«Els jesuïtes havien fundat l’escola gratuïta de Clermont a París el 1563 i Lluís XIII els va permetre tornar-hi. De fet, Enric IV els havia regalat un dels seus castells perquè fundessin una universitat “per instruir la joventut, fer que s’enamori de les ciències, l’honor i la virtut per poder servir el públic”. Tant l’escola de Clermont com aquesta nova institució fundada el 1604 van tenir un èxit aclaparador i s’ha de dir que aquest fet no ens ha de resultar estrany: ja durant el segle XV la burgesia va començar a preocupar-se per l’educació dels seus fills, ja que la veien com una mena d’ascensor social que els havia de permetre distingir-se dels antics valors i ocupar un lloc destacat dins de la nova societat renaixentista.»
«Newton considerava que les noves tasques que la vida li oferia no eren prou “intel·lectuals” i no tenia cap interès a dedicar-s’hi: quan havia d’anar amb les ovelles al camp, es dedicava a construir maquetes, i els animals se li escapaven pels camps dels veïns, als quals després havia de pagar les destrosses per les tanques trencades i les plantes malmeses. Al mercat, subornava el seu servent perquè s’encarregués de les compres i vendes de la casa mentre ell anava a llegir, i, si anaven a Grantham, se n’anava directament a casa de Mr. Clark per tal de retrobar-se amb els seus llibres.»
«Definitivament, Euler estava obrint-se pas en el camí de la fama: tots els físics i matemàtics d’arreu d’Europa es van treure el barret davant de l’ús que va fer de les equacions diferencials per resoldre els problemes de física.»
«Jordi Joan va ser un dels pocs científics espanyols sobresortints del segle XVIII i va participar en l’expedició francesa al Perú per fer les mesures de l’arc del meridià a l’equador.»
«A partir dels seus estudis sobre geodèsia, Gauss va començar a donar voltes seriosament a l’existència d’una geometria en què el cinquè postulat de les paral·leles no es complís i el camí iniciat per Lambert va ser l’escollit. Així, a finals de 1799, Gauss va escriure a Bolyai:
Si es pogués demostrar l’existència d’un triangle d’àrea tan gran com volguéssim, aleshores es podria demostrar rigorosament la totalitat de la geometria euclidiana. Moltes persones considerarien que aquesta proposició és un axioma, però jo no! És possible que l’àrea no arribi mai a un cert valor límit.»