Centrat en l’estudi de la Casa Bellesguard i el temple de la Sagrada Família, aquest treball obre nous camins per interpretar el simbolisme gaudinià a partir dels vincles existents entre l’obra de l’arquitecte català i la del pintor alemany Peter Lenz, que alhora s’ha d’emmarcar en el context global de la filosofia de Schelling.

La fascinació que desperta l’obra de Gaudí és deguda en gran mesura a l’enigmàtic simbolisme de les seves formes, plenes de significats místics i filosòfics a vegades difícils de copsar per l’observador, però que s’il·luminen quan s’analitzen a la llum de certs corrents de pensament molt influents en l’art del segle XIX i principis del XX.

El llibre està dividit en vuit capítols, profusament il·lustrats amb fotografies i reproduccions de plànols i dibuixos. Els dos primers se centren en l’estudi de la Casa Bellesguard, situada al peu de Collserola, al barri de Sant Gervasi, i que va ser construïda entre 1900 i 1909 per encàrrec de Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, sobre les restes de l’antiga residència d’estiu del rei Martí l’Humà, del segle XV.

Els quatre capítols següents analitzen la vida i l’obra del pintor, escultor i teòric de l’art Peter Lenz, autor del cèlebre tractat L’estètica de Beuron (monestir del sud d’Alemanya que va exercir una gran influència en l’art eclesiàstic i l’avantguarda europea de principis del segle XX), en el qual palesava el seu rebuig al naturalisme i la perspectiva i reflexionava sobre l’abstracció i la cerca del sagrat.

Els dos capítols finals, dedicats al temple de la Sagrada Família, amplien l’abast i el valor del llibre, ja que, a més d’apropar-nos a l’obra més internacionalment coneguda de Gaudí, serveixen per contextualitzar tant la seva biografia com la història i la cultura de la Catalunya del tombant de segle. Cada capítol finalitza amb unes conclusions, molt útils per al lector, i amb una completa i acurada selecció bibliogràfica sobre el tema.

Carles Rius (Barcelona, 1963) és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en l’àmbit editorial i en el de la docència, com a professor d’institut i de la Facultat de Filosofia de la UB, amb la qual col·labora des del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica. És autor de diversos escrits publicats en obres col·lectives i en revistes, i ha traduït l’obra de Schelling.