/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Novembre
2014
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dilluns 3 de novembre
Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech (eds.), aplega diversos estudis sobre els inicis i la trajectòria del col·leccionisme artístic al nostre país.

En paraules dels editors, l’objectiu del llibre és exposar tres punts de vista diferents sobre el fet artístic que haurien de relacionar-se d’una manera normalitzada i constant: el rigor en l’anàlisi històrica, l’estudi i l’apreciació de les col·leccions pròpies que fan els conservadors vinculats a la gestió dels museus, i la relació directa i entusiasta que mantenen amb les obres els professionals del mercat de l’art.

L’obra aplega nou estudis, tots d’autors amb una llarga i reconeguda trajectòria en la historiografia, la museografia i el col·leccionisme, que recuperen i donen a conèixer persones, recorreguts i fets relacionats amb el mercat de l’art al nostre país. El primer és un estudi de l’historiador Miguel Ángel Alarcia sobre la molt notable col·lecció de moble antic aplegada per Núria Pla Montseny (1917-2011), encara desconeguda per una gran part del públic. En la mateixa línia s’inscriu l’article de l’historiador i crític Josep Casamartina sobre la col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, mentre que Ricard Bru, també historiador, parla sobre el col·leccionisme d’objectes d’art de l’Extrem Orient, camp en què és un prestigiós especialista. Des de la seva doble faceta de col·leccionista i estudiós, Albert Telese, de l’Associació Catalana de Ceràmica, fa un repàs exhaustiu del col·leccionisme ceràmic, una activitat que sempre ha estat important a Catalunya, i Eduard Vallès, del Centre Picasso d’Horta, ofereix un penetrant estudi sobre el col·leccionisme de Picasso a Catalunya, un aspecte molt poc investigat fins ara. Per altra banda, Bonaventura Bassegoda, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, se centra en la recepció que va tenir l’art medieval a casa nostra al segle XIX, un temps cabdal en la recuperació de la identitat nacional, i Eliseu Trenc, de la Universitat de Reims, explica per primer cop quina ha estat la fortuna dels artistes catalans de la darreria del XIX i principis del XX en les col·leccions públiques a França. Ignasi Domènech, del Museu de Sitges, ofereix un nou punt de vista de Miquel Utrillo com a agent comercial i col·leccionista, que ve a completar la seva imatge de gran promotor de l’art. I Carlos Reyero, professor de la Universitat Pompeu Fabra, aporta un treball sobre el preu de les pintures als anys centrals del segle XIX.

El llibre pertany a la col·lecció Memoria Artium, editada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona en coedició amb diverses universitats (l’Autònoma, la de Girona, la de Lleida, la Politècnica de Catalunya i la Rovira i Virgili) i el MNAC. Aquesta col·lecció ofereix obres basades en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fetes per professionals rigorosos, però sense renunciar a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art del nostre país. S’hi han editat fins ara disset títols, entre els quals destaquen Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió; Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, de Núria F. Rius, i Georges Bataille y la parte del arte. De «Documentos» a «Acéphale», de Marisa García Vergara.

Bonaventura Bassegoda és catedràtic d’Història de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix la revista Locus Amoenus, una de les més sòlides de la seva especialitat. Va comissariar l’exposició La col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme del Museu d'Art de Catalunya, celebrada a Barcelona i a Madrid l’any 1992, fruit de l’etapa com a responsable dels dibuixos i gravats del MNAC. La seva tasca investigadora s’ha centrat en el Barroc i, especialment, en el fenomen del col·leccionisme, sobre el qual ha dirigit treballs com els que s’han publicat, també a la col·lecció Memoria Artium, amb els títols de Col·leccionistes, col·leccions i museus (2007) i Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus (2013), aquest últim amb Ignasi Domènech. És el director del projecte Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic, especialitzat en la literatura artística de la darreria del segle XIX i principis del XX.

Ignasi Domènech és llicenciat en Història de l’Art, en l’especialitat d’Art Modern i Contemporani, i màster en Museologia i Conservació per la UAB. Cap de Conservació dels Museus de Sitges, ha comissariat diverses exposicions, entre les quals destaquen El Cau Ferrat. Temple del modernisme català, celebrada el 2011 al Museo Art Noveau y Art Déco Casa Lis de Salamanca; Pere Jou, escultor, també el 2011, a la Sala d’Exposicions de l’Edifici Miramar de Sitges (2011), i actualment #ArtVeuiVot. Artistes pel dret a decidir, al Museu d’Història de Catalunya. És coautor de Museu Cau Ferrat (2003), entre d’altres llibres.


 
 
logo