Vivim en una cultura que ha institucionalitzat la violència en totes les seves formes i manifestacions, fins al punt de concedir-li un estatus de «normalitat» basat en la idea que la violència forma part indefugible de l’ésser humà perquè està integrada en els seus gens. Els autors del llibre afirmen, en canvi, que la violència en cap cas és genètica, que el que és realment inevitable són els conflictes, no pas la resposta agressiva amb què sovint s’afronten. Si bé els conflictes són consubstancials a la vida, la violència és només una de les moltes respostes que s’hi poden donar.

Tenint en compte això, la pau es pot entendre com un important actiu de la humanitat, com una via per gestionar els conflictes que susciten les diferents idiosincràsies culturals i biològiques. En aquest sentit, el llibre fa una proposta innovadora, fruit del diàleg entre una ciència social com la pedagogia i una d’empírica com la neurobiologia, per encaminar l’educació vers una cultura de pau, amb el convenciment que la pau ha de donar resposta tant a les injustícies més visibles com a les més silenciades.

L’obra està dividida en dues parts clarament diferenciades. A la primera, «La cultura de pau: aspectes socials i educatius», hi tenen cabuda temes de l’àmbit pedagògic i sociocultural, com la no-violència, els principis bàsics de relació, l’aprenentatge ètic i social o els lideratges en clau de pau. A la segona, «El cervell i la pau: una aportació des de la neurociència a l’educació per a la pau», s’hi tracten tant els trets genètics i biològics que han caracteritzat els comportaments agressius al llarg de la història, com aquells que els neutralitzen: la consciència, el grupalisme, l’empatia i la cooperativitat, per exemple. Seguidament, s’advoca per patrons educatius que modelin la plasticitat cerebral en favor de comportaments propicis a la pau i la convivència, tot destacant com n’és d’important que l’entorn familiar, social i cultural ofereixi rols dignes de ser imitats. Clouen el llibre una advertència sobre la fragilitat de la pau, un bé que cal servar constantment, i una àmplia bibliografia sobre el tema.

Marta Burguet (Vilanova i la Geltrú, 1968), doctora en pedagogia, és professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva recerca acadèmica en estudis de pau i conflictes, educació en valors, mediació i relacions educatives i interculturals. Ha participat en investigacions internacionals sobre educació i cultura de pau a universitats de l’Equador, el Regne Unit i Colòmbia. Forma part del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la UB i és autora de diverses publicacions.

David Bueno (Barcelona, 1965), doctor en biologia, és professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència i la seva relació amb el comportament humà. Ha publicat nombrosos articles científics i llibres de divulgació i de text. Col·laborador habitual en mitjans de comunicació (El Punt – Avui, Ara i La Vanguardia), és autor d’un bloc sobre neuroeducació i director de la col·lecció Catàlisi de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. L’any 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica.