Edicions Universitat de Barcelona
Twitter   Facebook   Instagram
Edicions Universitat de Barcelona
Setembre
Portada
Llibres de
ciència, cultura i
actualitat
2019
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona

El testimoni de Ricard Salvat, a la Setmana del Llibre en Català
El testimoni de Ricard Salvat, a la Setmana del Llibre en Català

Diverses personalitats del món del teatre i la cultura participaran en una lectura pública, promoguda per Edicions de la Universitat de Barcelona conjuntament amb la Fundació Ricard Salvat i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, de textos escollits dels Diaris de Ricard Salvat a la Setmana del Llibre en Català, amb motiu del desè aniversari de la seva mort.

Entre les activitats previstes per a la Setmana, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, Edicions de la UB presentarà la nova revista de cultura contemporània Compàs d’amalgama, dirigida per Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala, els llibres Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939), de Joana Casals Baltà, a cura d’Assumpció Estivill Rius, i La dimensió escènica de la ciutat moderna, a cura d’Enric Ciurans i Nuria Peist.

El 10 de setembre, d’11 a 13 h, a l’escenari 1 de la Setmana del Llibre en Català, tindrà lloc una lectura pública d’una selecció dels tres volums dels Diaris de Ricard Salvat, un testimoni d’enorme valor i una font d’informació inesgotable sobre la cultura i la realitat social i política del país al llarg de cinquanta anys. La divulgació d’aquests diaris arrenca el 2015, en què se’n va emprendre la tasca d’edició i publicació. Entre els participants a la lectura hi haurà personalitats del món de la cultura, la literatura i el teatre, a més de familiars i amics de l’autor.

L’objectiu d’aquest acte és que el públic en general conegui la figura del Ricard Salvat, home de teatre, intel·lectual integral i figura sovint polèmica de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. A més de fragments dels dos primers volums, se’n llegiran també del tercer volum, que s’acaba de publicar a cura de Jordi Auseller Roquet, professor de la Universitat de Vic, i que abasta des del 1973 fins al 1975. Els dos primers volums, que van del 1962 al 1968, i del 1969 al 1972, es van publicar el 2015 i el 2017, respectivament.

Per altra banda, el dilluns 9 de setembre, a les 17.30 h, a l’escenari 2 de la Setmana, Edicions de la UB donarà a conèixer la nova revista de cultura contemporània Compàs d’amalgama, en una presentació a càrrec dels seus directors, Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala. El mateix dilluns, a les 18.15 h, a l’escenari 1, es presentarà el llibre Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939), de Joana Casals Baltà, en un acte en què intervindran Miquel Térmens Graells, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB; Jordi Permanyer Bastardas, que va ser cap de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i Assumpció Estivill Rius, editora de l’obra. El dijous 12 de setembre a les 19.10 h, a l’escenari 2, Teresa-M. Sala, directora de la col·lecció Singularitats, parlarà de la novetat La dimensió escènica de la ciutat moderna juntament amb els editors de l'obra, Enric Ciurans i Nuria Peist.

Ricard Salvat (Tortosa, 1934 – Barcelona, 2009) va ser escriptor, director teatral i catedràtic d’Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona. De ben jove es va interessar pel teatre, i el 1956 va fundar a Barcelona, conjuntament amb Miquel Porter, l’agrupació Teatre Viu. El 1960 va crear l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, i el 1970 va ser nomenat director del Teatro Nacional, del Ministeri d’Informació i Turisme, a Barcelona. El 1975 va dirigir l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat fins al 1978. Després, va ser director del Festival Internacional de Teatre de Sitges (1977-1986) i del Festival Internacional de Teatre de Tortosa EntreCultures (2004-2006). Va dirigir prop de dues-centes obres, entre les quals ell mateix destacava Primera història d’Esther i Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, i La tragèdia de l’home, d’Imre Madách. Salvat també va dur a escena Eurípides, Shakespeare, Goethe, Brecht, Sartre, Valle-Inclán, García Lorca, Alberti, Buero Vallejo, Guimerà, Víctor Català i Mercè Rodoreda, entre molts altres dramaturgs. Des del 1993 fins a la seva mort va ser president de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET) i, des del 1994, director de la revista Assaig de Teatre.

Edicions de la UB ha organitzat amb anterioritat lectures públiques en el marc de la Setmana de Llibre en Català. El 2016, amb motiu de l’Any Llull, 80 estudiants, professors, crítics i escriptors van llegir Blaquerna, i el 2017 es va fer una lectura creuada de ciència i humanitats a càrrec de 40 autors d’Edicions de la UB.




