Anar i tornar a Brossa. Exposició del fons Patrim, Col·lecció Belles Arts de la Universitat de Barcelona, coordinat per Mar Redondo i Eva Figueras, és un volum que neix de l’exposició homònima que, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del poeta Joan Brossa, va tenir lloc a la Sala Josep Uclés de Badalona i que va descobrir una part de les obres que componen el fons Patrim de la Col·lecció Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Entrevistem Mar Redondo i Eva Figueras, professores del Departament d’Arts Visuals i Disseny, que ens expliquen el sentit d’aquesta iniciativa.

1. D’on neix la idea de confrontar les obres dels graduats de Belles Arts amb la poesia escènica de Joan Brossa?

Amb el propòsit de donar a conèixer una part del patrimoni de la Facultat de Belles Arts, el Vicedeganat de Cultura de la Facultat ens va encomanar un projecte expositiu del fons Patrim. Aquest fons està constituït per les obres dels estudiants de fi de grau que han estat seleccionades per un jurat i adquirides per la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys, gràcies a aquesta iniciativa hem reunit una col·lecció ben interessant, en la qual trobem les primeres obres d’artistes amb una important projecció professional.

Totes dues som investigadores del grup de recerca Poció. Poesia i Educació, i ens vam plantejar la mostra com un projecte per enllaçar la innovació docent, la recerca i la transferència. Faltaven pocs mesos per l’inici de l’Any Brossa, que havia de commemorar el centenari del naixement poeta, i vam pensar que aquest podria ser l’homenatge de la Facultat de Belles Arts.

Amb la narrativa del projecte, que consistia a treure a escena les obres del Patrim i establir diàlegs entre elles (diversos temps, diverses modalitats, diversos propòsits), amb algunes propostes temàtiques directament o indirectament presents en la producció del poeta, i amb una primera selecció d’obres, vam anar a veure la Glòria Bordons, especialista en Brossa. Ens va adreçar a l’arxiu del Fons Joan Brossa —quina magnífica descoberta!— i ens va orientar vers la seva poesia escènica. I es va produir l’encaix! Finalment, l’eix temàtic que guia l’exposició és el diàleg entre la selecció d’obres del fons Patrim i una tria de la poesia escènica de Joan Brossa. Amb aquests diàlegs fem evident la vigència de la producció de Brossa i la projectem cap al futur: l’obra que genera obra.

2. A quin públic s’adreça aquest llibre?

A tots els públics interessats en l’art i la poesia experimental, tant de l’àmbit universitari com del públic en general. Compartim amb Brossa el convenciment que la poesia esdevé un acte de comunicació que permet al lector-espectador reflexionar sobre la relació indefugible entre la quotidianitat, el temps present i l’art. El llibre suposa, a més, donar una nova materialitat a un projecte expositiu que, de fet, és efímer. Li atorga persistència i memòria.

3. Quina aportació fan els textos de Glòria Bordons, Héctor Mellinas i Manuel Aramendía al llibre?

Són una aproximació a la riquesa i diversitat del món brossià, de la mà d’acadèmics experts que provenen d’àmbits diferents. La transversalitat és una característica de les mostres de la producció artística contemporània, i també del grup de recerca Poció. Poesia i Educació. Des d’aquesta perspectiva, la recerca resulta enriquidora, productiva i complexa, tan complexa com la nostra societat i les seves manifestacions culturals.

4. Com valoreu la figura de Brossa vint-i-dos anys després de la seva mort?

Quina figura de la nostra cultura podria guiar el propòsit i l’eix temàtic de l’exposició millor que ell? Joan Brossa és un autor sempre important. Precisament en el període que estem vivint socialment, la riquesa, la transversalitat i la singularitat de Brossa com a creador, sempre a prop de l’art del seu temps, resulta d’inqüestionable contemporaneïtat. L’artista cívic, compromès amb la llengua, la cultura, l’art, les llibertats, i crític amb les desigualtats socials, es fa imprescindible.

