logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Gener
2015
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dilluns 12 de gener

Josep Miquel Sobrer, «Barcelona 1961: assaig de retrat literari»

«La historiografia i la crítica literàries solen ser diacròniques i sintagmàtiques. Estudien un autor, un gènere, un període o un moviment considerant-ne l’evolució i parlant, doncs, d’inicis, desenvolupaments i finals —d’articulacions o sintagmes—. En aquestes pàgines em proposo un exercici —un assaig— d’estudi sincrònic i paradigmàtic, un tatx del món de les nostres lletres. Amb aquesta finalitat he volgut mirar quins materials nous, quines novetats editorials serien presentats al lector català als volts d’un any concret i, potser arbitràriament o potser per la seva simetria revertida (la xifra diu el mateix si es llegeix de cap per avall), he escollit 1961 per al meu experiment. També perquè va ser un any, a casa nostra, relativament poc cataclísmic quant a canvis polítics i per tant bona ocasió per penjar-se d’un moment dins de la incessant transformació de les coses. Cal que avisi, però, que la meva selecció d’obres comentades és descaradament incompleta, limitada tant pels meus coneixements com per les dimensions permeses en aquesta publicació. Les conclusions, doncs, seran provisionals —una mena d’invitació a completar, si hi ha interès, el tema.

»Tot i que el règim de Franco portava vint-i-dos anys d’imposició i semblava d’una solidesa sense escletxes, el món, com sempre, anava canviant a pas lent però inevitable. L’any 1961 representa un dels punts àlgids de la Guerra Freda que dividia la Terra en tres parts, els anomenats Primer, Segon i Tercer Mons. Va ser l’any que es va erigir el mur de Berlín i quan, rere la fallida invasió a la badia de Cochinos, els EUA van trencar relacions amb Cuba. 1961 va veure la mort, entre tantíssimes altres, del psicòleg Carl G. Jung i dels escriptors nord-americans Dashiell Hammett i Ernest Hemingway, aquest per suïcidi. A casa nostra va ser l’any de la mort de Josep Maria de Sagarra; Carles Riba havia mort dos anys abans. Els principis de la dècada van veure l’esclat de la música pop del que deu haver estat el conjunt més mundialment famós de la història, els Beatles. El món havia entrat en allò que Marshall McLuhan va batejar amb l’oxímoron "global village", el "poblet mundial" que els mitjans de comunicació feien possible; el primer llibre de McLuhan, The Mechanical Bride: Folklore of Industrial Man, és precisament de 1961.

»Podria ser simptomàtic, i és certament simbòlic, el traspàs dels nostres grans escriptors. En teatre, Sagarra representa una manera de fer que ha desaparegut dels escenaris. [...] Per la seva part, la desaparició de Riba comportava fins a cert punt la desaparició de mestratge. L’honorífic "mestre", que s’aplicava a figures com Pompeu Fabra, quedava encara per a Josep Carner, però perdia viabilitat. L’optimisme de la unitat cultural implícita en el títol havia estat esberlat per la guerra i per l’exili i la nostra cultura era ara un animal que es llepava les ferides. Les coses, innegablement, havien canviat.»


 
 
logo