Neix <em>Compàs d’amalgama</em>, la nova revista de cultura contemporània
Neix Compàs d’amalgama, la nova revista de cultura contemporània

El seu nom fa referència al terme musical «compàs d’amalgama», resultat de la combinació de dos o més compassos simples o compostos, diferents entre si, en una partitura musical. De manera anàloga, la revista té com a objectiu amalgamar opinions i visions diverses, amb una mirada contemporània sobre el passat i el present de la cultura, i atenent tots els àmbits del món del coneixement.

Concebuda al cor de Barcelona, i amb una periodicitat semestral (tardor i primavera), la revista és constituïda, d’una banda, per seccions temàtiques amb articles propis d’una publicació cultural i divulgativa i, de l’altra, per un dossier monogràfic que incorpora contribucions de caràcter acadèmic. Cada número inclourà una entrevista amb una personalitat de trajectòria consolidada o de pensament crític innovador, amb l’objectiu de mostrar una visió concreta de la situació del món cultural. Es publicarà també, en català, un text original o una traducció inèdits d’alguna obra d’interès, però de difícil accés per als lectors. Així mateix, es prestarà atenció a commemoracions, efemèrides o esdeveniments d’actualitat.

Les seccions de la revista seran una finestra oberta a la cultura bastida des de Barcelona i des de la seva Universitat, de manera que formularan un recorregut interpretatiu per tota mena de temes del panorama artístic, literari i científic: exposicions, obres o concerts, i també debats crítics, passats o presents, amb una projecció en la contemporaneïtat, tot defugint el format d’article propi d’una revista acadèmica. Les seccions i els coordinadors que se n’ocupen són: Littere (literatura), per Maria Dasca Batalla; Artis (arts), Laia Manonelles Moner (art), Martina Ribalta Coma-Cros (música), Ana Prieto Nadal (teatre) i Marta Piñol Lloret (cinema); Frontisteri (filosofia), per Núria Sara Miras Boronat; Levana (pedagogia), per Enric Prats Gil; Afinitats (ciència) per Sònia Estradé Albiol, i Ciutats (arquitectura), per Estanislau Roca Blanch.

El número 0 que es presenta ara inclou, entre altres textos, una entrevista amb el traductor Lawrence Venuti, a cura de Simona Škrabec; un article de Victòria Combalia sobre Gustave Courbet; un sobre la figura del pedagog Joan Roure-Parella, de Conrad Vilanou, i un sobre el puixant urbanisme de Hong Kong, de l'arquitecte Estanilau Roca Blanch.

El dossier monogràfic comprendrà quatre o cinc estudis transdisciplinaris, ja filtrats per una avaluació acadèmica a doble cec al voltant d’un concepte comú com ara el riure i l’ombra, previstos per als números 1 i 2. En el número 0 ocupa aquest espai una selecció de fragments dels Diaris de Ricard Salvat, introduïts per Enric Ciurans, en record del desè aniversari de la mort de l'autor. El 10 de setembre, en el marc de la Setmana del Llibre en Català (avinguda de la Catedral de Barcelona), tindrà lloc una lectura pública d’aquests textos, a càrrec de personalitats de la cultura, la literatura i el teatre.

Francesco Ardolino és doctor en Filologia Catalana, professor agregat de Filologia Italiana a la Universitat de Barcelona i docent del màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC), del qual ha estat coordinador. A banda de l'activitat com a crític literari, destaquen les seves edicions catalanes de clàssics italians del segle XX i la primera versió integral en català de La descripció del món. Llibre de les meravelles, de Marco Polo, juntament amb Manuel Forcano. A Edicions de la UB ha editat, amb Ernest Marcos Hierro i Helena Badell Giralt, En eterna vigília. Tradició i compromís en l’obra de Iannis Ritsos (2014), i, amb Elena Losada, Violència i identitat (2017). És vicepresident de l’Associazione Italiana di Studi Catalani (AISC), director de la revista Haidé. Estudis Maragallians, membre del consell de redacció de la revista Caràcters, i forma part de l’equip encarregat de l’edició crítica de les Obres completes de Joan Maragall.

Teresa-M. Sala és professora titular d’Història de l’Art a les facultats de Belles Arts i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, com també del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia, del qual ha estat coordinadora. Autora de diversos llibres, catàlegs d’exposicions i articles, les seves darreres publicacions a Edicions UB són: Visions dels Pirineus. Entre la Renaixença i el Modernisme (2017), Poètiques de la natura. Espais per a l’espiritualitat (2018), amb Irene Gras, i I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media (2018), amb Mariona Bruzzo. A més, dirigeix la col·lecció Singularitats, que acaba de rebre el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica, una distinció que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) a les millors pràctiques en l’edició universitària i que reconeix l’excel·lència científica del procés editorial.



