Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Juny
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2022
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

Edicions UB, el viatge del coneixement
Edicions UB, el viatge del coneixement

La Fira del Llibre de Madrid arriba al Parc del Retiro del 27 de maig al 12 de juny. A l’estand número 194, Edicions de la Universitat de Barcelona porta les darreres novetats, una representació del fons editorial i alguns títols relacionats amb el tema d’enguany de la Fira: el viatge.

La novetat de la col·lecció de divulgació científica CatàlisiLa Tierra en peligro. El impacto de asteroides y cometas, de Josep M. Trigo, ressegueix les implicacions dels asteroides en el passat, el present i el futur del nostre planeta. De la dimensió social de la ciència i la tècnica se’n parla a Antecedentes de la industria dietética en España. Alimentos-medicamentos, de Josep Boatella: la revolució de la química aplicada a la terapèutica que va canviar els paradigmes de la farmàcia a partir de la segona meitat del segle XIX. En l’àmbit de la comunicació es presenta Relata, que algo queda. La lucha por la construcción del relato en política, una obra col·lectiva a cura de Joan-Gabriel Burguera-Serra i Anna Tarragó Mussons que explora els mecanismes de construcció i transmissió del missatge polític. També s’acaba de publicar Un militar en la sombra. El general Carlos González Llanos (1790-1863), de José Remesal Rodríguez i José María Pérez Suñé, que recupera la trajectòria del general asturià que va iniciar una saga de militars influents que encara ho són avui dia.

El viatge com a experiència i la lectura com a vivència són els eixos vertebradors d’aquesta edició de la Fira. S’hi exposen una selecció de títols destacats de les diferents col·leccions: El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933, de Francisco Gracia Alonso i Josep Maria Fullola i Pericot, repassa el creuer que va organitzar l’ambaixada cultural de la República espanyola amb estudiants i professors de diverses universitats; La ciencia en la literatura. Un viaje por la historia de la ciencia vista por escritores de todos los tiempos, de Xavier Duran, analitza l’espai que ocupen la ciència i la tecnologia en les obres literàries de totes les èpoques: des d’Homer fins a l’actualitat. Resseguint el fil històric, a la col·lecció Barcino. Monographica Orientalia s’hi mostra l’obra El Próximo Oriente antiguo y el Egipto faraónico en España y Portugal. Viajeros, pioneros, coleccionistas, instituciones y recepción, amb edició a cura de Lucía Brage Martínez i Juan-Luis Montero Fonollós, que explica com es van assentar els fonaments de l’assiriologia i l’egiptologia.

De la col·lecció Periodismo Activo destaquem Periodismo y viajes. Manual para ir, mirar y contar, de Santiago Tejedor, un llibre concebut com un manual d’ús que qüestiona i defineix les grans línies del periodisme de viatges. D’altra banda, Juliana González-Rivera, a Viajar y contarlo. Estrategias narrativas del escritor viajero, s’endinsa en la vida dels grans escriptors viatgers per revelar-nos-en les tècniques narratives comunes. Roberto Herrscher confirma que no tots els viatges es descriuen igual a El arte de escuchar. Viajes por la música clásica. La quarta edició d’Una viajera por Asia Central. Lo que queda de mundo, de Patricia Almarcegui, narra el viatge que l’autora va fer sola per països de majoria musulmana per comprovar fins a quin punt els estereotips coincidien amb la realitat. La necessària condició de llibertat que requereix la crònica de viatges implica considerar les diferències de gènere: Liliana Chávez Díaz en parla a Viajar sola. Identidad y experiencia de viaje en autoras hispanoamericanas. També María Angulo Egea repassa l’obra d’un conjunt important de dones que han trencat barreres endinsant-se en entorns i realitats socials diversos a Inmersiones. Crónica de viajes y periodismo encubierto. El darrer títol de la col·lecció Transferències 1400-1800 és Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái, de Jonathan López-Vera. El llibre defuig l’enfocament eurocèntric per tal d’abordar, amb rigor i honestedat, el període comprès entre el 1587 i el 1598, una perspectiva compartida amb els altres títols de la col·lecció: El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, de Diego Sola, i Visiones cruzadas. Los virreyes de Nápoles y la imagen de la Monarquía de España en el Barroco, amb edició a cura d’Ida Mauro, Milena Viceconte i Joan-Lluís Palos. El primer reconstrueix la biografia de qui va descobrir la Xina i els seus habitants a Occident; el segon segueix els llocs per on van circular els objectes artístics d’uns virreis mediadors en el procés de creació i difusió de l’art i de la cultura napolitans.

