Del 8 al 17 de setembre, al Moll de la Fusta, tindrà lloc la 41a edició de la Setmana del Llibre en Català, un espai de trobada de l'edició en català on Edicions UB presenta les novetats i els llibres de fons.

Instal·lada ja definitivament al Moll de la Fusta, davant del mar, la Setmana del Llibre en Català reuneix, a l’inici del curs acadèmic, les novetats que es publiquen als territoris de parla catalana. Edicions de la Universitat de Barcelona, amb estand propi (mòdul 49) i també compartit amb la Xarxa Vives (mòdul 57), hi porta les darreres publicacions de biologia, història, literatura, teatre, art i urbanisme. A continuació us n’oferim un tast.

A Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura, Jordi Casanova i Roca afirma que el sexe és el fenomen biològic que es manifesta en l’existència d’animals femelles i mascles, i que el gènere és el rol que les societats humanes imposen, o volen imposar, a les persones. Quina relació hi ha entre el sexe biològic i el gènere social? Per combatre els rols de gènere, cal negar l’existència de característiques sexuals diferenciades? Per què gairebé totes les societats humanes són patriarcals? El camí del transgènere porta a la transsexualitat? L’objectiu del darrer llibre de la col·lecció Catàlisi, de divulgació científica, no és donar respostes tancades, sinó fer una aproximació al que ens plantegen aquestes preguntes.

Fruit d’anys de treball i amb actualitzacions fins a última hora —amb referències a la pandèmia de la covid-19 i la guerra d’Ucraïna—, presentem El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global, d’Antoni Segura i Mas, una obra essencial de la historiografia contemporània. Des de la Segona Guerra Mundial, el panorama mundial ha evolucionat a un ritme vertiginós amb els processos de descolonització, el fenòmen de la globalització, la implosió de l’URSS o el terrorisme internacional, entre d’altres. El darrer volum de la Col·lecció Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB) abraça el període comprès entre el 1945 i l’actualitat, i permet resseguir i analitzar els episodis que en han portat fins al món actual.

La col·lecció Figura demostra que, al nostre país, la literatura comparada té una tradició que es pot considerar lògica i paradoxal alhora: tot i que els crítics principals han mostrat una actitud implícitament comparatista, no s’han sotmès a les pautes marcades oficialment des de les càtedres universitàries. Amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás, Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya presenta les aportacions d’una quinzena d’investigadors que escriuen sobre autors de gran talent i mirada europea, com Ventura Ametller, Ferenc Olivér Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palàcios, Jaume Pérez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga.

És aquí que fan comèdia? El teatre breu català a les darreries de l’edat moderna, d’Anna Maria Villalonga, inaugura la sèrie Biblioteca Càmar dins de la col·lecció Filologia UB, dirigida per Joan Santanach. El volum radiografia la dramatúrgia catalana breu de la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, que, malgrat que va ser menystinguda per la intel·lectualitat il·lustrada i va patir l’oposició de l’Església, va tenir un èxit popular extraordinari i va establir les bases de la comèdia de costums posterior. El llibre ofereix, per primera vegada, un corpus complet d’aquest gènere —amb un catàleg de més de cent cinquanta obres, la majoria desconegudes i inèdites— i en defineix les característiques, els principals temes i les constants al voltant de personatges, trames, motius i recursos humorístics i lingüístics. 

En l’àmbit artístic presentem dues novetats: Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896) (col·lecció Singularitats), de Montserrat Comas i Güell, que descobreix la xarxa social de Balaguer des de la perspectiva femenina —habitualment invisible—, dona a conèixer la tasca intel·lectual de les dones que formaven part del seu entorn liberal i mostra les dificultats que la gran majoria van haver de vèncer en silenci; i el quart títol de la col·lecció Quaderns d’Art i Natura, Història d’un Gaudí ocult. L’estendard de l’Orfeó Feliuà, de Teresa-M. Sala i Xavier Jové, que recompon el procés creatiu de l’estendard de l’Orfeó Feliuà, projectat per Antoni Gaudí l’any 1902, una peça d’una bellesa singular. Tot i que en les arts decoratives és habitual desconèixer l’autoria de les obres, la plaqueta metàl·lica del revers de l’ensenya ha permès interpretar-la en clau simbòlica i constructiva en el context de l’època, i elaborar-ne una història integral.

En l’àmbit de l’urbanisme acaba d’arribar de la impremta una coedició amb la Universitat Politècnica de Catalunya, Caminant la ciutat. Barcelona com a experiència urbana, d’Estanislau Roca, Inés Aquilué i Renata Gomes (eds.), la traducció al català de Walking the city. Barcelona as an urban experience, que també es va publicar en castellà. L’objectiu d’aquest volum, basat en un projecte docent i d’investigació de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), és aprofundir en el coneixement de Barcelona a través de diversos recorreguts per la ciutat que aproximin el lector a l’arquitectura, la sociologia, la història i la resta de factors que defineixen la capital catalana.