La Xarxa Vives guardona tres llibres d’Edicions de la Universitat de Barcelona
La Xarxa Vives guardona tres llibres d’Edicions de la Universitat de Barcelona

Edicions de la UB ha estat guardonada en tres de les quatre categories a concurs: millor edició per l’Obra completa de Ramon Vidal de Besalú, a cura d’Anton M. Espadaler; millor llibre de ciències naturals i aplicades per a El naufragi dels records, de Jaume Bosch, títol pertanyent a la col·lecció Catàlisi de divulgació científica que dirigeix David Bueno; i millor coedició interxarxa per a El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, a cura de Carles Mancho. Aquesta obra ha estat coeditada per Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, Publicacions de la Universitat de Girona, Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, Iniciativa Digital Politècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, i el Museu del Disseny de Barcelona.

El premi al millor llibre de ciències socials, arts i humanitats ha estat atorgat a Iniciativa Digital Politècnica, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per l’obra Barcelona. La construcció urbanística d’una capital compacta, de Joan Busquets i Grau, coeditada amb el Laboratori d’Urbanisme de Barcelona de la UPC i l’Ajuntament de Barcelona.

L’Obra completa de Ramon Vidal de Besalú recupera un dels autors més importants de l’edat mitjana occitanocatalana, el qual als primers anys del segle xiii va escriure relats sobre el món dels joglars i els trobadors medievals, la primera gramàtica coneguda d’una llengua romànica i unes peces líriques en què reflexiona sobre l’amor cortesà. Anton M. Espadaler ha traduït, per primer cop al català, la seva obra completa (narrativa, gramàtica i lírica), acompanyada d’un estudi introductori i de la bibliografia més completa sobre l'autor.

El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona és un llibre d’alta divulgació que, escrit per especialistes en història de l’art i restauració, i coordinat per Carles Mancho, posa en relleu el gran valor artístic d’aquesta peça extraordinària de l’art tèxtil romànic,l’obra més singular del romànic català, i una de les més significatives de l’edat mitjana europea. El volum en presenta la història des de la seva redescoberta al segle XIX i revisa els diferents processos de restauració a què ha estat sotmesa, el darrer dels quals el 2012.

El naufragi dels records és una obra de divulgació científica que tracta un tema de gran interès públic: les malalties del cervell. Amb un llenguatge entenedor i alhora rigorós, Jaume Folch explica per què l’Alzheimer, el Parkinson i l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) deterioren el cervell dels qui pateixen aquestes malalties i, d’una manera progressiva i indeturable, els priven dels records, les emocions i els afectes. També hi exposa les teories més sorprenents i innovadores en l’àmbit de la neurociència, i revela les claus de futures teràpies.

La Xarxa Vives, que agrupa vint-i-dues universitats de parla catalana de quatre estats europeus, ha creat enguany els premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària, en quatre categories: millor edició, millor coedició interxarxa, millor llibre de ciències naturals i aplicades, i millor llibre de ciències socials, arts i humanitats. Els objectius són, drsquo;una banda, donar a conèixer el paper de l’edició universitària en la transferència del coneixement en català i el valor i la qualitat de la tasca que desenvolupen les editorials universitàries de la Xarxa Vives; i, de l’altra, prestigiar la llengua catalana en l’àmbit universitari a fi de fomentar-ne i normalitzar-ne l’ús en la difusió del coneixement.

Els premis, consistents en una escultura original en fusta, es van entregar el 12 de juliol, durant l’acte de lliurament de les Medalles d’Honor 2019 de la Xarxa Vives i en el marc de la cloenda del curs universitari 2018-2019 que va tenir lloc a la Universitat Internacional de Catalunya.




<em>I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media,</em>
I-Media-Cities. Innovative e-Environment for Research on Cities and the Media,


a cura de Teresa-M. Sala i Mariona Bruzzo (eds.)

La col·lecció Singularitats ha estat reconeguda amb el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ, que n’acredita la qualitat científica i editorial, amb la menció especial d’Internacionalitat.

«When thinking and talking about I-Media-Cities for this book, I was brought back to the beginning of the idea for the I-Media-Cities platform. Therefore, if you permit me, I would like to start with some of the issues that laid the foundations for this project.

