logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Setembre
2014
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dijous 4 de setembre

La UB ha recuperat Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), un llibre perdut i pràcticament inèdit de l’historiador Ferran Soldevila, escrit l’any 1937 en plena Guerra Civil per celebrar el primer centenari de la restauració de la Universitat de Barcelona, sobre el període de la seva supressió després de la derrota de 1714 i els llargs cent vint-i-tres anys de vicissituds posteriors en què la ciutat va maldar insistentment fins recuperar-la. Prologat pel catedràtic d’Història Contemporània de la UB Jordi Casassas i per l’escriptor i periodista Enric Pujol, s’ha editat en versió facsímil i és l’aportació de la UB a la celebració del Tricentenari de 1714.

El rector Pere Bosch Gimpera tenia el gran projecte d’escriure la història de la Universitat de Barcelona, i va encarregar a Soldevila aquest període concret. Els orígens medievals i l’època moderna l’havia d’escriure Jaume Vicens Vives, i Guifré Bosch el període comprès entre mitjan segle XIX i principis del XX, però malauradament aquests no van arribar mai a realitzar-ho. Bosch Gimpera tenia una intenció política molt clara per impulsar aquest projecte: «comparar la restauració de 1837 amb la renovació que s’estava produint en aquells moments a la universitat per associar indissolublement la ciència amb la llibertat».

Només Soldevila reeixí, i el seu estudi es va editar com si es tractés d’un treball específic, just abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, fet aquest que n’impossibilità la distribució fins ben entrada la dècada dels cinquanta, durant la tímida liberalització universitària del període Ruiz Giménez com a ministre d’Educació, i encara suprimint el pròleg del rector Bosch Gimpera farcit de nombroses referències a la guerra, que havia escrit just després dels bombardejos de l’aviació italiana el maig de 1938. En l’edició actual es recupera el pròleg del rector Bosch tal i com el va escriure.

Els estudis universitaris van ser suprimits cinc dies després que entressin les tropes borbòniques a Barcelona, igual que la Generalitat i el Consell de Cent. La resta d’universitat catalanes van patir la mateixa sort, per ser «fomento de maldades», ja que estudiants i professors s’havien mobilitzat fortament a favor de l’arxiduc Carles i havien participat, amb les armes a la mà, en la defensa de la ciutat. Soldevila analitza la supressió, com Felip V bastí una nova i única universitat a Cervera, i la ferma i tossuda lluita de la ciutat per recuperar la seva universitat, voluntat que es comença a manifestar el 1720, tot just cinc anys després de la derrota, així com la tasca complementària per dotar la capital d’institucions culturals, docents i de ciència que omplissin el buit creat per l’arbitrari absolutisme reial.

Ferran Soldevila (1894-1971), germà de l’escriptor Carles Soldevila. Historiador i home de lletres, va ser membre de l’IEC i de l’Acadèmia de Bones Lletres. Va escriure una Història de Catalunya escrita per encàrrec de Francesc Cambó, publicada en tres volums entre 1934 i 1935, i reeditada el 1962. El 1931 va treballar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i més tard a la Biblioteca Universitària. Durant la Guerra d’Espanya va impartir classes a la Universitat de Barcelona, on era professor d’història. Es va exiliar i va residir a França entre 1939 i 1943, en què va tornar a Catalunya per fer-se càrrec de la càtedra d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans. El 1952 va publicar la Història d’Espanya, en vuit volums. Va escriure un important conjunt d’obres, especialment sobre l’Edat mitjana de Catalunya. Va dirigir les col·leccions Un segle de vida catalana i Episodis de la Història.


 
 
logo