Diumenge 23 d’abril, de 9 a 21 h, Edicions de la Universitat de Barcelona serà al carrer del Rosselló, 222-224 (entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia). La parada aplegarà les novetats del catàleg i una selecció variada del fons editorial, i inclourà un espai per als autors que signaran algunes de les últimes obres publicades.

Les novetats de Sant Jordi

Una imatge de presseguers florits amb el Canigó al fons il·lustra la coberta d’un dels llibres estrella d’enguany, Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, de M. Carme Barceló i Martí, el catàleg complet de la flora que apareix en la producció literària del poeta de Folgueroles. Verdaguer fou un gran coneixedor de les plantes, i la seva obra, plena de referències al món vegetal, així ho evidencia. El volum, de la col·lecció Botànica UB, inclou la fitxa botànica de les 307 espècies de plantes corresponents a 437 fitònims populars. La diversitat florística reunida és una prova més del rigor i la devoció amb què Verdaguer va contemplar, admirar i descriure el nostre paisatge.

Aquest curs acadèmic se celebra el 150è aniversari de l’Edifici Històric, i l’antologia Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura, a cura de Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach, en destaca la importància en l’imaginari col·lectiu amb una setantena de fragments literaris en què apareix com a teló de fons. Passatges variats, tant pel que fa al gènere com a l’estil, ofereixen un mostrari dels records que s’amaguen en aquest espai, testimoni d’experiències intenses, divertides i commovedores. Joan Maragall, Josep Carner, Carmen Laforet, Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig, Maria Barbal, Ferran Soldevila i Maria Àngels Anglada formen part dels escriptors reunits en aquesta antologia, un dels últims títols de la col·lecció Filologia UB.

A aquesta commemoració s’afegeix la publicació de La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1902-1973). Un gresol d’intel·lectualitat, d’Agustí G. Larios. Guardonat amb el Premi IEC de la Secció Històrico-Arqueològica Jaume Vicens i Vives d’Història Contemporània 2022, aquest llibre posa a l’abast dels lectors les claus per conèixer i comprendre les línies de continuïtat i les conjuntures de canvi d’una institució que va contribuir decididament al progrés del saber. I, seguint el fil històric, una altra novetat significativa és Esclaus a Empúries. Els batallons disciplinaris de treballadors a les excavacions entre 1940 i 1942, de Francisco Gracia Alonso, que recupera un capítol de la història poc conegut de la repressió franquista a Catalunya, gràcies a la recerca de documentació i testimonis.

El darrer títol de la col·lecció Filosofia UB, Filòsofes de la contemporaneïtat, el signa Núria Sara Miras Boronat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva són les sis pensadores que inclou aquesta genealogia d’utilitat per superar la tradició filosòfica imperant. Pel que fa a la col·lecció Figura, Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura, d’Enric Bou, aborda la poètica del quotidià a partir del retrat d’un món que sembla desaparèixer. Ho fa a partir de les rutines i la pèrdua d’algunes tradicions, l’experiència diària i l’observació de la proximitat en la literatura, els transports públics, les visites als escenaris de la mort i els sentits de l’alimentació.

La poesia experimental de Brossa va tenir una influència notable en els autors coetanis dels Països Catalans, sobretot amb la decisiva renovació literària dels anys setanta. Joan Brossa, ara i aquí. Mirades des del País Valencià, amb edició a cura de Glòria Bordons i Jordi Marrugat, demostra que la interdisciplinarietat i la radicalitat de les propostes de l’artista perviuen en tots els àmbits de la cultura contemporània. Finalment, acaba d’arribar de la impremta Diario de un joven lector (1938-1939), d’Antonio Vilanova, amb edició a cura d’Alba Guimerà Galiana, de la col·lecció Filologia UB. El volum no només reflecteix els aprenentatges intel·lectuals d’un jove que va esdevenir un dels crítics literaris més rellevant de la segona meitat del segle XX, sinó que també mostra com la tradició cultural i literària d’una generació va quedar truncada amb la dictadura franquista.

Signatures de llibres al racó dels autors

10-11 h
L’hora de Compàs d’amalgama, amb Teresa-M. Sala, Francesco Ardolino i l’equip editorial d’aquesta revista de cultura contemporània.

11-12 h
L’hora de la col·lecció Figura, amb Antoni Martí Monterde i Enric Bou, que signarà Cartografies de la desaparició. 

12-13 h
L’hora de la col·lecció Filosofia UB, amb Josep Monserrat, i Núria Sara Miras i Carina Miras, que signaran Filòsofes de la contemporaneïtat.

13-14 h
L’hora de la història, amb Francisco Gracia Alonso, que signarà Esclaus a Empúries, i Agustí G. Larios, que signarà La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1902-1973).

16-17 h
L’hora de la història, amb Matthias M. Tischler, que signarà Carlemany a Europa, i Xavier Costa Badia, que signarà Poder, religió i territori.