»As any director of an audio-visual archive will tell you, cultural heritage and museum institutions across Europe are increasingly holding large digital collections — either digitized or born digital — that can have a significant impact on many research fields, both in Social Sciences and Humanities. This available digitized content being a somewhat recent development, a strong, efficient link between many of these institutions and the research field still largely needs to be established, as well as a true bi-directional dialogue that aligns the efforts and the focus of these institutions to the needs of research.

»It is not a revelation to say that at the dawn of the twenty-first century all the humanities, social sciences and historiographical disciplines now use sources and documents in traditional and interdisciplinary approaches, which they would certainly not have used a few decades ago. And in this context the iconographic sources of the media, or of so-called popular culture, play an increasingly fundamental role that goes well beyond the narrow confines of the disciplines of cinema history and the media. No historian or serious sociologist would today face a twentieth-century research question without referring in any way to the existing iconographic sources, be they fixed or moving images.

»But if these sources have multiplied in type, importance, and origin their access has certainly not been simplified. Indeed, this multiplication of types and origin and this exponential increase in their quantity (millions of hours of motion pictures, hundreds of milions of photographs, of pages, of various materials…) has actually contributed to complicating the lives of researchers and, in fact, to making the use of these sources frustratingly complex.

»If we keep in mind that some analogue types of sources need Technology to be consulted — you read a book with your eyes, as you look at a picture, but if you put your ear on a record or lift a film to the window, you do not hear or see the work — then we might conclude that having digitized versions of these sources would take away those particular difficulties and open up the path to increased research efforts. However, when we first started thinking of the idea for I-Media-Cities, there was also the important fact to take into consideration that neither cultural heritage institutions nor the research field are yet taking full advantage of information technologies in order to improve opportunities and quality for research, nor to provide access to these collections. As a result, audio-visual content suffers from what I would call “technological barriers”, which has led to a situation where almost no significant research has been done on them and there is a need for intelligent, technology-intensive, and user-engaging solutions (platforms, working environments, applications, etc.), designed to foster research on digital cultural collections across Europe.

»Unfortunately, access is made even more complex by legal barriers, mainly copyright law, which often seems to be deliberately written in Europe to prevent research, education and culture. Whereas in other contexts and countries the notion of “fair use” allows all researchers to do their job, in Europe even the act of seeing a visual document from the past can sometimes be illegal, let alone that it could be studied for scientific purposes. In the twenty-first century, it is difficult to justify and accept that there is no effective and efficient exception whatsoever across all the EU member states for non-commercial use, and more specifically for research. Why should it be conceivable that collections which are maintained and sometimes digitized with public money cannot be studied or even viewed by anybody in any country in a legal way?

»Surely in a digital society, a mechanism that allows European citizens and European scholars to watch moving image content in a safe and legal way can be found and actualized. Europe has a great need and would greatly benefit from introducing a blanket exception for any type of research on moving image and photographic material. This blanket solution should be valid across all member states, and allow universities, professors, teachers and students to access documents that at the moment are locked away. It seems to be a strange dichotomy to invest in digitization, if this material then cannot be viewed, not even for research purposes. Of course, some might rightly say that research can be done on the physical documents, on papers, on photos, on films, and that there is no need for internet access, but all sources necessary for a research project are rarely to be found in one archive, let alone one country, which would mean that research would need more funding. The reality these days, however, is that budgets for travelling to research these materials are often severely slashed, and it is hard to imagine that only providing research access to non-digitized materials is in line with the digital goals the European Commission has set for itself.

»There is this pervasive idea amongst national and European governmental institutions that the digitization work done so far on cultural heritage collections, and the existence of Europeana (www.europeana.eu/portal/nl), has solved all the problems described above. Unfortunately, this could not be further from the truth. First off, the multiplication of digital access channels has, in a strange way, had the adverse effect of complicating and multiplying the rules of copyright. This, in turn, has generated the impression that any document — even the most general or harmless — could or should generate some form of income (the discourse on culture and education is much more barbaric in the digital age than in the analogue one).

»Secondly, the so-called digital revolution that was promised to researchers as a golden haven filled with limitless potential, was hindered by two phenomena on the European level. The first was the birth and subsequent development of the overarching Europeana platform, which for years and years appropriated more and more of the available funds for digital projects, thereby blocking any development not strictly centralized in the Europeana vision. The second was the economic crisis that swept through Europe, washing away available national funds dedicated to research institutions and archives. Combined, these two factors have pushed digital research developments, and the research infrastructure in general, back for at least a decade or two.»


