Oberta a la comunitat científica nacional i internacional, Acta/Artis vol promoure, comunicar i difondre la crítica i el debat en el camp de l’art, l’arquitectura i els processos de creació visual que es van generar al voltant de la Mediterrània entre els segles XV i XVIII. El seu objectiu fonamental és presentar estudis que plantegin les pràctiques creatives de l’època moderna en relació amb el seu entorn de producció, amb la finalitat de comprendre l’objecte artístic en tota la seva complexitat, tant la de la seva pròpia existència o presència material, com la derivada de les seves implicacions socials o individuals.
Acta/Artis vol incentivar la publicació d’investigacions interdisciplinàries que vagin més enllà de metodologies interpretatives reductores, que plantegin anàlisis dels processos de creació, circulació, difusió i recepció del fenomen artístic i visual en el seu marc històric, cultural, antropològic, econòmic i social, i que estudiïn la intencionalitat i els significats proposats, assumits i transmesos per les imatges enteses com a representació i com a presentació.
La secció d’articles científics d’aquest número gira entorn de Roma, meta inexcusable per a qualsevol artista de l’època. Elena Manzo examina l’arquitectura barroca de Domenico Vaccaro, mentre que Raquel Gallego estudia la funció de la Sala Gran del palau Farnese com a centre formador d’artistes, Pilar Diez del Corral investiga l’estada dels pintors espanyols Pablo Pernicharo i Juan Bautista de la Peña a l’Acadèmia de França a Roma, i Helmut C. Jacobs analitza el grotesc com a forma de crítica de la Il·lustració a través del Capricho 4 de Goya. En l’apartat d’aportacions breus, Santi Torras Tilló recupera, a través de fotografies conservades en col·leccions privades, obres oblidades de pintors significatius del Renaixement català.
A la secció de ressenyes, Carme Narváez, Joan Sureda i Joan Bosch Ballbona comenten, respectivament, tres importants exposicions dedicades a Pontormo, El Greco i Antoni Viladomat, mentre que Víctor Mínguez i Ginés Torres Salinas escriuen sengles ressenyes sobre dues obres publicades enguany: Bramante, mito y realidad. La importància del mecenazgo español en la promoción romana de Bramante, de Ximo Company, y Soledades ilustradas. Retablo emblemático de Goya, de Rafael Bonilla y Paolo Tanganelli. L’apartat «Arxiu», que recupera figures i aportacions històricament rellevants en el camp dels estudis sobre l’art modern, en aquesta ocasió presenta «¿Naturalezas vivas o muertas? Ciencia, arte y coleccionismo en el Barroco español», de José Ramón Marcaida i Juan Pimentel.
El número inaugural d’Acta/Artis, publicat l’any passat, aplega una singular aportació de Rocío Carande sobre la simbologia ornamental de la Galera Reial de la batalla de Lepant, un estudi de Candela Perpiñá sobre el significat de la música angèlica des de les primeres representacions medievals fins al Renaixement, un article de Francisco José Martínez en què examina el significat teològic i polític de les imatges de la Trinitat trifacial, una anàlisi del cicle mural del Chiostro degli Aranci de Florència realitzada per Eloi de Tera, una investigació de Sergio Rossi sobre la probable relació d’alguns aspectes iconogràfics del cicle mural quatrecentista de la Capella Sixtina amb la conjura dels Pazzi, i l’estudi que fa Eva March sobre la valoració europea de Velázquez a través dels relats escrits en el segle XVIII per viatgers i estudiosos anglesos. Entre altres ressenyes, hi ha la de Joan Ramon Triadó de la magna exposició sobre Caravaggio a Roma, i la d’Isabel Valverde sobre la recerca que va publicar Eva March sobre els museus d’art i arqueologia de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. «Arxiu» recupera la figura de Julius von Schlosser i publica el facsímil i la traducció crítica de la seva monografia sobre Goya.
El tercer número de la revista, que sortirà a finals de 2015, estarà dedicat, entre d’altres aspectes, a les relacions entre poder i identitat, i recollirà la producció intel·lectual generada pel seminari internacional Identitat, Poder i Representació: els Nacionalismes en l’Art, organitzat per Acaf/Art-GEAM (Grup d’Estudis d’Art Modern) de la Facultat de Geografia i Història de la UB, que va tenir lloc el passat mes d’octubre amb motiu del Tricentenari.
Joan Sureda i Pons (Barcelona, 1949) és catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Director del MNAC entre 1986 i 1991, es va encarregar de dur a terme el procés de rehabilitació i adaptació del Palau Nacional, i de fer un inventari de tota la col·lecció del museu. Va defensar la idea d’un museu que conservi i que alhora generi coneixement, motiu pel qual va crear un centre d'investigació i un altre de restauració. Ha exercit de professor a les universitats del País Basc, Sevilla i la Complutense de Madrid, i és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis de Saragossa. Autor, entre d’altres obres, d’El romànic català. Pintura (1975), El gòtic català. Pintura (1977), La pintura romànica a Catalunya (1981), La pintura románica en España (1985), La trama de lo moderno (1988), La pintura gòtica catalana del segle XIV (1989) i Jaume Huguet, el capvespre d’un somni (1994). Ha comissariat diverses exposicions, com Capolavori per Sant’Antonio (Pàdua, 1995).