Originària és el llibre que la Facultat de Belles Arts ha editat amb Publicacions i Edicions de la UB en commemoració dels 35 anys de la seva creació, l’any 1979. L’obra, un autèntic catàleg d’art a cura de Mar Redondo, Teresa-M. Sala, Carla Padró i Dolo Pulido, recull aportacions de professors que escriuen sobre diferents aspectes, vivències, trajectòries i anècdotes de la Facultat al llarg d’aquests anys, i reprodueix bona part de l’obra artística més significativa del seu fons.

El llibre es presentarà al nou edifici del Disseny Hub Barcelona, a la Biblioteca El Clot-Josep Benet (plaça de les Glòries 37-38), el proper 5 de setembre, a les 13 hores, coincidint amb la inauguració de l’exposició «Denominació d’origen: Col·lecció Belles Arts»;, dirigida per Mar Redondo, Teresa-M. Sala i Dolo Pulido, amb què la Facultat mostra per primer cop de manera extensa al públic una part significativa del seu fons artístic. L’exposició es podrà veure al Km 0 de la Facultat, al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB i a espais satèl·lits com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Can Framis-Fundació Vila Casas, la Biblioteca El Clot-Josep Benet dins el DHUB, el Centre Cívic Can Deu i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. La mostra és una interpretació de la col·lecció Belles Arts a partir de les relacions entre l’ètica i l’estètica, prenent com a punt de referència la coneguda frase «Nulla estetica sine etica» de l’antic professor José M. Valverde.

El llibre, que ha estat dissenyat pel dissenyador i professor de la UB Josep Babiloni, es divideix en tres parts, la primera de les quals, (Re)ferències, recull la visió d’aspectes de caràcter acadèmic, com els plans d’estudi, les TIC o les opcions pedagògiques de la Facultat, de la mà de reconeguts professors com ho són M Dolors Tapias, Miquel Mallol, José M Barragán i Jordi Gratacós-Roig.

La segona, i part central del llibre, titulada Entreacte i relats, és un recull extens de textos curts, de vegades conceptuals, d’altres descriptius, molts d’ells biogràfics i amb una decidida voluntat d’estil, que interpel·len el lector des del record viu dels qui han viscut a la Facultat com a docents: Martí Peran, Anna Calvera, Mercè Vidal, Teresa Blanch, Victòria Combalía, i un llarg etcètera de professors que han impartit docència i ens parlen de com els objectes quotidians, les rutines de feina, les aules i espais i les experiències lectives han acabat configurant la seva vida i la seva percepció de la realitat. Per aquestes pàgines apareixen, entre moltes d’altres realitats, el bar, el lab-media, l’aparcament, la tarima, l’edifici dels antics Menjadors, l’estàtua de Sant Jordi de l’entrada de la Facultat, i fins el magraner arrencat al jardí de ponent... Es tracta de textos catàrtics molts d’ells, escrits des de la sinceritat, a voltes nostàlgica, altres punyent, i molt sovint des de la reivindicació tant de la feina feta, com de la vida passada, apel·lant al reconeixement i revoltant-se davant la indiferència. Són textos tots ells que palesen el caràcter, únic i diferenciat, d’una Facultat molt activa i en constant evolució humana i docent.

Per acabar, l’última part del llibre, Col·lecció Belles Arts, presenta una selecció acurada i interessant dels fons artístics de la Facultat, amb un balanç equilibrat de tots els estils i disciplines.

El curs 1967-68, l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi va estrenar un edifici de nova planta a la zona universitària, a tocar del Reial Club de Polo i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, obra dels arquitectes E. Bona, P. Martínez i J.M. Segarra. Després d’un període intens de negociacions, mentre el professor José Milicua n’era el director, amb el decret del 14 d’abril de 1978, l’Escola es va transformar en l’actual Facultat de Belles Arts. En aquell temps, Antoni Maria Badia i Margarit era el rector de la Universitat de Barcelona, i Eulàlia Vintró, la secretària general. El primer degà nomenat de la recent creada facultat universitària va ser Jaume Coll i Puig (1978), càrrec que van exercir posteriorment, i en aquest ordre, Jaume Muxart (1981), Teresa Gil (1983), Miquel Quílez (1988), Joan Hernández Pijuan (1995), Pere Falcó (1998), Josep Cerdà (2001), Teresa Blanch (2004) i Salvador García (2008).

Trenta-cinc anys després, la Facultat de Belles Arts imparteix tres graus: Conservació i Restauració, Disseny, i Belles Arts, i ha quedat consolidada com un dels centres d’excel·lència del país en la seva formació i un referent d’enllaç per als artistes, pensadors i estudiosos de l’art a Catalunya.