Són tantes molècules, el nombre és tan elevat, que en perdem el compte. Com ho sabem, que són tantes? Quines molècules respirem? Què fan, un cop entren al nostre cos? D’on provenen, aquestes molècules? Són només a l’aire, o també són en altres llocs? Podríem, en poca estona, fer-nos-en moltes, d’aquestes preguntes. Algunes potser les sabríem respondre. D’altres no, i ens deixarien encuriosits. Unes altres, tampoc, i ens deixarien preocupats. I potser algunes preguntes ens deixarien indiferents.

Teniu davant vostre un llibre que pretén respondre’n alguna, d’aquestes preguntes. És un llibre que va de molècules i de l’atmosfera. Al principi d’aquesta introducció hem inspirat i, en un sentit ampli, inspiració ens suggereix deixar volar la ment, deixar fluir les idees per obtenir-ne una nova perspectiva. Tot seguint aquesta inspiració, hem deixat aflorar els temes, i el llibre parla també del medi ambient, d’història, d’anècdotes, de la indústria, de la societat, del món, dels planetes, de l’univers... Es parla de pneumàtics i dels anells de Saturn en un mateix paràgraf, de la flama d’una espelma i de l’atmosfera de Venus en paràgrafs gairebé consecutius, o de substàncies que ens permeten respirar i alhora ens enverinen. La raó és que tot són molècules, i de molècules parlem, però les seves manifestacions poden ser, i són, diferents fins a un nivell encisador i aclaparador alhora.

No n’he fugit pas, d’aquesta diversitat. Al contrari, perquè en aquesta varietat és just on resideix la riquesa de l’atmosfera i les seves molècules. El llibre està organitzat en dotze parts, cadascuna de les quals té un cert nombre de capítols curts, per facilitar-ne la lectura, sobre aspectes concrets. L’organització d’aquestes parts és per substàncies, però cada una és independent de les altres i es poden llegir gairebé en l’ordre que es vulgui. En tot cas, és convenient començar per les dues primeres, «L’atmosfera» i «Àtoms i molècules», per conèixer millor alguns conceptes que després s’utilitzen sovint.

L’ordre que se segueix, dins de cada part, tampoc no és gaire acadèmic. De vegades es parla al principi de les propietats d’un compost, d’altres es deixa per més endavant, i en algun cas gairebé no se’n parla. La raó és que he cercat un fil conductor basat en una història, la història que la pròpia substància explica a mesura que t’hi vas interessant. L’objectiu és mantenir viu l’interès, és procurar entretenir, mentre s’adquireix informació. Aquest és un llibre sobre química i, per tant, utilitza el llenguatge químic. He procurat, no obstant això, reduir al màxim el nombre de tecnicismes o, en tot cas, els he provat d’explicar de la forma més senzilla que he pogut. Aquest és un llibre sobre química, sí. La química, aquesta ciència que no deixa indiferent a ningú però que, si té alguna fama, no és pas de les millors... per dir-ho d’una manera suau. Permeteu-me, doncs, tot aprofitant un esdeveniment que va tenir lloc fa alguns anys, i que recentment ha tornat a l’actualitat, fer unes quantes reflexions, a manera d’introducció, de preparació del camí que estem a punt de recórrer.