Entrevistem M.ª Dolores López, directora de la nova col·lecció Mediterraneum. 

Especialista en les transformacions econòmiques, socials i culturals a l’àrea del Mediterrani, actualment López estudia els registres de les operacions de la companyia Torralba —una societat catalana del segle XV— amb el Grup de Recerca en Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB), que dirigeix. Amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats d’aquestes investigacions s’inaugura la col·lecció Mediterraneum, i De Aragón a Venecia: el «Llibre major de comerç de llana blanca amb Itàlia» de la compañía Torralba (1433-1434), de M.ª Dolores López, Enrico Basso, Gerard Marí i Esther Travé, n’és el primer títol. El seguiran dos més, que es publicaran el 2021: La memoria del mercader: el «Manual honzè» de la compañía Torralba (1434-1437), de Jesús Benavides i Iván Casado, i La contabilidad del mercader barcelonés Joan de Torralba: el «Llibre de comtans» (1430-1460) y el cuadernillo de deudas con Pere de Sitges (1432-1448), de María Viu.


Amb quin objectiu neix la col·lecció Mediterraneum? Què hi trobarem?

La col·lecció neix amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats d’una de les línies de recerca prioritàries desenvolupades pel GRAMP-UB. Aquesta línia s’incorpora als eixos principals del grup a partir de l’any 2000 i parteix, originàriament, de la necessitat d’abordar l’anàlisi de les relacions euroislàmiques plantejades des d’una perspectiva econòmica, social i cultural, amb la finalitat de realitzar una història integrada del Mediterrani i des del Mediterrani, en clau interdisciplinària.

En l’actualitat, els objectius d’aquesta línia de recerca se centren en l’estudi de les migracions d’elit, dels homes de negocis, i la formació de xarxes mercantils. Aquesta estratègia de recerca ens ha portat a dissenyar un projecte vehiculat al voltant dels onze llibres de comptabilitat, conservats a Catalunya i majoritàriament inèdits, d’una companyia integrada per operadors aragonesos —alguns dels quals residents a Saragossa, d’altres ciutadans de Barcelona— que desenvolupa la seva activitat durant el segon quart de segle XV.

La col·lecció Mediterraneum es concep, per tant, amb una doble finalitat. D’una banda, per editar i estudiar els onze registres comptables conservats de la companyia, dels quals De Aragón a Venecia: el «Llibre major de comerç de llana blanca amb Itàlia» de la compañía Torralba (1433-1434) és el primer que surt a llum i, de l’altra, per esdevenir un instrument de difusió d’investigacions de membres del nostre grup i d’altres d’historiadors, sempre que el fil conductor sigui el Mediterrani. És per això que hem considerat indispensable concebre-la atenent els criteris de qualitat que exigeixen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).


Per què són tan importants els registres mercantils de la companyia Torralba?

És la inusual conservació d’aquest tipus d’escriptures mercantils la que confereix al fons Torralba un valor significatiu. Tot i que en els arxius barcelonins es conserven registres, la documentació comercial de caràcter privat no és susceptible de mantenir-se generació rere generació. D’això es pot inferir la importància innegable d’aquest fons, la informació del qual es perllonga des de la dècada dels anys vint del segle XV fins a la mort de Joan de Torralba, a qui pertanyien els registres, als anys cinquanta; una rellevància que ja va remarcar el gran historiador italià Mario Del Treppo, que als anys setanta de segle XX va donar a conèixer l’existència d’aquesta documentació, i va expressar el desig de poder fer algun dia l’edició íntegra dels llibres de comptabilitat. Gairebé cinquanta anys després, el nostre grup de recerca, GRAMP-UB, va decidir assumir el repte i procedir a la transcripció, l’edició i l’estudi dels onze registres comptables conservats. Un repte que té com a primer resultat aquest llibre.


En aquest primer volum que publiqueu es transcriu i s’analitza el llibre d’operacions derivades de la venda de llana a Venècia per part de la companyia Torralba. Quines respostes pot trobar un historiador en un document d’aquest tipus?

En aquest primer volum oferim la transcripció i l’anàlisi del Llibre major de comerç de llana blanca amb Itàlia de Francesc Alvart i Joan Torralba, redactat a Venècia pel corresponsal de Joan de Torralba en aquesta plaça italiana, Francesc Aluart, que registra les operacions derivades de l’arribada i venda de diverses partides de llana en el mercat venecià, i excepcionalment a Ancona i Ragusa (Dubrovnik), entre 1433 i 1434. Aquest registre té la particularitat de ser l’únic exemplar que ha sobreviscut de la comptabilitat que portaven els factors de la companyia a les diferents places on tenia representació. Quant al seu contingut, les informacions incloses en aquest llibre el converteixen en un magnífic observatori perquè ens mostra les formes d’actuació d’una companyia integrada per socis aragonesos, alguns d’ells ciutadans de Barcelona, en una plaça italiana durant la primera meitat del segle XV.


L’arribada de la pesta, entre altres factors, va comportar una profunda crisi a finals del segle XIV. La companyia Torralba podria ser un exemple de la recuperació del comerç mediterrani?

Aquí es plantegen dues qüestions importants: d’una banda, el mateix concepte de crisi en l’àmbit mercantil i, de l’altra, el paper que la pesta negra i altres malalties van poder tenir en l’esclat d’una profunda recessió econòmica que va marcar els últims segles de l’edat mitjana.

Una anàlisi del sector comercial de la Corona d’Aragó evidencia que en lloc de crisi és preferible parlar de transformacions, de modificacions de les rutes a causa de la competència forana i de retrocés en algunes places per conflictes polítics. Transformacions, també, en la mateixa naturalesa dels intercanvis i en el mostrari de mercaderies amb què es negocia. 

La nostra companyia és un clar exemple d’aquesta reconversió i adaptació a la nova conjuntura. Els dos productes aragonesos amb els quals comercia, el blat i la llana, van accelerar-ne el procés d’introducció a les xarxes mediterrànies de distribució durant la segona meitat del segle XIV, i la pesta negra va ser el punt d’inflexió. Després de la commoció econòmica causada per l’epidèmia, Aragó va aconseguir reconstruir el seu espai agropecuari i impulsar-lo cap a la producció de béns exportables —safrà, blat, oli i llana—, de manera que es va convertir en un centre productor que podia entrar en els circuits internacionals. L’establiment d’operadors aragonesos, com el nostre Joan de Torralba a la plaça barcelonina, té justament com a objectiu cobrir les necessitats d’aprovisionament dels principals centres tèxtils italians, i això fa que la llana esdevingui un dels motors de l’economia d’Aragó.


El Mediterrani, cruïlla de pobles, el trobem cada dia a les notícies. De quina manera la història ens ajuda a comprendre la nostra relació amb aquest espai?

Darrerament, el Mediterrani s’ha convertit en un motiu de reflexió i també de preocupació al qual no són aliens els canvis polítics que han obligat Europa a mirar cap a «l’altra riba», a cooperar i distendre les relacions amb els països de «l’altre costat» i a donar valor al punt de vista dels països mediterranis no europeus, al temps que es fa ressò de l’interès per definir un nou concepte plural de l’espai mediterrani, entès com una àrea de confluència de diferents civilitzacions. El Mediterrani sempre ha entès la multiculturalitat com el resultat del contacte entre pobles i de la transferència d’elements de cultura.

El projecte que desenvolupem, i que té en la sèrie Mediterraneum un dels seus principals vehicles de visibilització, se sustenta en la idea de fons que un coneixement profund i multidisciplinari de les societats del passat constitueix un element clau per comprendre els problemes actuals i, en conseqüència, per projectar el futur, plantejant-hi solucions efectives. El passat pot i ha d’ajudar a la reflexió del present, ja que a través de la reconstrucció històrica és possible millorar la percepció dels problemes actuals i adoptar les polítiques adequades per resoldre els dilemes que es plantegen. En aquest sentit, l’investigador nord-americà Frederic Lane, especialista en la història de la Venècia medieval, afirmava: «La conoscenza dei problema di un’altra época aumenterà forse la nostra capacità di affrontare quelli di oggi». No hi podem estar més d’acord.

La col·lecció de referència sobre el Pròxim Orient Antic es consolida per la seva qualitat científica i editorial.

Barcino. Monographica Orientalia ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorga la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), conjuntament amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Aquesta col·lecció va néixer el 2014 al cor de l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona. Des d’aleshores, les seves publicacions de caràcter multidisciplinari han contribuït a ampliar i aprofundir l’estudi de l’orientalisme antic. Sota els auspicis de Gregorio del Olmo, va ser impulsada per la codirectora Adelina Millet i, més tard, Ignasi-Xavier Adiego es va incorporar a la codirecció.