5. Quines altres iniciatives proposaries per donar a conèixer el fons Patrim als interessats en l’art?

De fet, des de fa ja més d’una dècada, les noves adquisicions del fons Patrim s’exposen cada any a la Fundació Vila Casas. La darrera edició va ser el juliol de 2019 a Can Framis. S’han emprès diverses iniciatives per difondre el Patrim, per exemple, en col·laboració amb el màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la Universitat de Barcelona; també va ser un dels eixos principals de la celebració dels 35 anys de la Facultat de Belles Arts. És fonamental continuar aquesta tasca de difusió perquè, en definitiva, es tracta d’una de les maneres de transferir a la ciutadania els resultats del coneixement que produïm a Belles Arts. Les obres dels millors estudiants palesen els resultats de les metodologies característiques dels processos de docència-aprenentatge en aquesta facultat. Són un bon reflex que explica què fem a Belles Arts, una excel·lent carta de presentació a la ciutadania.

Es dedica a l’estudi dels moviments artístics entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX.  

Singularitats ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), que atorguen la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), per la seva qualitat científica i editorial. També ha rebut una menció especial d’internacionalitat per la presència d’autors estrangers. El dimecres 9 d’octubre a les 12 h, a la seu de l’ANECA a Madrid, tindrà lloc l’entrega dels certificats del segell CEA-APQ 2019, amb l’assistència de rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, i la directora de la col·lecció, Teresa-M. Sala.

La col·lecció Singularitats va ser creada el 2012 amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les línies d’estudi i dels projectes de recerca desenvolupats pel Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la UB. Els volums que la formen tracten temàtiques relacionades amb els moviments artístics entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX —com ara la història i la teoria de les arts, els estudis visuals i culturals, la història i representació de les ciutats, i la història i la teoria del disseny— i han consolidat una línia editorial de prestigi reconegut gràcies al treball dut a terme pels autors —investigadors consolidats i doctorands, nacionals i internacionals—. Concebuts com a obres corals amb una reflexió àmplia, es publiquen tant en català com en anglès, en format paper, eBook i ePub. El consell director de la col·lecció està format per Mireia Freixa (Universitat de Barcelona), Cristina Rodríguez-Samaniego (Universitat de Barcelona), Carlos Reyero (Universitat Autònoma de Madrid), Tomas Macsotay (Universitat Pompeu Fabra) i Fátima Pombo (Universitat d’Aveiro). Fins ara s’hi han publicat els títols següents: 

• Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, coordinat per Teresa-M. Sala (2012; hi ha una versió en anglès publicada en format ePub el 2013)
• Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, coordinat per Cristina Rodríguez-Samaniego i Jorge Egea (2013)
• Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres, a cura de Mercè Vidal i Jansà (2013)
• La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat. Assaigs d’història local, coordinat per Anna Calvera (2014; hi ha una versió en anglès publicada en format ePub el 2018)
• Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, coordinat per Pere Capellà Simó i Antoni Galmés Martí (2015; hi ha una versió en anglès publicada en format ePub el 2015)
• I CDf International Congress, coordinat per Lluís Bosch i Mireia Freixa (2015, ePub)
• L’escultura a estudi. Iniciatives i projectes, coordinat per Cristina Rodríguez-Samaniego, Núria Aragonès i Irene Gras (2016)
• Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània, coordinat per Irene Gras i Mireia Freixa (2016)
• La naturalesa en el teatre d’Àngel Guimerà. Una proposta de lectura, d’Enric Ciurans (2016)
• Escrits sobre art, d’Alexandre de Riquer, a cura d’Eliseu Trenc (2017)
• La prosa de Màrius Torres, a cura de Jordi Julià i Pere Ballart (2017)
• II CDf International Congress, coordinat per Lluís Bosch i Mireia Freixa (2018, ePub)
• Modern Sculpture and the Question of the Status, a cura de Cristina Rodríguez-Samaniego i Irene Gras Valero (2018, ePub)
• Catalunya-Amèrica. L’art entre el viatge i l’exili / Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio, coordinat per Irene Gras Valero, Cristina Rodríguez-Samaniego i Núria Aragonès Riu (2018, ePub)
• I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media, a cura de Teresa-M. Sala i Mariona Bruzzo (2018)
• La dimensió escènica de la ciutat moderna: les condicions de l’oblit i del reconeixement, a cura d’Enric Ciurans i Nuria Peist (2019)

La UNE, conjuntament amb l’ANECA i la FECYT, va crear el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica l’any 2015 amb l’objectiu de reconèixer l’excel·lència científica del procés editorial de les col·leccions publicades tant per les universitats com per les editorials científiques privades. Aquest és el tercer segell de qualitat consecutiu que obté Edicions de la UB, després dels aconseguits per la col·lecció Instrumenta (2017), dirigida per José Remesal, i la Col·lecció de Bioètica (2018), que dirigeix María Casado. 