17-18 h
L’hora de la col·lecció Catàlisi, amb David Bueno, que signarà Hereta’t; Francesc Mestres, que signarà De generació en generació, i Concepció Arenas, que signarà L’exactitud que fa funcionar el món.

18-19 h
L’hora de la col·lecció Botànica UB, amb M. Carme Barceló, que signarà Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, i Joan Vallès, que signarà Iniciació a la botànica.

19-20 h
Toni Pou signarà Jordi Sabater Pi: l’últim naturalista.

L’antologia Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura, amb edició a cura de Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach, compila una setantena de fragments literaris que tenen lloc a l’espai més emblemàtic de la UB.

Joan Maragall, Josep Carner, Carmen Laforet, Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig i Maria Barbal, entre molts altres, tenen en comú haver escrit les impressions que els suscitava, com a alumnes de la Universitat, l’Edifici Històric. També van fer-ho, com a professors, Ferran Soldevila, José María Valverde i Maria Àngels Anglada. Mons secrets recopila seixanta-nou passatges variats, tant pel que fa al gènere com a l’estil, que ofereixen un ampli mostrari dels records que s’amaguen en aquest espai, testimoni d’experiències intenses, divertides i commovedores.

«L’època d’estudiant acostuma a coincidir amb un moment d’obertura al món, de curiositat, de fer front a una realitat que de cop ha ampliat els seus límits. Coincideix sovint, també, amb el moment en què definim, o acabem de definir, el nostre posicionament davant d’aquesta realitat en procés de descoberta», escriuen Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach en el pròleg de l’antologia. «Són records de noves coneixences, d’amics, de troballes i d’assajos no sempre reeixits, d’aprenentatges, amb molta freqüència vinculats als espais on s’han produït», i probablement és per això que el record de la universitat es manté ben viu en la memòria dels que hi han passat. 

Enguany se celebren els 150 anys de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que va acollir estudiants per primera vegada el curs 1872-1873. Durant aquest temps, la Universitat —que ha canviat tant com ho han fet la ciutat i el país— ha estat testimoni d’alguns dels esdeveniments històrics més convulsos. Per les seves aules han passat desenes d’escriptors amb una notable presència cultural i cívica que han recollit moments impactants de les seves vides d’estudiant o que hi han situat les seves obres literàries.

En els textos més antics que s’han aplegat a Mons secrets, de finals del segle XIX, l’edifici ja era una realitat, però encara no havia passat prou temps perquè s’hagués creat un vincle consistent amb la societat. No va ser fins als anys vint del segle passat, i sobretot durant la Segona República, que la intel·lectualitat catalana va començar a mirar la Universitat amb uns altres ulls. Però la Guerra Civil ho va trasbalsar tot: les aules van quedar mig buides i l’avenç de les tropes franquistes va forçar a exiliar-se el professorat que s’havia mantingut al costat de la República. A partir de la segona meitat dels anys cinquanta la situació política va afavorir una aproximació entre la societat i la Universitat.

Noemí Montetes-Mairal és professora del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la Universitat de Barcelona i directora de l’Aula Poètica UB. Especialista en literatura espanyola moderna i contemporània, el seu camp d’investigació se centra en com la cerca de la transcendència multiplica la capacitat expressiva d’un autor, tant si és crític com si és narrador o poeta. A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat, en col·laboració amb M.ª del Mar Cortés Timoner (coordinadora) i Marta Cristina Carbonell, De clérigos, pícaros y caballeros. Textos hispánicos medievales y de la Edad de Oro. 

Joan Santanach és professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. S’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura medievals, com també del segle XIX i la Renaixença. Ha obert línies de recerca sobre cultura gastronòmica medieval i filologia. Entre el 2015 i el 2016 va ser comissari de l’Any Llull i actualment és delegat del rector per a la política lingüística i publicacions de la UB. Amb Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat, recentment, Montserrat Roig en el record. Visions i antologia de textos (2018) i Llegir Ramon Llull (2017).

Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura és l’últim títol de la col·lecció Filologia UB, d’Edicions de la Universitat de Barcelona. Alguns dels darrers llibres publicats són Escrits sobre Noucentisme, de Josep Murgades; La caverna platònica. Tradició contemporània, de Pau Gilabert Barberà; Literatura i pandèmia. Antologia de textos, amb edició a cura de Montserrat Camps Gaset; Bibliotecas de escritores, amb edició a cura d’Ana Rodríguez Fischer i M.ª José Rodríguez Mosquera; Barcelona romántica y revolucionaria. Una imagen literaria de la ciudad (1833-1843), de Celia Romea Castro, i Barcelona, ciudad de novela, amb edició a cura de Marisa Sotelo Vázquez.

Edicions de la Universitat de Barcelona publica Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, amb una selecció de textos i fitxes botàniques a cura de M. Carme Barceló i Martí, el catàleg complet de la flora que apareix en la producció literària del poeta.