El dissabte 28 de maig, de 12 a 13 h, a l’estand d’Edicions UB, Jonathan López-Vera signarà exemplars de Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái; el divendres 10 de juny serà el torn de José Remesal Rodríguez, coautor d’Un militar en la sombra. El general Carlos González Llanos (1790-1863). L’autora d’Una viajera por Asia Central. Lo que queda de mundo, Patricia Almarcegui, ho farà el diumenge 12 de juny, l’últim dia de Fira. Edicions UB també participarà, l’1 de juny, en la Jornada sobre Indicadors de Qualitat en l’Edició Científica, organitzada per la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), en què es tractaran qüestions com ara l’actualització i les millores de l’Scholarly Publishers Indicators (SPI), el segell i rànquing FECYT per a revistes científiques i els processos de selecció i mètriques del Web of Science.




Les estratègies narratives del missatge polític
Les estratègies narratives del missatge polític

Relata, que algo queda. La lucha por la construcción del relato en política, amb edició a cura de Joan-Gabriel Burguera-Serra i Anna Tarragó Mussons, explora els mecanismes de construcció i transmissió del missatge polític.

La societat líquida que anticipava Zygmunt Bauman s’evidencia en els discursos públics, es manifesta en tots els formats adaptables a una pantalla i té una presència il·limitada a les xarxes socials. I tot aquest contingut, per líquid que pugui arribar a ser, necessita un relat. Relata, que algo queda. La lucha por la construcción del relato en política analitza les tàctiques per generar opinions a partir de la creació de missatges amb arquitectures pròpies i finalitats estratègiques en un dels àmbits en què la difusió de relats té una repercussió més directa en la societat. Es tracta, en definitiva, d’orientar la ciutadania a l’hora d’interpretar els diferents discursos.

En aquesta obra coral, professionals del món del periodisme i investigadors de l’acadèmia desconstrueixen i analitzen els relats polítics des de les perspectives del llenguatge, la imatge, la retòrica, la ficció i la falsificació. El llibre recull contribucions d’Antoni Gutiérrez-Rubí, Joan-Gabriel Burguera-Serra, Raül Flores Herranz, Marta Consuegra-Fernández, Eva Martínez Díaz, Jaume Aguilar Franco, Olatz Larrea Estefanía, Endika Rey Benito, Jordi Hernàndez Prat, Juan José Caballero Molina, Anna Tarragó Mussons, Julio Hardisson Guimerà i Joan Julibert González.

L’ús de les xarxes socials per part de líders polítics, com ara l’alemany Robert Habeck o l’estatunidenc Donald Trump, i de personatges públics, com l’ex-primera dama Melania Trump, són alguns dels objectes d’estudi del llibre. En l’àmbit espanyol, s’analitza de quina manera la modalitat negativa es converteix en estratègia dialèctica. Per descomptat, la covid-19 hi té un paper destacat: des del llenguatge bèl·lic en la comunicació en el context de crisi que va generar la pandèmia i els marcs perifèrics dels discursos presidencials fins a l’anàlisi de les causes del descrèdit científic. També s’hi tracta la difusió de missatges a través de la intel·ligència artificial i la ficció audiovisual, mines d’emocions per excel·lència que permeten construir relats hegemònics.

Relata, que algo queda és l’últim títol de la sèrie «Escena pública» de la col·lecció Periodismo Activo, un projecte editorial que aposta per connectar la investigació acadèmica i el món professional amb l’objectiu d’oferir estudis teòrics i anàlisis pràctiques del fet comunicatiu que contribueixin a enfocar i debatre els temes d’actualitat i de més repercussió social. Altres títols d’aquesta col·lecció són Tomar la palabra. Política, género y nuevas tecnologías en la comunicación, d’Estrella Montolío Durán (2019) i El relato público. Miradas transversales a la comunicación política, amb edició a cura de Joan-Gabriel Burguera-Serra i Meritxell Martínez Riera (2021). Periodismo Activo va obtenir el Premi Nacional d’Edició Universitària a la millor col·lecció atorgat per la Unió d’Editorials Espanyoles (UNE) el 2018.

Joan-Gabriel Burguera-Serra (Mallorca, 1979), doctor en Llengua Espanyola i graduat en Dret, és professor de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. La seva tasca investigadora se centra en la configuració lingüística del discurs polític en els seus múltiples gèneres i formats. Des del 2017 dirigeix el Grup d’Anàlisi Multidisciplinària del Discurs i la Comunicació Política de la Universitat de Barcelona, l’objectiu del qual és fer aproximacions diverses a una realitat, la de la comunicació política, que, per la seva naturalesa, requereix enfocaments pluridisciplinaris.

Anna Tarragó Mussons (Barcelona, 1978), doctora en Comunicació, és professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional ha transitat entre el món editorial, els grups i mitjans de comunicació i la gestió cultural. La seva tasca investigadora se centra en l’anàlisi fílmica i audiovisual, la producció audiovisual i publicitària, les narratives transmèdia i les metodologies d’investigació en comunicació. Ha participat en congressos internacionals sobre comunicació, educació, humanitats digitals i noves narratives.



La Cartoixa, la gran desconeguda
La Cartoixa, la gran desconeguda

La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX, amb edició a cura de Diego Sola i Pere de Manuel, estudia, des de la interdisciplinarietat, la presència de la Cartoixa al nostre país centrant-se en els dos monestirs més destacats, el d’Escaladei i el de Montalegre

La Cartoixa és una gran desconeguda, probablement perquè quan pensem en els cartoixans i els monestirs que els acullen tenim present el silenci i la solitud que permeten als monjos viure l’espiritualitat. Tanmateix, és molt més que aquest recolliment que implica, necessàriament, l’eremitisme. La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX ofereix una visió àmplia en el temps del que significa l’orde cartoixà: des de l’època medieval fins a l’època contemporània. D’aquesta manera, supera la tendència a dividir la història en compartiments estancs i reflecteix un contínuum real de la contribució d’aquests monjos a casa nostra. 

Aquest llibre aplega, per primera vegada, la recerca d’autors de diferents àmbits que tenen la Cartoixa com a protagonista i contribueix de manera rellevant a donar-la a conèixer i a valorar-ne el pes específic al llarg dels segles. Es posa l’èmfasi en qüestions vinculades al patrimoni de l’orde, incloent-hi aspectes documentals i arquitectònics, i també s'aborden qüestions vinculades a la intel·lectualitat, la vida cultural, l’art i la literatura, l’heràldica, el paisatge i la gastronomia. Així, doncs, tracta tant el patrimoni material com l’immaterial. És una obra de lectura obligada per a les persones que vulguin endinsar-se en l’espiritualitat d’altres temps i –en paraules de Diego Sola a la introducció– aprendre el que signifiquen «el silenci com a forma de viure l’espiritualitat, la solitud com una via per trobar-se amb Déu; silenci i solitud que troben en la nit el moment idoni». 

Aquest volum és el primer títol de la col·lecció Quaderns de Montalegre, una iniciativa del Grup d’Estudis Cartoixans, format com a seminari permanent de la Secció Departamental d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la col·lecció és estudiar la vida monàstica i l’empremta que ha deixat en els àmbits de l’espiritualitat, la literatura, la biblioteconomia, l’art i l’arquitectura, així com les relacions que ha mantingut amb la societat del seu temps. 

Diego Sola (Granollers, 1988), doctor en Història Moderna, és professor de la Universitat de Barcelona i ha estat investigador convidat a la Universitat de Cambridge. Actualment, participa en diversos projectes de recerca i ha publicat articles en diversos llibres i revistes acadèmiques. És professor d’Història de l’Església a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. És autor, també, d’El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia, publicat per Edicions UB dins la col·lecció Transferències 1400-1800.

Pere de Manuel (Girona, 1948), llicenciat en Geografia i Història, arquitecte tècnic i diplomat en Arqueologia hispànica, ha estat tècnic superior de patrimoni històric de la Generalitat de Catalunya des de 1983 i fins a la seva jubilació. Estudiós del tema cartoixà, ha realitzat obres de restauració i d’intervenció arquitectònica a les cartoixes d’Escaladei i de Montalegre, com també a d’altres monestirs destacats i monuments nacionals com ara Sant Pere de Rodes, Santes Creus o Poblet.






La Terra en perill
La Terra en perill

L’impacte d’asteroides i cometes

Josep M. Trigo Rodríguez

La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes, de Josep M. Trigo Rodríguez, és el darrer títol de la col·lecció de divulgació científica Catàlisi. El llibre, també publicat en castellà, ressegueix les implicacions dels asteroides en el passat, el present i el futur del nostre planeta, des de la formació de la Terra fins a les missions espacials per evitar possibles col·lisions.

«L’aparent immutabilitat del cel en una vida humana ens fa pensar que l’espai interplanetari està buit, però ens equivoquem. Els observadors del cel saben que, de tant en tant, un meteor o, fins i tot, una bola de foc pot travessar el firmament. Només hem d’esperar prou. Això no és sorprenent, ja que la regió propera a la Terra és travessada per asteroides majoritàriament procedents del cinturó principal i generats durant milers de milions d’anys com a resultat de múltiples col·lisions (Bottke et al., 2005). Sens dubte, també conté una petita proporció de nuclis cometaris inactius, tot i que, atesa la seva baixa capacitat reflectant (albedo), només en coneixem un centenar a la regió propera a la Terra. És per això que es fa una distinció entre NEO (near-Earth objects, objectes propers a la Terra) i NEA (near-Earth asteroids, asteroids propers a la Terra), en què ens referim intrínsecament als asteroides. Aquest és un aspecte subtil però important, ja que una petita proporció de NEO són nuclis de cometes extints, amb òrbites i característiques reflectants per donar-hi suport. 

»Per tant, normalment reservem l’acrònim NEA per a veritables asteroides i parlem de NEC (near-Earth comets) per descriure els cometes propers a la Terra. Així, per exemple, l’octubre del 2021 coneixíem 27.226 NEO, dels quals 27.109 són asteroides i 117 segueixen òrbites cometàries típiques, per la qual cosa han de ser cometes en la seva fase evolutiva final. A causa de múltiples passades pel periheli i d’aproximacions properes als planetes que els sotmeten a forces de marea gravitacionals, aquests cometes de curta durada estan condemnats a la desintegració. Precisament per aquestes raons, els NEC constitueixen menys de l’1% de tots els NEO coneguts, tal com revelen les estadístiques actualitzades del Programa d’Objectes Propers a la Terra de la NASA. 

»Les agències espacials estan cada vegada més interessades en l’estudi d’aquests objectes. És obvi que, si volem fer front a la seva hipotètica amenaça, hem de tenir un bon coneixement de l’estructura i la composició d’aquests objectes, i el marge de temps és essencial. Per tant, no concentrem la seva exploració només en els ensenyaments científics intrínsecs o de la seva aplicació com a font de recursos, sinó també en les seves propietats físiques per ser eficaços en cas que s’hagin d’aplicar mètodes de mitigació eficients si arriben a representar un perill real.