Teresa-M. Sala és professora d’Història de l’Art a les facultats de Belles Arts i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on coordina el màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. Va treballar com a documentalista per a l’Olimpíada Cultural (1989-1990) i per al Centenari de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Ha comissariat, entre d’altres, l’exposició Barcelona 1900, celebrada al Museu Van Gogh d’Amsterdam i nominada pel diari Times com una de les deu millors mostres del 2007, i, darrerament, Azul, el color del Modernismo (2019), al CaixaForum Sevilla. Autora de diversos llibres i nombrosos articles, ha publicat a Edicions de la UB les obres següents: La casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona (col·lecció Memoria Artium, 2006); Espais interiors: casa i art (segles XVIII-XXI), com a editora amb Rosa M. Creixell i Esteve Castañer (2007); Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900 (col·lecció Singularitats, 2012); Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (col·lecció Quaderns d’Art i Natura, 2017); Poètiques de la natura. Espais per a l’espiritualitat (col·lecció Quaderns d’Art i Natura, 2018), amb Irene Gras, i I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media (2018), amb Mariona Bruzzo. Codirigeix amb Francesco Ardolino la revista de cultura contemporània Compàs d’amalgama (Edicions de la UB).

Viajar y contarlo, de la periodista colombiana Juliana González-Rivera, és un estudi innovador sobre la retòrica del gènere del relat de viatges. 

Aquest llibre proposa, a través d’una àmplia i profunda revisió bibliogràfica, una sistematització de les estratègies narratives de la literatura de viatges i la retòrica del seu discurs, així com de les tècniques de versemblança i persuasió del gènere. Identifica els recursos comuns a tots els escriptors que al llarg de la història han explicat els seus viatges a través de la literatura de ficció i de no-ficció, i demostra la importància que ha tingut aquest tipus de relat en l’origen i l’evolució del periodisme, la crònica i el reportatge pel valor documental, la condició referencial i la descripció d’escenaris i experiències reals.

Al llarg de tretze capítols que es poden llegir en l’ordre que prefereixi el lector —i també com a assaigs independents—, González-Rivera analitza tant les tècniques utilitzades pels autors de llibres de viatges (la comparació, la descripció, els tòpics, la fotografia, el dibuix) com els suports (la carta, el diari, les guies, els carnets, el relat), i estudia la problemàtica de la intertextualitat, la importància del narratari, el maneig de les fonts i el caràcter pertinent i actual d’aquestes narracions. 

Viajar y contarlo parteix dels orígens del gènere, el Poema de Gilgameix, i troba exemples en la gran literatura del mar i en els textos que parlen dels herois, déus i homes viatgers de les civilitzacions antigues. Passa pels relats medievals dels mercaders, comerciants, ambaixadors, cavallers i pelegrins, amb les seves descripcions de l’Orient o de les terres del Gran Khan, i pels dels guies als llocs sants, bestiaris i mirabilia. També pels centenars de textos que van produir el descobriment d’Amèrica i la Segona Era dels Descobriments, quan van ser els mariners i els pirates els qui ens van explicar el món. Del Renaixement al Quixot; dels viatges de Voltaire, Locke, Descartes, Rousseau i Montesquieu, al Grand Tour i el Segle de les Llums; dels romàntics als postromàntics; de Flaubert i Nerval a Orient, a Stendhal o Dumas a Itàlia i Espanya; de la modernitat i la Revolució Industrial —amb els trens, globus i altres avenços científics que van revolucionar els viatges— als grans exploradors del segle XIX i començaments del XX, que ens van descobrir el cor d’Àfrica i ens van fer testimonis del colonialisme. Hi ha citacions dels corresponsals de premsa que van narrar les grans guerres i van presenciar l’exili. I també altres exemples dels textos que produeix el turisme de massa, fins i tot les formes del relat contemporani que empren les noves narratives digitals —xarxes socials, 360, transmèdia, realitat virtual i augmentada— per explicar el món. 