Una imatge de presseguers florits feta des de Prada amb el Canigó al fons il·lustra la coberta d’aquest llibre, que té valor literari i botànic alhora: aplega els més de 437 fitònims populars que es troben en l’obra del poeta de Folgueroles i que corresponen a les 307 espècies de plantes que formen el catàleg. Així, cada planta hi apareix ordenada alfabèticament, il·lustrada amb una fotografia, la fitxa botànica corresponent (amb el nom científic, la família botànica, altres denominacions populars, l’hàbitat i el moment de floració), acompanyada d’un o més textos verdaguerians. 

Jacint Verdaguer fou un gran coneixedor de les plantes, i la seva obra, plena de referències al món vegetal, així ho evidencia. Gran excursionista i viatger, en les seves passejades i travesses pel Pirineu gaudia de la bellesa de l’entorn i de la diversitat de les flors, les herbes i els arbres, del seu simbolisme, de la sonoritat dels noms amb què s’anomenen i, en especial, l’arrelament que tenen en la cultura popular. Aquesta diversitat florística palesa la vasta cultura botànica de Verdaguer i és una prova més del rigor i la devoció amb què va contemplar, admirar i descriure el nostre paisatge.

«Duia sempre una llibreta a punt, i tota herba o flor camperola que se li oferia a la vista, la collia i la posava entre els fulls de la llibreta, i en ésser al poble o masia que primer li sortia al pas, anava demanant el nom, virtuts i tradicions de totes les herbes i flors que duia recollides.» Aquestes són les paraules recollides per Valeri Serra i Boldú a Biografia de mossèn Jacinto Verdaguer (1924) amb què Artur Masriera el descrivia. El llibre, a més, ofereix dos textos a càrrec de Joan Vallès, catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

M. Carme Barceló i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1952) és doctora en Farmàcia i ha estat professora de Botànica del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona fins al 2022. La seva línia de recerca ha estat l’algologia, però també ha estudiat els fongs i ha format part de diferents projectes del grup de recerca Recursos Vegetals Aquàtics. Ha publicat treballs en diverses revistes i és coautora del primer volum de Flora phycologica iberica, titulat Fucales. Ha estat secretària del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB, que disposa d’un dels herbaris més grans de Catalunya, i està molt vinculada al món excursionista, en activitats relacionades amb la natura i la cultura.

Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer s’afegeix als llibres de botànica d’Edicions de la Universitat de Barcelona, entre els quals hi ha títols com l’edició revisada i actualitzada d’Iniciació a la botànica, de Pius Font i Quer, amb edició a cura de Joan Vallès i Josep Vigo (2015); El jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, de Joan Vallès Xirau, amb selecció de textos literaris a cura de Montserrat Camps Gaset i fotografies de Xènia Fuentes (2017); la segona edició de L’herbari: Mates, herbes i falgueres, de Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart (2019), i el Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal (2022).

Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, és el darrer títol de la col·lecció Filosofia UB. Aquesta genealogia reivindica una tradició alternativa de la filosofia contemporània, més plural i diversa, i dona a conèixer l’obra de sis de les autores més rellevants dels segles XX i XXI: Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva. A continuació reproduïm un fragment del capítol dedicat a Audre Lorde, «La poesia no és un luxe: la urgència política de trencar el silenci».

«Pot semblar estrany a qui no tingui familiaritat amb Audre Lorde que se la presenti com a filòsofa, ja que ella va fer d’aquesta cadència d’adjectius la seva targeta de presentació: guerrera, poeta, mare, lesbiana. No obstant això, si hom mira la seva recepció posterior, la seva faceta assagística i la seva obra en prosa acaben sent tant o més rellevants per a la filosofia feminista que la seva obra poètica. Per a ella val també el que diu Rebbeca Solnit sobre l’art de les dones: “Jo considerava l’art com una investigació filosòfica amb altres mitjans” […].

»Pel que fa a la penetració de les lletres de Lorde en les llengües romàniques, hi ha una dada curiosa sobre com aterra a la península Ibèrica. Quan Lorde ha de ser traduïda al castellà, es decideix que Sister outsider es publicarà com La hermana, la extranjera, com suggereix la historiadora M. Milagros Rivera. Aquest títol coincideix amb el d’un poemari de Maria Mercè Marçal que s’havia publicat el 1985: La germana, l’estrangera. […] No he sabut esbrinar mai si Marçal coneixia l’obra de Lorde, tot i que s’aprecia una similitud en els temes que tracten totes dues: el dolor, l’erotisme, la llengua... Marçal va dedicar els seus versos, com Lorde, als “amors sense casa”. […] Tot i així, si bé la traducció al castellà captura l’esperit de Lorde, hi ha alguna cosa que és molt difícil de condensar: la doble connotació de sister com a “germana”, una manera comuna entre les dones negres de referir-se les unes a les altres encara que no tinguin relació de parentiu, i outsider com “la que està fora, al marge”. D’aquesta manera, hi ha un iterar Sister outsider que suggereix: “la vostra germana, des del marge, us parla a vosaltres, germanes, que sou també al marge”. Sister outsider ve d’un poema que es publica a The black unicorn (1978) i que fa així: