/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Juliol
2014
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dimarts 1 de juliol de 2014
L’autor, el professor Carlos Dorce, explica a Història de la matemàtica, l’evolució d’aquesta ciència des dels seus orígens històrics a Babilònia fins a finals del segle XIX amb la geometria no euclidiana de Carl F. Grauss. Es tracta del primer cop que apareix en català una obra que posa a l’abast del gran públic la història d’aquesta ciència de manera clara i entenedora.

L’obra Història de la matemàtica –publicada en dos volums: Des de Mesopotàmia fins al Renaixement i Des del segle XVII fins a l’inici de l’època contemporània–, de Carlos Dorce, és la  primera història de les matemàtiques escrita en català. El primer volum, que inclou un proemi del professor emèrit Josep Pla i Carrera, estudia l’evolució de les matemàtiques des dels seus orígens fins al segle XVI, moment d’inflexió que donarà pas a l’anomenada matemàtica moderna. Comprèn, doncs, una llarguíssima etapa en què les grans civilitzacions antigues i medievals van establir els fonaments de la geometria, el càlcul, l’àlgebra i la mecànica. El treball vol descobrir al lector les fites i les curiositats d’una ciència que ha estat determinant per al progrés de la humanitat. Com tots els altres coneixements, les matemàtiques han evolucionat molt des que les societats primitives van començar a comptar fins a l’actualitat. L’estudi d’aquest recorregut és apassionant i, en molts casos, de vital importància per arribar a comprendre plenament alguns conceptes matemàtics.

El recorregut històric s’inicia a l’antiga Mesopotàmia, bressol de la revolució neolítica que va transformar la humanitat de petites comunitats nòmades de caçadors-recol·lectors a societats sedentàries, organitzades i jerarquitzades. Aquesta nova organització social, i les necessitats i conseqüències que se’n van derivar –conflictes, lluita pel poder–, va provocar l’eclosió del pensament abstracte i de la matemàtica. Dorce ens condueix de forma amena i entenedora pel recorregut que va del sistema de numeració i l’àlgebra babilònics, fins a la ciència dels antics egipcis que va possibilitar la construcció de les piràmides. Presenta al llarg de totes les seves pàgines nombrosos exemples, fórmules, fotografies i reproduccions d’escriptura cuneïforme i jeroglífics. Al final de cada capítol inclou una «lectura d’interès» sobre el període explicat, extreta d’una obra d’algun especialista de renom, així com una breu bibliografia especialitzada.

Després de babilonis i egipcis, avança vers l’època clàssica, dedicant sengles capítols a Euclides i Arquímedes, i salta seguidament a l’hegemonia àrab durant l’edat mitjana, en especial a la matemàtica conreada a Al-Àndalus. Pel que fa a l’Europa cristiana, dedica un capítol a Leonardo de Pisa (segle XIII), per cloure el recorregut històric del primer volum al Renaixement i l’aventura científica d’aquell moment: la resolució de la cúbica.

El llibre es clou amb un annex onomàstic que llista el grans matemàtics d’aquesta primera època de la matemàtica, tot citant les seves aportacions i obres destacades.

En el segon volum, l’autor adopta un enfocament un xic diferent, ja que explica la història de les matemàtiques a través dels matemàtics més significants. Així, inicia el seu relat a partir de la tríada francesa formada per Descartes, Fermat i Pascal, que albiraren la teoria dels nombres, el càlcul d’àrees i de probabilitats. Segueix amb Newton, Leibniz i el càlcul diferencial, i amb l’obra d’Euler –que l’autor qualifica de «majestuosa»– al voltant de les equacions diferencials i el càlcul de variacions, i clou el llibre amb Gauss i la seva geometria no euclidiana. A més d’aquests personatges centrals, apareixen també altres matemàtics com Wallis, Huygens, Bernoulli, Cauchy, Legendre, Galois, Abel i d’altres, tot configurant un paisatge científic europeu de molt alta volada.

En definitiva, aquesta història de la matemàtica omple un buit molt important en la didàctica d’aquesta ciència en la nostra llengua, i ho fa de la millor manera possible: fent-la entenedora per a un públic no especialitzat en una matèria no precisament fàcil.

Carlos Dorce (Barcelona, 1974) és professor d’Història de les Matemàtiques de la UB i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquesta disciplina, entre els quals hi ha Fermat y su teorema (2007), Ptolomeo. El astrónomo de los círculos (2006) i Azarquiel: el astrónomo andalusí (2008). Actualment, combina la docència a la Facultat de Matemàtiques amb la tasca de professor de secundària i batxillerat a l’Institut Barres i Ones de Badalona, del qual és el director.


 
 
logo