Presentem també el volum que enceta la primera col·lecció de poesia d’Edicions UB, ReVersos, vinculada a l’Aula Poètica de la Universitat de Barcelona. L’edició capiculada L’ombra desigual / Partes del fuego inclou dues obres: L’ombra desigual, de Susanna Rafart, i Partes del fuego, de Lorenzo Oliván. No és casualitat que les dues obres s’articulin a partir de línies de pensament semblants, atès que l’objectiu d’aquesta flamant col·lecció és, en paraules de la seva directora, Noemí Montetes-Mairal, «vincular obra i poètiques de dos autors afins: comprovar com, en enllaçar-los, els seus versos creen una nova veu».

Tanquem el repàs a les novetats en català amb l’anunci de la publicació del vuitè número de Compàs d’amalgama, amb un dossier monogràfic dedicat a les ruralies i fotografies de Yurian Quintanas Nobel. Aquesta revista de cultura contemporània, dirigida per Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala, aplega articles i entrevistes dels àmbits literari, artístic, filosòfic, pedagògic, científic i urbanístic.

La Terra en perill, Esclaus a Empúries i Història de vida de Mari Chordà han estat guardonats per la Xarxa Vives en tres de les quatre categories establertes en els V Premis Joan Lluís Vives d’Universitats.

Edicions de la Universitat de Barcelona ha rebut el premi al millor llibre de ciència i tecnologia per La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes, de Josep M. Trigo Rodríguez. El volum, que forma part de la col·lecció de divulgació científica Catàlisi, explica com ens preparem per fer front a l’impacte d’asteroides potencialment perillosos i de quina manera s’han descobert els efectes dels impactes en el passat del nostre planeta. El risc que els asteroides xoquin amb la Terra ha afavorit que s’hagin fet missions espacials i s’hagin desenvolupat nous detectors i telescopis que permeten catalogar-ne i estudiar-ne la naturalesa. 

El jurat també ha guardonat Esclaus a Empúries. Els batallons disciplinaris de treballadors a les excavacions entre 1940 i 1942, de Francisco Gracia Alonso, amb el premi al millor llibre de ciències socials, arts i humanitats ex aequo. A partir d’alguns testimonis i de la recerca en arxius de Barcelona, Madrid, Salamanca, Guadalajara i Àvila, el llibre recupera un capítol de la història significatiu i poc conegut de la repressió franquista a Catalunya. S’hi explica com els batallons disciplinaris de treballadors, formats en acabar la Guerra Civil per presoners i exiliats, van ser sotmesos per l’exèrcit a unes condicions d’esclavatge en obres de caràcter civil i militar, també en el jaciment d’Empúries.

Edicions UB ha obtingut, a més, el premi a la millor coedició interxarxa per Història de vida de Mari Chordà. Artista multidisciplinària, poeta i activista feminista, de Núria Gil Duran, coeditat amb Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili amb motiu del vuitantè aniversari de l’artista ampostina, que va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. La vida de Mari Chordà Recasens està lligada a una etapa política representativa de grans canvis en el pensament ideològic i sociològic. És per això que aquest llibre és important en els àmbits històric i social, com a activista feminista; literari, com a editora i poeta, i artístic, per la gran aportació al món visual i plàstic que ha dut a terme al llarg de la seva carrera.

Aquests premis, que són una iniciativa de la Xarxa Vives d’Universitats, reconeixen l’edició en català d’entre les vint-i-dues universitats que en formen part, a partir de l’interès, la rellevància i l’oportunitat en la transmissió del coneixement, la qualitat de l’edició i l’impacte de les publicacions en revistes especialitzades i mitjans de comunicació. El jurat de la cinquena edició estava format per Oriol Amat i Salas, vicepresident primer de la Xarxa Vives d’Universitats; Núria Cadenes Alabèrnia, periodista i escriptora; Caterina Mercè Picornell Belenguer, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i Miquel Àngel Pradilla Cardona, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

El lliurament dels V Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària va tenir lloc el divendres 14 de juliol a la Universitat Jaume I, coincidint amb el lliurament de la Medalla d’Honor 2023 de la Xarxa Vives d’Universitats. El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va recollir els guardons d’Edicions UB. En el marc de la Setmana del Llibre en Català també es farà un acte públic amb la presència dels autors el dimarts 12 de setembre a les 16.30 h al Moll de la Fusta. En aquesta edició també han estat premiats Publicacions de la Universitat de València, amb l’obra col·lectiva La nau dels bojos. Una odissea de la desraó (millor edició), i la Universitat Pompeu Fabra, amb La universitat, a la cruïlla, de Carles Ramió Matas (millor llibre de ciències socials, arts i humanitats ex aequo).

La primera edició del club de lectura d’Edicions de la Universitat de Barcelona, conduït per Eva Comas-Arnal, posa el focus en la rellevància històrica de les dones i reflexiona al voltant del gènere.