»Les missions encaminades a entendre millor els asteroides i a portar mostres de tornada a la Terra ja han començat. La nau espacial japonesa Hayabusa va desembarcar el novembre de 2005 al NEA (25143) Itokawa. Aquesta sonda va tenir èxit el 13 de juny de 2010, aconseguí retornar partícules de pols de mida micromètrica de la superfície de l’asteroide en una càpsula hermètica. Van ser les primeres mostres de la superfície d’un asteroide de la història de l’exploració espacial i les hem pogut estudiar als nostres laboratoris.»


Agenda

27/05

Del divendres 27 de maig al diumenge 12 de juny

Fira del Llibre de Madrid.
Ubicació Parc del Retiro. Estand d’Edicions de la Universitat de Barcelona (núm. 194)

01/06

Dimecres 1 de juny, a les 10.30 h

Jornada sobre Indicadors de Qualitat Científica de la UNE. 
Fira del Llibre de Madrid.
Ubicació Parc del Retiro. Estand d’Edicions de la Universitat de Barcelona (núm. 194)
<strong>Laie</strong>

15/06

Dimecres 15 de juny, a les 19 h

Presentació d’Escrits sobre Noucentisme, de Josep Murgades, col·lecció Filologia UB.
Ubicació Laie
Pau Claris, 85. Barcelona
<strong>Finestres</strong>

06/07

Dimecres 6 de juliol, a les 19 h

Taula rodona sobre les revistes literàries, amb la participació de Compàs d’amalgama.
Ubicació Finestres
Diputació, 249. Barcelona
Premsa
«Pionero estudio cuyo foco no está puesto en estos artefactos en sí mismos, sino en las identidades de las personas directamente implicadas en la circulación de los artefactos: comerciantes y consumidores.» Sumptuary specialists and consumer elites in Rome’s world order, de Jordi Pérez González, ressenyat a la revista Arqueología & Historia.
 

«El libro recoge el sistema de valores castrenses de la época que le tocó vivir a D. Carlos.» Un militar en la sombra: el general Carlos González Llanos (1790-1863), de José Remesal Rodríguez i José María Pérez Suñé, ressenyat al diari Galicia Ártabra.
 

«Primer recull de saviesa popular» «Disciplina clericalis» o com viure amb saviesa, de Pere Alfons, ressenyat a La República.
 

«Aquest volum col·lectiu estudia la Cartoixa des de la interdisciplinarietat que hi aporten els diferents autors.» La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX, amb edició a cura de Diego Sola i Pere de Manuel, recomanat a Catalunya Cristiana.
 

«Amb un estil amè i divulgatiu però també des d’un punt de vista crític.» L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, de David Rabadà i Vives, recomanat a L’accent.cat.
 

«Un llibre que demostra com la literatura i la filosofia queden absolutament connectades.» La caverna platònica. Tradició contemporània, de Pau Gilabert Barberà, comentat per la Secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès.
 

«Hi ha un perill real d’impacte d’asteroide sobre la Terra que no es percep, hi ha qui creu que és ciència-ficció.» Josep M. Trigo Rodríguez, autor de La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes, entrevistat a Espai.mèdia.
 

«Humanitat misteriosa» L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, de David Rabadà, ressenyat a La República.
 

«Tots van ser Picasso.» Picasso en el punto de mira. La picassofobia y los atentados a la cultura en el Tardofranquismo, de Nadia Hernández Henche, esmentat a Catorze.cat.
 

«Experts cartoixans» La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX, amb edició a cura de Diego Sola i Pere de Manuel, ressenyat a El 9 Nou.
 

«Som efímers i ens acabarem extingint.» David Rabadà, autor de L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, entrevistat a La República amb motiu de la publicació del llibre.