El Centre de Terminologia Termcat publica l’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, que recull més de 35.000 denominacions documentades arreu dels territoris de parla catalana, corresponents a més de 5.800 espècies de plantes vasculars, en bona part autòctones, però també s’hi ha documentat un nombre important de denominacions catalanes per a espècies exòtiques d’interès comercial, cultural o científic. L’obra ha estat possible gràcies a la intensa col·laboració amb la Universitat de Barcelona, tant pel que fa a la tasca investigadora dels autors com a la coordinació editorial de Publicacions i Edicions de la UB.
En l’elaboració del llibre ha participat un nombrós equip d’especialistes en botànica i terminologia, dirigits pel professor de la Universitat de Barcelona Joan Vallès i encapçalats per Joan Veny (professor de la UB), Josep Vigo (professor de la UB), M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià i Joan Carles Villalonga, els quals han treballat sobre obres publicades i altra mena de documentació aportada per molts altres experts.
De fet, el llibre que ara es presenta és un dels fruits d’un llarg i complex projecte, iniciat el 1993, que es va plantejar com a objectiu compilar un corpus fitonímic en llengua catalana centrat en totes les plantes per a les quals es documenta una denominació catalana pròpia. Des de l’inici del projecte es va atorgar al llibre Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans, un paper referencial com a corpus de partida sobre el qual s’havien de bastir l’actualització i la posada al dia de la informació. A banda d’aquesta obra, s’han buidat més de 300 obres i documents especialitzats (tant publicats com inèdits) dels Països Catalans, o d’abast més ampli, datats entre 1871 i 2013 i que compleixen un requisit indispensable: contenen noms catalans en correspondència amb noms científics.
Així, Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana es converteix en una obra de referència, perquè posa en relació més de 8.400 denominacions científiques amb les corresponents formes catalanes. El llibre no és, però, un recull acrític de denominacions dialectals sinònimes, sinó que, per mitjà de recursos gràfics, permet al lector identificar quines formes són part del cabal normatiu de la llengua i quines altres, en canvi, tenen un ús més reduït o són variants gràfiques.
El volum, doncs, esdevé una obra útil tant per a botànics com per a lingüistes, i de fet pot despertar l’interès de qualsevol persona aficionada al món de les plantes. Diversos índexs (de noms científics, de variants gràfiques, de termes botànics, etc.) faciliten l’accés a la informació des de les diverses perspectives possibles. El llibre presenta també una mostra d’il·lustracions que els autors han volgut destacar perquè tenen denominacions curioses, per exemple perquè són especialment descriptives de la forma de la planta (estrella de camp, esclops o sabatetes de la Mare de Déu, etc.) o per algun altre motiu.
El desenvolupament del projecte i la publicació dels seus resultats ha pogut fer-se realitat gràcies al suport de diverses institucions, com ara l’Obra Social de ’la Caixa’, la Institució Catalana d’Història Natural —societat científica filial de l’Institut d’Estudis Catalans—, el Govern d’Andorra i la Universitat de Barcelona, al costat del Termcat, que n’ha coordinat l’elaboració.
L’obra es presenta en un sol volum, en una edició especialment cuidada, i serà accessible a les llibreries a partir del mes d’octubre. Es preveu que, com un altre resultat del projecte, complementari d’aquest llibre, ben aviat es podrà oferir en línia la consulta a la base de dades que ha servit de suport per a l’elaboració del volum.