Edicions UB inaugura un club de lectura en col·laboració amb la llibreria Alibri. Del setembre del 2023 al maig del 2024 la periodista Eva Comas-Arnal dinamitzarà les quatre sessions d’aquest primer cicle, que se centrarà en llibres publicats per l’editorial que tenen en comú la perspectiva de gènere. En cadascuna de les trobades hi haurà presents l’autor i el director de la col·lecció en el marc de la qual s’hagi publicat cada obra.

Les quatre sessions presencials es faran sempre a les 18 h a la llibreria Alibri (Balmes, 26, Barcelona). El dimecres 27 de setembre serà el torn de Filòsofes de la contemporaneïtat (Filosofia UB), de Núria Sara Miras Boronat. El seguirà, el dimecres 22 de novembre, Dones? Homes? Sexe i gènere, biologia i cultura (Catàlisi), de Jordi Casanova i Roca. La primera sessió del 2024 es durà a terme el dimecres 21 de febrer, amb Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896) (Singularitats), de Montserrat Comas i Güell. Aquest primer cicle es clourà amb Flora Tristán, una filósofa social (Género(s)), de Conxa Llinàs Carmona, el dimecres 15 de maig.

L’assistència a les sessions serà lliure i gratuïta, tant per al públic intern de la UB com per a l’extern. A més, l’activitat serà de reconeixement acadèmic amb 1 crèdit ECTS per als estudiants de les facultats de Biologia, Filologia i Comunicació, Filosofia i Història de la Universitat. Si voleu reservar plaça per a la primera sessió programada, el 27 de setembre, és recomanable que confirmeu l’assistència a través d’aquest enllaç.

Pedagogía social reflexiva. Prácticas, discursos y narraciones, de Jordi Planella Ribera, aprofundeix en la valoració de la diversitat per donar resposta a les necessitats educatives que sorgeixen en entorns complexos. A continuació, en reproduïm un fragment que reflexiona sobre l’autonomia de l’ésser.

«Una de las expresiones más utilizadas al redactar proyectos de servicios o proyectos individuales es promover la autonomía del sujeto. Es cierto que “ser autónomo” (en especial a partir del advenimiento de la modernidad y de los enclaves filosóficos que la sustentan) ha sido uno de los grandes deseos de las poblaciones, primero, y, más tarde, de los profesionales vinculados con las políticas del estado del bienestar. Poner en el centro una política de los “cuidados” y la vulnerabilidad supone hacer frente a un discurso social en el que impera la imagen de un sujeto soberano y autónomo. La defensa de un sujeto autónomo se encuentra en la base de una ideología neoliberal que solo agudiza la atomización social típica del capitalismo avanzado. Las profesiones del campo social y educativo se hallan en medio de esta disputa, alimentada por un neofundamentalismo ideológico y político que solo promueve pasiones negativas como el resentimiento, el odio y el cinismo entre la población. Todo ello puede y debe ser repensado, afrontando las paradojas que generan modelos de trabajo tendentes a un asistencialismo inhabilitador, ya anunciado sobradamente por Iván Illich.

»Y todo ello, o por lo menos en parte, apunta a la necesidad de que, desde la pedagogía social, la noción imperativa de autonomía pueda ser para no caer de nuevo en las redes de “una vida fascista” (Rago y Veiga-Neto, 2009). Aunque es bien cierto que no todas las personas tienen el deseo de independencia, de existencia autónoma; algunas prefieren vivir de lo que se ha denominado la asistencia social, que no ha hecho más que crecer en los últimos años ante el aumento de las desigualdades sociales. Se trata de lo que en países como Francia se ha denominado los asistidos sociales. Así es como los asistidos sociales se transforman, en cierta medida, en sujetos que tal vez deciden vivir (como modus vivendi) en una amplia red que los atrapa, pero que a la vez los protege y los deja existir. De acuerdo con el pensamiento decolonial aplicado al campo de la acción social, esta forma de existencia lleva a pensar en los efectos de las políticas colonialistas, ya que en cierta forma se trata de colonizar al otro.

»Desde mi perspectiva, deberíamos hablar de acompañamiento intersubjetivo; se trataría de una perspectiva amplia que englobaría ambas dimensiones (interdependencia y acompañamiento). Si partimos de la idea fundamental de que el hombre no es un ser que vive aislado, en una isla desierta, comprendemos que la intersubjetividad despliega múltiples posibilidades. En el campo de la acción social y educativa, supone una apuesta en torno a las prácticas profesionales relacionadas con la ética del cuidado y la interdependencia. Proponemos abordar esta cuestión desde la acción social colectiva (intersubjetividades comunitarias), desde el vínculo en dispositivos educativos, desde el análisis institucional, entre otros, para ofrecer determinadas miradas críticas al sobredimensionado objetivo de la autonomía.»