte en la enseñanza de la teoría de la evolución», de Margarita Hernández Laille; «Sobre la naturalesa en l’imaginari simbolista», de Teresa-M. Sala; «El paisatge simbolista i el concepte de degeneració de raça segons Max Nordau, Pompeu Gener et al.», d’Irene Gras Valero, i «L’estudi del bestiari modernista. Apunts per a una primera aproximació», de Teresa-M. Sala.
D’altra banda, els plantejaments antimaterialistes i idealistes que, en alguns casos, havien coincidit amb els postulats de les teories de l’evolució van conformar el marc de sensibilitats del moviment simbolista, en què els anomenats «paisatges de l’ànima» s’estenien des de l’aproximació a l’inconscient fins al viatge a illes inexplorades, tot passant per altres formes d’evasió del subjecte, com van ser la tècnica de l’actor, el joc dels infants o l’emmirallament en les plantes i les bèsties. Sobre aquests aspectes versen els capítols «Planteamientos antimaterialistas en la Inglaterra de finales del siglo XIX y su vigencia en la actualidad», de Sergio González-Crespo i Teresa-M. Sala; «El descobriment de l’illa blanca», de Nina Ferrer, sobre l’arribada de Santiago Rusiñol a Eivissa, i «Bèsties de cartró, els espectacles populars. Homenatge a Xavier Fàbregas», d’Enric Ciurans. Cal destacar el capítol «El Maeterlinck de les flors i les abelles», de Jordi Coca, dedicat al poeta, dramaturg i assagista belga, un dels màxims exponents del teatre simbolista del seu temps.
La col·lecció Singularitats, a la qual pertany aquest llibre, vol donar a conèixer els resultats de les recerques desenvolupats per GRACMON, i els seus llibres estan concebuts com a obres corals amb una reflexió àmplia al voltant del modernisme, el noucentisme, l’estudi de la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals de les arts a la ciutat de Barcelona. Els seus dos darrers títols són Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres (a cura de Mercè Vidal), i La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), d’Anna Calvera (coord.).
Pere Capellà Simó (Palma, 1981) és llicenciat en Belles Arts i doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Com a artista plàstic, la seva obra ha il·lustrat els versos de Ramon Llull —Cant de Ramon-Lo Desconhort (2005)—, de Pau Vadell —Sadoll de seny (2006)— i d’August Bover —Cloc! (2011) i Beabà (2014)—; també ha participat en diverses exposicions, tant individuals com col·lectives. Com a investigador, s’ha especialitzat en la història de la joguina durant la segona meitat del segle XIX; el seu llibre La ciutat de les joguines. Barcelona, 1840-1918 (2013) ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2013 en la modalitat d’Història «Agustí Duran i Sanpere». Des de 2011, és professor de l’àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la Universitat de les Illes Balears.
Antoni Galmés Martí (Manacor, 1983) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de dibuix i gravat, i exerceix de professor d’Arts Escèniques al Departament d’Història de l’Art de la mateixa universitat. Ha estat ajudant de direcció de Ricard Salvat i de Rafel Duran, i actualment és actor a la companyia Petita Pàtria i dirigeix el grup de teatre de la UB. La seva tesi doctoral versa sobre el teatre de putxinel·lis al segle XIX a Barcelona i la dimensió estètica que prengué aquest art en convertir-se en un entreteniment popular admirat pels grans cercles artístics de l’època.