Juliana González-Rivera és llicenciada en Periodisme i especialista en literatura de viatges per la Universitat Complutense de Madrid. Periodista cultural i professora de periodisme i escriptura, nous mitjans digitals i història de l’art i la cultura, ha escrit per a diversos mitjans espanyols i llatinoamericans, com El País, Etiqueta Negra, Arcadia, El Malpensante, El Colombiano, Otra Parte i Altaïr, entre altres. Té experiència en cinema i ràdio, i dona conferències sobre art, literatura, escriptura creativa i comunicació en l’era digital. La seva biografia nòmada l’ha portat a viatjar per més de quaranta països i a viure a Madrid, Bogotà, Medellín, Barcelona i Estocolm. És autora de l’assaig La invención del viaje (2019).

Aquest llibre de la col·lecció Catàlisi és la versió castellana del que es va publicar en català el 2017. Escrit per un equip multidisciplinari de professors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, presenta un panorama de la biologia actual sota el paradigma del procés evolutiu.

«¿Qué es la vida?
»Esta es una de las preguntas más difíciles que podamos plantearnos. De hecho, es más fácil describir la vida que definirla. Una estrategia para responder a esta cuestión es encontrar una definición, lo más inclusiva posible, de ser vivo. O bien buscar cuál es el mínimo denominador común que comparten todos los seres vivos. Pero el problema radica en encontrar este elemento común que nos señale de forma clara el límite entre lo que es y lo que no es vida.

»No obstante, ¿tiene sentido, desde un punto de vista científico, intentar responder “qué es la vida”? Sabemos que la filosofía, la religión y la literatura nos ofrecen explicaciones. Incluso, en nuestro día a día, hablamos de la vida de una forma sencilla, dando por descontado que sabemos qué es. ¿Pero lo sabemos realmente? Pese a nuestros conocimientos actuales sobre biología, química y física, aún no hay una respuesta única a esta pregunta. De hecho, podemos hallar muchas formas distintas de definir la vida. ¿Seguir buscando la definición nos aportará algo valioso? En ciencia, si una pregunta está bien formulada —y esta lo está porque es clara y directa—, vale la pena trabajar para buscar soluciones. El camino puede ser largo, pero no cabe duda de que el proceso de investigación, discusión crítica y reflexión nos ayudará a entender mejor la esencia básica de la vida. Esto puede implicar formular una definición de mayor consenso. ¿Y de qué puede servirnos llegar a este punto? Sencillamente los humanos necesitamos saber, y gracias a ello hemos llegado donde estamos, con su lado claro y su lado oscuro. Con todo, esperamos que estos conocimientos aporten más luces que sombras con vistas a construir un mundo más sostenible a todos los niveles, incluidas las relaciones humanas.

»¿Qué propiedades tiene la vida?
»Como ya hemos señalado al comienzo, resulta más fácil hablar de las propiedades de la vida que intentar definirla. ¿Cuáles son las propiedades intrínsecas de la vida? ¿Qué diferencia realmente a un ser vivo de un objeto inerte? Por ejemplo, el fuego consume energía, puede crecer, moverse y, por lo tanto, tiene la capacidad de saltar de un lugar a otro e ir reproduciéndose. Los seres vivos tienen todas estas propiedades, pero, en cambio, las llamas no tienen vida. El fuego no dispone de un libro de instrucciones y de unos mecanismos para ejecutarlas. Podemos encontrar otros ejemplos, como los ordenadores, que sí tienen información y la ejecutan, e incluso podrían producir otras máquinas como ellos siguiendo las instrucciones que contienen, pero tampoco son seres vivos. En cambio, un árbol está vivo y no puede desplazarse. Por lo tanto, más que determinadas propiedades, que también pueden encontrarse en el mundo “no vivo”, la vida es el resultado de la interacción de estas propiedades: la información genética que marca el metabolismo particular de cada célula para crecer, mantenerse y, dado el caso, reproducirse. Y lo que es más fundamental: un manual de instrucciones que se puede modificar y permite la adaptación a distintos entornos, un hecho básico para la expansión y la diversidad de las formas de vida. Una característica clara de la vida es que es una propiedad emergente. Si nos fijamos en una célula cualquiera, veremos que incluye diferentes átomos que forman moléculas, que a su vez constituyen las diversas estructuras celulares. En ninguna de estas partes hay vida, y esta solo se origina cuando las partes se unen e interaccionan.»