Aquesta diada de Sant Jordi ens trobareu al passeig de Gràcia, 67-69, entre els carrers de Mallorca i València, de les 9 a les 21 h. Una parada àmplia i oberta mostrarà les novetats del nostre catàleg, una selecció variada del fons editorial i «el racó dels autors», un espai pensat per acollir els nostres autors, que signaran algunes de les obres i col·leccions més destacades d’Edicions de la Universitat de Barcelona.

Un Sant Jordi ple de novetats

Celebrem l’arribada de la primavera aprenent a descobrir els secrets de les flors amb el Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal. Amb una tècnica de reproducció d’imatges de gran qualitat, aquesta guia és feta a mida per a qualsevol amant de la botànica. Les explicacions detallades de l’obra, així com el glossari de termes especialitzats, permeten al lector identificar i reconèixer les característiques principals d’aquestes plantes.

De la col·lecció Catàlisi presentem dues novetats, l’una de geologia i l’altra d’astronomia: L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, de David Rabadà i Vives, un recorregut excepcional per la història del planeta blau, des de l’Hadeà fins al Cenozoic, i La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i meteorits, de Josep M. Trigo Rodríguez, que ens parla de meteorits, cometes i planetes menors, i ens explica com els científics intenten desviar-los per salvaguardar la vida a la Terra. També tindrem ben presents la segona edició d’Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia, de David Bueno i Torrens, i l’obra guardonada per la Xarxa Vives com a millor llibre de ciència i tecnologia de 2021, Què hi ha darrere la crisi ambiental? Aportacions des de l’ecologia social, de M. Àngels Alió, Helena Perxacs i Enric Tello.

La col·lecció Filologia UB presenta tres novetats que cobreixen un arc temporal ampli: Escrits sobre Noucentisme, de Josep Murgades, una obra de referència d’aquest reconegut estudiós de la literatura catalana; «Disciplina clericalis» o com viure amb saviesa, de Pere Alfons, la traducció al català del primer compendi de saviesa practicomoral en llatí que es va fer a Occident amb sentències i contes de procedència oriental, i La caverna platònica. Tradició contemporània, de Pau Gilabert Barberà, que recorre la tradició clàssica del mite de Plató en autors contemporanis.

La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX, editat per Diego Sola i Pere de Manuel, inaugura la col·lecció Quaderns de Montalegre, una iniciativa del Grup d’Estudis Cartoixans de la UB, que té com a objectiu estudiar la vida monàstica i la seva empremta. L’obra no només n’estudia el patrimoni documental i arquitectònic, sinó que també posa en valor el llegat intel·lectual, cultural i, fins i tot, heràldic i gastronòmic que han deixat mil anys d’existència cartoixana al nostre territori.

Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19, a cura de Xavier Roigé Ventura i Alejandra Canals Ossul, de la col·lecció Estudis d’Antropologia Social i Cultural, revisa les estratègies més innovadores i les conseqüències més immediates d’una pandèmia mundial en matèria de patrimoni cultural. El llibre recull nombrosos exemples que demostren capacitats de resiliència, creativitat i reinvenció.

També, a la col·lecció Pedagogies UB, apostem per la reflexió a partir de les fronteres o els espais limítrofs, que són l’origen de Fronteres i pedagogia. Estudis sobre la transgressió dels límits, editat per Jordi Garcia Farrero i Àlex Egea Andrés. Pel que fa a la col·lecció Transferències 1400-1800, Jonathan López-Vera revisa des de la historiografia crítica el paper d’un dels grans líders japonesos en l’obra Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái. 

En l’àmbit artístic, dins la col·lecció Memoria Artium, la novetat és L’art de narrar les imatges. Escrits en homenatge a Joaquim Garriga i Riera, a cura de Joan Bosch Ballbona. Coeditat per diverses universitats i institucions, reuneix articles d’algunes de les personalitats més destacades del país en el camp de la història de l’art, a la memòria d’un dels grans mestres d’aquesta disciplina. El conjunt dels articles demostra com els historiadors de l’art treballen per acostar al públic interessat uns tresors patrimonials que ens interroguen i ens meravellen.

Pel que fa als estudis literaris, Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des d’Europa, amb edició a cura d’Antoni Martí Monterde i Enric Sullà, és el darrer títol de la col·lecció Figura. Es tracta d’una obra coral que pren com a llavor el concepte que Goethe va encunyar fa gairebé dos segles i que avui continua vigent, el de literatura universal, i també el somni de ser europeus. Aquesta mateixa voluntat es fa palesa amb l’edició d’Assaigs d’història comparada dels intel·lectuals, la traducció al català dels escrits més significatius de Joseph Jurt, un dels investigadors en humanitats més importants d’Europa.

Dues obres literàries tanquen les publicacions institucionals de Sant Jordi. La primera és, per commemorar l’Any Gabriel Ferrater, «Vull subornar la joventut». Un monòleg d’homenatge a Gabriel Ferrater a partir de les seves paraules, amb dramatúrgia d’Andreu Gomila: una obra de teatre en què el poeta s’explica a partir de fragments de poemes, articles, entrevistes i conferències pronunciades a la Universitat de Barcelona. La segona és l’edició facsímil limitada i numerada d’Una ben petita antologia universitària, de Salvador Espriu, que reprodueix fidelment els acabats i els materials de la peça única que el poeta va donar a la Universitat de Barcelona, l’any 1980, amb motiu de la concessió del grau honoris causa: una tria personal de trenta poemes aplegats en la bellesa senzilla d’un llibre artesanal que recull elements de la història de l’edició.

El racó dels autors

10-11 h
L’hora de Compàs d’amalgama, amb Teresa-M. Sala, Francesco Ardolino i l’equip editorial d’aquesta revista de cultura contemporània.

11-12 h
L’hora de la col·lecció Figura, amb Antoni Martí Monterde i els autors de la col·lecció. 

12-13 h
Santiago Tejedor signarà Periodismo y viajes. Manual para ir, mirar y contar, de la col·lecció Periodismo Activo.

13-14 h
Jonathan López-Vera signarà Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Japón samurái, de la col·lecció Transferències 1400-1800.

16-17 h
Jordi Garcia Farrero i Àlex Egea Andrés signaran Fronteres i pedagogia. Estudis sobre la transgressió dels límits, de la col·lecció Pedagogies UB.

17-18 h
L’hora de la col·lecció Catàlisi: David Bueno signarà Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia; David Rabadà, L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, i Josep M. Trigo Rodríguez, La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i meteorits.

18-19 h
Jaume Llistosella i Mercè Bernal signaran Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars, de la col·lecció Biblioteca Universitària.

19-20 h
L’hora cartoixana, amb Diego Sola i els amics i simpatitzants de les cartoixes que vulguin descobrir La presència cartoixana a Catalunya. Segles XII-XX, a cura de Diego Sola i Pere de Manuel, de la col·lecció Quaderns de Montalegre.

L’evolució a la Terra. Un viatge de 5.000 milions d’anys, de David Rabadà i Vives, dibuixa un recorregut condensat pels grans canvis que ha experimentat el planeta i per les seves etapes geològiques.

El llibre parteix del big-bang, esdevingut fa gairebé catorze milions d’anys, i ens proposa un trajecte amb parades en la successió d’eres geològiques que s’han identificat gràcies als estudis paleontològics desenvolupats fins avui: l’Hadeà, l’Arqueà, el Proterozoic, el Fanerozoic, el Mesozoic i el Cenozoic. Entendre la història evolutiva del planeta blau, tant pel que fa a la seva morfologia com a la vida que s’hi desenvolupa, és comprendre la relació que mantenim els humans amb l’entorn en què vivim. 

L’evolució a la Terra també es fa ressò del debat sobre l’etapa geològica actual del planeta: mentre que uns defensen que ja s’ha fet el pas a l’Antropocè, a causa dels canvis en els ecosistemes terrestres generats per la humanitat, d’altres consideren que la revolució industrial o els assajos nuclears tenen un efecte poc transcendental si es té en compte el breu període d’existència de les espècies de mamífers grans com la nostra, que com a màxim solen sobreviure un milió d’anys. 

«Els vertebrats durem poc, i en això els fòssils i les seves datacions no menteixen», assenyala Rabadà. L’antropocentrisme és un tema de discussió fins i tot en l’escala paleontològica, motiu pel qual s’agraeixen especialment l’esperit i el raonament crític de l’autor a l’hora d’explicar algunes de les teories, en ocasions arriscades i poc fiables —elaborades per persones «endutes per la il·lusió i l’empenta del moment o per un afany de protagonisme excessiu», com diu David Bueno al pròleg—, que han pretès bastir la història de l’evolució terrestre.

Aquest llibre és el darrer títol de la col·lecció Catàlisi d’Edicions de la Universitat de Barcelona. Dirigida per David Bueno, la col·lecció està dedicada a la divulgació científica des de diversos àmbits: la biologia, la química, la física, la geologia, la medicina, l’estadística, el medi ambient, etc. Iniciada el 2007, Catàlisi inclou més d’una vintena d’obres —algunes també en la versió en castellà—, bona part de les quals estan disponibles en eBook. Entre les últimes publicacions hi trobem Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia, de David Bueno, i El naufragio de los recuerdos. ¿Qué hay detrás de enfermedades como el alzhéimer?, de Jaume Folch.

David Rabadà i Vives és paleontòleg i divulgador científic. Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona, és professor de Ciències Geològiques al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i redactor del digital Catalunya Vanguardista. Ha estat guardonat amb diversos premis i ha escrit, entre d’altres llibres, Les cinc cares de la Terra (2005), Quién fracasó con el fracaso escolar (2008), Covid-19. Crisi i oportunitats (2020) i Prejuicios y evolución humana (2020).

Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal, explica com són les plantes vasculars amb imatges de gran qualitat i descripcions que permeten identificar-ne els trets principals.

Aquest llibre, adreçat als amants de la botànica, és una guia per a reconèixer la morfologia de les plantes vasculars, també anomenades cormòfits. Inclou una part descriptiva que es complementa amb més de 700 imatges (obtingudes de 360 espècies diferents), que es caracteritzen per una gran qualitat visual, de conjunt o de detall, dels diferents atributs de les plantes. Escrit amb un llenguatge planer, també recull un glossari de termes botànics per acostar al lector el vocabulari propi d’aquesta ciència, així com una bibliografia específica. És una obra imprescindible tant per a estudiants universitaris com per a aficionats a la botànica.

«Disciplina clericalis» o com viure amb saviesa (col·lecció Filologia UB), de Pere Alfons, és el primer compendi de saviesa practicomoral que es va fer a Occident amb sentències i contes de procedència oriental. Escrit al segle XII, el fil conductor són les converses entre un jove i un adult.

El consell

«Digué un altre filòsof a propòsit dels amics no posats a prova: “Ves amb compte amb els enemics i mil vegades més amb els amics […] perquè potser un dia l’amic esdevindrà enemic i et podria fer mal més fàcilment.”

»També un altre filòsof: “Vigila el consell que et dona aquell a qui l’has demanat, si abans no has comprovat la seva lleialtat.”

»Un altre filòsof: “Dona bons consells a un amic tants cops com puguis, encara que no vulgui fer-te cas. És just que l’aconsellis bé, encara que també és lògic que un ximplet no segueixi els teus consells.”

»Un altre: “No revelis el teu pensament […] a tothom. Qui reté el seu pensament dins seu és més lliure de decidir el que més li convé.” 

»Un altre: “Un pensament amagat està com tancat a la teva presó; però, quan l’has revelat, és ell que et té atrapat a la seva presó.” 

»Un altre: “No t’ajuntis amb els teus enemics quan puguis trobar altres companys; destacaran el que facis malament i passaran per alt el que facis bé.”

»Digué un poeta […] “Una de les desgràcies més grans que poden passar-li en aquest món a un home lliure és que es vegi obligat a demanar ajut a un enemic.”

»Li van preguntar a un àrab: “Quina és la desgràcia més gran que t’ha passat en aquest món?” I l’àrab contestà: “La necessitat em va obligar a demanar a un enemic que em donés el que jo volia.”»

La saviesa

«Un altre filòsof: “Fill, és difícil ascendir a posicions elevades, però és molt fàcil descendir-ne.”

»Un altre filòsof: “És millor l’enemistat del savi que l’amistat de l’ignorant.”

»Un altre filòsof: “No valoris gaire l’amistat del neci, perquè no és constant.”

»Un altre filòsof: “És millor la companyia d’un beneit educat entre savis que la d’un assenyat criat entre cràpules.”

»Un altre filòsof: “Per al savi és més dolça una vida dura entre savis que una vida dolça entre ignorants.”

»Un altre filòsof: “Hi ha dues menes de saviesa: l’una natural, l’altra adquirida; però l’una no pot subsistir sense l’altra.”

»Un altre: “No confiïs la saviesa als necis, perquè els seria perjudicial; no la neguis als savis, perquè els prendries el que és seu.”

»Un altre: “Els dons d’aquest món són diversos: alguns reben béns materials; altres, saviesa.” Un home preguntà al seu fill: “Què preferiries que et donessin, riquesa o saviesa?” El fill li contestà: “L’una necessita l’altra.” […]

»Hi hagué un poeta savi i il·lustre, però pobre i indigent, que sempre es queixava als amics de la seva penúria. Sobre ella va compondre uns versos que deien així […] “Tu que fas les parts, esclareix-me per què falta la meva! Tu no en tens la culpa, però, digues-me: qui he de culpar? Perquè, si els meus astres em són adversos, és indubtable que també els vas disposar tu. Tu ets l’advocat i el jutge entre ells i jo. Em donares saviesa sense mitjans de vida. Digues-me: què pot fer la saviesa sense mitjans? Pren-me una part de saviesa i dona’m una part de diners! No permetis que em falti allò que em faria vergonya no tenir!”

»Un filòsof va dir: “Un home pot relacionar-se amb un altre de tres maneres: seràs superior a aquell que hagis ajudat; seràs igual a aquell que no hagis necessitat; seràs inferior a aquell que hagis necessitat.”

»Un altre: “La llum de l’ànima és la saviesa; la llum del cos, la riquesa.”

»Un altre: “La saviesa amb la seva llum dona vida als cossos morts, com la terra àrida amb la humitat de la pluja s’enverdeix.”»