La sanitat és un dels puntals de l’estat del benestar. Tot allò que fa referència a la salut és un tema d’alta sensibilitat social. La massificació, la tecnificació i la protocol·lització de l’atenció mèdica ha produït un descens de la seva qualitat humana. En aquest sentit, les anomenades «teràpies alternatives», i més concretament l’homeopatia, han guanyat espai de representativitat i legitimitat social. Estan a l’ordre del dia, molts metges la recomanen, les farmàcies en venen, la premsa considera que és una opció més per tractar tota mena de malalties, moltes universitats l’ensenyen, per bé que no en els programes oficials, i la meitat dels nostres conciutadans n’han fet ús algun cop.

Homeopatia sense embuts. Una pràctica que prospera entre miracles i miratges, de Jesús Purroy, és un llibre repassa les idees clau d’aquesta teràpia: la història, la teoria, els experiments, les contradiccions i la situació legal en què es troba a diversos països. Tota una informació exposada amb voluntat pedagògica i divulgadora, però sense defugir els àmbits polèmics amb una clara voluntat desmitificadora i absolutament fidel als principis del mètode científic. Els lectors en podran treure les seves conclusions, i la seva lectura ben segur no els deixarà indiferents, tant si són usuaris ocasionals com convençuts.

Prologat a través d’una conversa amb dos reputats i reconeguts metges com són l’exconseller de Sanitat Manel Balcells i el director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Joan X. Comella, l’autor ens guia per un itinerari en què ens descobreix les circumstàncies especials del naixement de l’homeopatia a finals del segle XVIII de la mà de Samuel Hahnemann en un context no especialment favorable a la ciència mèdica, tot seguint la seva evolució durant l’Alemanya nazi i el seu ressorgiment durant els anys seixanta del passat segle.

A través dels capítols, Purroy mira de respondre si l’homeopatia és una ciència o una pseudociència, si és una alternativa a la medicina tradicional o una moda passatgera, tot descrivint el procés científic de desenvolupament de medicaments, i palesant que, malgrat la seva gran popularitat en la societat actual, els científics ha deixat ben clar que les teories en què es basa contradiuen tot el que sabem sobre la física i la química, i lamentant-se que –malgrat aquests antecedents– hagi pogut accedir a la docència universitària. A més, exposa com els assajos clínics que han intentat demostrar la seva eficàcia no han aconseguit veure cap diferència significativa entre homeopatia i placebo. Així mateix, també fa un repàs a la cobertura legal que té aquesta pràctica a Catalunya i a altres països del nostre entorn, així com el tracte de favor que rep per part del mitjans de comunicació. Per finalitzar, l’autor proposa una sèrie de mesures personals i polítiques per posar l’homeopatia al lloc que li correspon

Jesús Purroy (Barcelona, 1970) és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i director tècnic dels Serveis Científics i Tecnològics del Parc Científic de Barcelona, on treballa des del 2007. Gestor de recerca, emprenedor i assessor d’empreses tecnològiques, ha treballat en diverses institucions a Catalunya, Anglaterra i els Estats Units. A més de nombrosos articles, ha publicat els llibres La era del genoma (2001) i Tot el que cal saber per saber-ho tot (2008, Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General»), i col·labora habitualment a la revista Mètode.