En el pròleg, José Manuel Matilla, cap del Departament de Dibuixos i Estampes del Museu del Prado, destaca que el gran valor d’aquest llibre és oferir-nos «d’una manera amena, un instrument per aprendre delectant. Mitjançant un recorregut personal i emocionat per algunes de les estampes més importants de la seva col·lecció, obres dels més destacats gravadors de la historia, Vicenç Furió ens ofereix les claus per gaudir de les peculiaritats del gravat».
Dividit en quatre parts, «Apreciació i valors», «Petites obres mestres», «Grans estampes al burí» i «Llum, ombres i color», a la primera es caracteritzen els paràmetres generals del món del gravat antic: l’abast temporal, que comença al segle XV i finalitza al XIX, quan es trenca amb els models de la tradició clàssica; les tècniques i els materials (gravats, estampes, xilografies, litografies, etc.); les diverses iconografies; les edicions i les còpies, i lògicament, en un àmbit procliu al col·leccionisme, les cotitzacions.
En el segon capítol, Furió s’atura a presentar obres de petit format –a voltes petitíssim–, algunes d’artistes cèlebres, com Rembrandt o Dürer, d’altres d’autors menys coneguts, com Van Leyden o Beham. En totes, l’autor hi destaca la perícia i l’habilitat tècnica necessàries per adaptar el tema i la forma a unes dimensions reduïdes, posant en relleu el domini i el dinamisme de Jacques Callot en la sèrie Misèries i desastres de la guerra –comparables als Desastres de la guerra de Goya–; l’excepcionalitat tècnica i la profunditat humana que desprenen els aiguaforts de Rembrandt, com L’orfebre, L’oració a l’hort i El jugador de golf; o la mestria de Marià Fortuny en presentar un paisatge diminut amb escassos elements a Barca a la platja.
El tercer capítol tracta, contràriament, de gravats de grans dimensions, en què els artistes fan una exhibició de tècnica i disseny. En tots, la tècnica emprada és la del burí, utilitzada profusament al llarg del segle XVI. Furió ressalta la figura de l’holandès Cornelis Cort com a principal renovador d’aquesta tècnica, amb la qual obté variacions tonals i efectes de clarobscurs inèdits fins al moment, com ara a l’obra Sant Joan Baptista al desert, autèntic compendi de les possibilitats que ofereix aquesta tècnica. Goltzius i Sadeler, entre d’altres, es configuren com a membres d’aquesta escola nòrdica especialitzada en grans gravats.
El darrer capítol està dedicat a l’anàlisi de la idoneïtat del gravat per als efectes de clarobscur, que s’inicia a finals del segle XVI amb clares influències de Caravaggio, un dels grans mestres d’aquesta tècnica en la pintura; destaca la creació d’escenes nocturnes amb efectes de llum extraordinaris, com El banquet de Baltasar, de Jan Muller; Les negacions de Pere, de Schelte Adamsz Bolswert, o l’Autoretrat de Rembrandt. El conreu de la tècnica del clarobscur arriba fins ben entrat el segle XIX, amb l’extraordinària sèrie de Los caprichos de Goya o les obres mestres de Fortuny de temàtica nord-africana, entre les quals destaca L’anacoreta.
El llibre es presenta en una edició especialment cuidada per oferir amb la màxima qualitat possible les reproduccions dels gravats de la col·lecció Furió, una selecció de gairebé 140 obres essencials, a través de les quals l’autor ens transmet la passió per una disciplina artística que mereix ser redescoberta pels amants de l’art.