logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Setembre
2014
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dijous 4 de setembre
El 10 de setembre, a la Setmana del Llibre en Català, presentarem Imatge, devoció i identitat a l’època moderna, de S. Canalda i C. Fontcuberta (eds.), en què s’estudia com les reformes religioses van influenciar l’art dels segles XVI-XVIII a Catalunya i com el poder polític va buscar legitimar-se a través de les imatges en fets cabdals com la Guerra dels Segadors.

L’obra, que Publicacions i Edicions de la UB coedita amb la Universitat Autònoma de Barcelona i amb la col·laboració de la Universitat de Nottingham, recull articles d’especialistes de les tres universitats que analitzen casos concrets sobre com la religió va afectar el llenguatge visual –l’art, en definitiva– en la Catalunya de l’edat moderna, tot creant nous temes iconogràfics, com ara la Passió i la Vida de la Verge, amb un tractament emocional de la imatge i cercant la persuasió com a principal objectiu.

Sílvia Canalda, professora d’Història de l’Art de la UB, estudia el cas de la Verge de Montserrat, constatant l’antiguitat i l’arrelament de la seva devoció en l’àmbit català, i les raons i els usos que expliquen la proliferació d’una determinada representació seva durant aquest període. També aprofundeix en aquest sentit l’article de Cristina Fontcuberta, professora també d’Història de l’Art de la UB, que estudia com la guerra dels Segadors i la revolta popular que va comportar, van produir tot un gavadal d’imatgeria –entre la qual també les del culte a la Verge– en què per primer cop trobem elements de caire identitari català, contraposat a l’enemic castellà.

En una línia d’investigació semblant, l’assaig de José A. Díaz, amb el suggerent títol L’enemiga obedient? Les exèquies reials a Catalunya en l’època moderna, mostra quina era la implicació de la societat catalana en les exèquies reials a l’època moderna,  ja què la mort també tenia un significat polític, tot donant a conèixer com es van organitzar els funerals, que avui diríem d’estat, des de Pau Claris fins a Carles III, passant per Lluís XIII de França i Felip V de Borbó, per mirar d’escatir-hi les actituds i les intencionalitats polítiques de la societat barcelonina i catalana de l’època.

També cal destacar l’article d’Alejandro Coroleu, que analitza la desconeguda identitat de Baptista Mantuanus, un dels catalans més internacionals del segle XVI, que fins i tot va arribar a ser citat pel mateix Shakespeare, i que fou traduït a diverses llengües, i consultat per lectors de diferents confessions religioses.

Altres estudis remarcables són els de Ramon Dilla, que analitza el paper del culte a sant Ramon de Penyafort mitjançant l’art, en la fundació de la congregació religiosa dels mercedaris, representativa de la Corona d’Aragó. Jean Andrews, que aprofundeix en l’estudi del dolor de la Verge en la pintura de Luis de Morales, anomenat el Diví. Jeremy Roe se centra en el concepte de decorum, una de les idees clau de la literatura artística espanyola de la Contrareforma, per tal de reflexionar sobre les contradiccions existents entre els autors més importants del període. L’article de Borja Franco analitza la particular atenció i l’increment d’obres artístiques dedicades a la Mare de Déu en la predicació destinada a les minories dissidents, com els moriscos. Darío Velandia, tenint en compte que el factor religiós és fonamental per entendre els esdeveniments i la producció artística del moment a Catalunya, aprofundeix en el paper que va tenir la imatge en la predicació i l’oratòria, així com en els usos i les estratègies emprades.

Els estudis dedicats a Nàpols i Sardenya, territoris de l’antiga Corona d’Aragó, estableixen les concordances i diferències en les actituds i en les estratègies de les imatges del període.

Així, els articles de Diana Carrió-Invernizzi i de Sara Caredda se centren en la qüestió del patronatge artístic, tant d’autoritats civils com religioses, i en la seva significació política i identitària a Nàpols i a Sardenya respectivament.

L’obra compta amb una selecció d’obres de l’extens i valuós Fons de Reserva del CRAI, de la Universitat de Barcelona, que volen suggerir una nova mirada a través de dos dels grans conceptes clau que basteixen el llibre: la devoció i la identitat. El recorregut que ens proposen les imatges abasta territoris europeus vinculats políticament i religiosament a la monarquia hispànica durant l’època moderna, com ara Catalunya, València, Castella, Nàpols o Sardenya.

 La 32a edició de la Setmana del Llibre en Català tindrà lloc enguany a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, del 5 al 14 de setembre. S’hi exposaran un total de 83 segells editorials (entre els quals Publicacions i Edicions de la UB), 17 llibreries, la Institució de les Lletres Catalanes i el Govern d’Andorra. A l’espai l'iQuiosc.cat hi haurà una mostra de més de 300 revistes editades en català. També hi haurà un escenari, on tindran lloc diferents activitats com ara presentacions, debats, lectures, contacontes i recitals, així com una sèrie de circuits de lectura per orientar el visitant i espais on poder descansar i, sobretot, llegir. L’editorial de la UB hi exposarà més d’un centenar de títols i presentarà les principals novetats editorials del mes de setembre.


 
 
logo