Barcino proposa un diàleg entre història, arqueologia i filologia, que ha originat dues sèries editorials: una de general centrada en la semitística, l’assiriologia, la semitística nord-occidental, la hititologia i l’arqueologia, i una altra dedicada als estudis d’indoeuropeística, amb especial interès per les llengües anatòliques.

És el primer projecte editorial d’àmbit acadèmic especialitzat en el Pròxim Orient Antic que reuneix un nombre important d’investigadors de procedència internacional i trajectòria diversa, i que presenta els seus resultats en català, castellà i anglès, tant en paper com en edició digital d’accés obert.

El consell editorial està format per Betina Faist (Universitat de Heidelberg), José Virgilio García Trabazo (Universitat de Santiago de Compostel·la), Josué J. Justel (Universitat d’Alcalá de Henares) i Hervé Reculeau (Institut Oriental de la Universitat de Chicago).

Fins ara s’hi han publicat els títols següents:

El Próximo Oriente Antiguo y el Egipto faraónico en España y Portugal. Viajeros, pioneros, coleccionistas, instituciones y recepción, a cura de Lucía Brage Martínez i Juan-Luis Montero Fenollós (2020).

Luwic dialects and Anatolian: Inheritance and diffusion, a cura d’Ignasi-Xavier Adiego, José Virgilio García Trabazo, Mariona Vernet, Bartomeu Obrador-Cursach i Elena Martínez Rodríguez (2019). En paper i eBook.

The private archives of Ugarit. A functional analysis, de Gregorio del Olmo Lete (2018). En paper i eBook.

Gender and methodology in the ancient Near East. Approaches from Assyriology and beyond, a cura de Stephanie Lynn Budin, Megan Cifarelli, Agnès Garcia-Ventura i Adelina Millet Albà (2018). En paper i eBook.

Studies in Sumerian civilization. Selected writings of Miguel Civil, a cura de Lluís Feliu (2017). En paper i eBook.

Arabic manuscripts in the Maronite Library of Aleppo (Syria), de Francisco del Río Sánchez (2017). En paper i eBook.

La interpretación del antiguo Israel, entre la historia y la política, a cura de Jordi Vidal (2017). En paper i eBook.

Estudios de intertextualidad semítica noroccidental. Hebreo y ugarítico, de Gregorio del Olmo Lete (2017). En paper i eBook.

Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012), de Jordi Vidal (2016). En paper i eBook.

Apocalipsis del Pseudo Atanasio [ApPsAt(ar)II], de Juan-Pedro Monferrer Sala (2016). En paper i eBook.

La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica, de Gregorio del Olmo Lete (2016). En paper i eBook.

Nabatu. The Nabataeans through their inscriptions, de Francisco del Río Sánchez (2015). En paper.

Poderes colectivos en la Siria del Bronce Final, de Bárbara E. Solans (2015). En format paper i eBook.

Diversidad de formaciones políticas en Mesopotamia y el Cercano Oriente, a cura de Cristina Di Bennardis, Eleonora Ravenna i Ianir Milevski (2014). En format paper i eBook.

Adelina Millet Albà, professora del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Facultat de Filologia i Comunicació, ha estat directora de l’Institut del Pròxim Orient Antic i ara n’és la secretària acadèmica. Ha participat com a epigrafista en les excavacions de la Universitat de Lieja a Tell Chagar (Síria) durant deu anys i ha publicat els textos de l’harem apareguts entre 2001 i 2002. També ha dirigit l’excavació de la Universitat de Barcelona a Tell Amarne (Síria) del 2006 al 2009. És secretària de redacció de la revista Aula Orientalis.

Ignasi-Xavier Adiego, catedràtic de Lingüística Indoeuropea a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, és el director de l’Institut del Pròxim Orient Antic. Ha publicat diversos llibres i articles sobre l’alfabet cari, una antiga llengua d’Anatòlia, i ha treballat també en altres llengües indoeuropees (lici, lidi, osc, sudpicè) i no indoeuropees (etrusc). Autor d’Un vocabulario español-gitano del Marqués de Sentmenat, és un dels principals estudiosos dels dialectes gitanos de la Península Ibèrica. És coautor de la primera traducció completa a l’espanyol de l’obra de Sèneca el Vell, i s’ha interessat en diverses qüestions dels àmbits de la filologia llatina i la musicologia.

La Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles, conjuntament amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica l’any 2015 amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades. Aquest és el quart segell de qualitat consecutiu que obté Edicions de la Universitat de Barcelona, després dels aconseguits per la col·lecció Instrumenta (2017), dirigida per José Remesal, la Col·lecció de Bioètica (2018), que dirigeix María Casado, i la col·lecció Singularitats (2019), dirigida per Teresa-M. Sala.

El nou títol de la Col·lecció de Bioètica convida a reflexionar sobre la responsabilitat jurídica dels robots.

De la persona a la personalidad algorítmica. A propósito de la personalidad jurídica de la inteligencia artificial, de Javier González Granado, s’afegeix al debat actual sobre la regulació jurídica dels sistemes d’intel·ligència artificial més avançats.

L’autor es pregunta si els robots reuneixen les característiques suficients per atribuir-los personalitat jurídica i, per tant, per exigir-los responsabilitats i reconèixer-los drets. La intel·ligència artificial, cada cop més present en el dia a dia, elabora prediccions a través d’algoritmes que faciliten i milloren la presa de decisions. És tasca dels humans, però, corregir-ne els biaixos i regular les conseqüències que pot tenir deixar el control de determinats aspectes de les nostres vides en mans de màquines. És per això que la Comissió d’Assumptes Jurídics del Parlament Europeu va considerar la possibilitat de reconèixer als sistemes d’intel·ligència artificial més complexos l’anomenada personalitat jurídica electrònica.

Després de fer un repàs històric del concepte de persona des de les èpoques prèvies a l’aparició del dret, Javier González reflexiona sobre els arguments d’alguns autors que sospesen la possibilitat de considerar agents morals els sistemes d’intel·ligència artificial. Un plantejament que li serveix per presentar, de forma resumida, la proposta del Parlament Europeu de dotar els robots de personalitat jurídica. Seguidament, contraposa els principals arguments, tant a favor com en contra, que des de diferents àmbits s’han esgrimit en relació amb aquesta reforma jurídica europea. I finalitza amb una proposta de les bases que hauria de tenir una regulació d’aquesta nova realitat, fonamentant-la en els principis de la bioètica i el dret sobre els quals se sosté la Unió Europea i esbossant les característiques d’aquesta possible personalitat algorítmica.

Aquest és el darrer títol de la Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. Dirigida per María Casado, la col·lecció promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre l’ètica relacionada amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans. La Col·lecció de Bioètica ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica, una distinció que atorga la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE), conjuntament amb l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Aquest segell acredita les millors pràctiques d’edició universitària i reconeix l’excel·lència científica del procés editorial. Recentment, l’obra Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal, de Miguel Ángel Torres Quiroga, ha rebut el Premi Nacional d’Edició Universitària a la millor monografia en ciències de la salut, que concedeix la UNE.

Javier González Granado és llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Bioètica i Dret per la Universitat de Barcelona. Exerceix de notari a Formentera des de l’any 2002, és autor del blog tallerdederechos.com i col·labora a Ràdio Illa Formentera.

«Wuthering Hights is the name of Mr Heathcliff’s dwelling, “Wuthering” being a significant provincial adjective, descriptive of the atmospheric tumult to which its station is exposed in stormy weather. Pure, bracing ventilation they must have up there at all times, indeed: one may guess the power of the north wind blowing over the edge, by the excessive slant of a few stunted firs at the end of the house; and by a range of gaunt thorns all stretching their limbs one way, as if craving alms of the sun. Happily, the architect had foresight to build it strong: the narrow windows are deeply set in the wall, and the corners defended with large jutting stones. […]» 

«I have dreamt in my life, dreams that have stayed with me ever after, and changed my ideas; they have gone through and through me, like wine through water, and altered the colour of my mind. […]»

«Meanwhile the young man had slung onto his person a decidedly shabby upper garment, and, erecting himself before de blaze, looked down on me from the corner of his eyes, for all the world as if there were some mortal feud unavenged between us. I began to doubt whether he were a servant or not: his dress and speech were both rude, entirely devoid of the superiority observable in Mr and Mrs Heathcliff; his thick brown curls were rough and uncultivated, his whiskers encroached bearishly over his cheeks, and his hands were embrowned like those of a common labourer: still his bearing was free, almost haughty, and he showed none of a domestic’s assiduity in attending on the lady of the house. […]»

«“What do you think of his going to Wuthering Heights?” I enquired. “He is reformed in every respect, apparently—quite a Christian—offering the right hand of fellowship to his enemies all around!” […]»

«“You see, Mr Lockwood, it was easy enough to win Mrs Heathcliff’s heart. But now, I’m glad you did not try. The crown of all my wishes will be the union of those two. I shall envy no one on their wedding day: there won’t be a happier woman than myself in England.”»