Agenda
Setmana del Llibre en Català

06/09

Del 6 al 15 de setembre

Del 6 al 15 de setembre serem a la Setmana del Llibre en Català (avinguda de la Catedral, Barcelona), a l’estand 60, on presentarem les nostres novetats.
Ubicació Setmana del Llibre en Català
Avinguda de la Catedral, Barcelona

09/08

Dilluns dia 9 d'agost a les 20 h

Presentació de Mateu Orfila en el París del seu temps, d’Adrià Casinos.
Ubicació Plaça de l’Església des Mercadal, Menorca
Setmana del Llibre en Català <br />(escenari 2)

09/09

Dilluns 9 de setembre
a les 17.30 h

Presentació de la nova revista de cultura contemporània Compàs d’amalgama, a càrrec dels directors, Francesco Ardolino i Teresa-M. Sala.
Ubicació Setmana del Llibre en Català
(escenari 2)

Avinguda de la Catedral, Barcelona
Setmana del Llibre en Català <br />(escenari 1)

09/09

Dilluns 9 de setembre
a les 18.15 h

Presentació del llibre Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939), de Joana Casals Baltà, a cura d’Assumpció Estivill Rius.
Ubicació Setmana del Llibre en Català
(escenari 1)

Avinguda de la Catedral, Barcelona
Setmana del Llibre en Català <br />(escenari 1)

10/09

Dimarts 10 de setembre
d’11 h a 13 h

Lectura pública d’una selecció dels tres volums dels Diaris de Ricard Salvat.
Ubicació Setmana del Llibre en Català
(escenari 1)

Avinguda de la Catedral, Barcelona
Setmana del Llibre en Català<br />(escenari 2)

12/09

Dijous 12 de setembre
a les 19.10 h

Presentació del llibre La dimensió escènica de la ciutat moderna, a cura d’Enric Ciurans i Núria Peist.
Ubicació Setmana del Llibre en Català
(escenari 2)

Avinguda de la Catedral, Barcelona
Premsa
«Montolío da en el libro un gran ejemplo de divulgación con rigor conceptual, claridad y concisión»

La revista Archiletras publica una ressenya sobre Tomar la palabra, d’Estrella Montolío Durán.

 

«La experiencia lectora de Cervantes, Pérez Galdós o Lorca, [...] de Jesús Ferrero, Gustavo Martín Garzo y Enrique Vila-Matas»

El diari La Razón publica un article sobre Bibliotecas de escritores, a cura d'Ana Rodríguez Fischer i M.ª José Rodríguez Mosquera.

 

«Un ensayo muy interesante publicado por Ediciones de la UB» El programa de RNE «No es un día cualquiera» menciona, a partir del minut 12', el llibre María de Zayas y otros heterónimos de Castillo Solórzano, de Rosa Navarro Durán. 
 

«L’empremta pedagògica que va deixar la Institución a Catalunya, en general, i a la Universitat de Barcelona, en particular»

La revista Índice Histórico Español publica una ressenya del llibre Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya, a cura d’Isabel Vilafranca i Conrad Vilanou.  

 

«Hay que destacar la rigurosidad científica del trabajo, completado con varios apéndices» La revista Proyección y Mundo Actual publica una ressenya del llibre La Compañía de Jesús en Barcelona (1600-1659). El Colegio de Nuestra Señora de Belén se consolida, d’Ignacio Vila Despujol, S.I.
 

«Un relato bien documentado sobre la historia de España en general (la crisis catalana de 1640) y de la Compañía en particular»

La revista Razón y Fe publica una ressenya del llibre La Compañía de Jesús en Barcelona (1600-1659). El Colegio de Nuestra Señora de Belén se consolida, d’Ignacio Vila Despujol, S.I. 

 

«La confluencia de la antropología médica, la historia del arte y la historia de salud y de la enfermedad»

La revista portuguesa Cadernos do Arquivo Municipal publica una ressenya del llibre Imago civitatis. Hospitales y manicomios en Occidente, coordinat per Josep M. Comelles, Antoni Conejo i Josep Barceló-Prats. 

 

«Un volum [...] d’un contingut concís i substanciós, ric en anàlisis i dades innovadores»

La revista Llengua i Literatura publica una ressenya del llibre Joan Solà, una memòria viva, a cura de Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat. 

 

«Es una buena señal que en las primeras casetas haya dos triunfadores: el CIS y la Universidad de Barcelona»

El diari El País publica un article sobre la presència d’Edicions de la UB a la Feria del Libro de Madrid, en què esmenta el llibre Flamenca, a cura d’Anton M. Espadaler.

 

«Una gran erudición cinéfila combinada con una excelente síntesis»

La revista Quimera publica una ressenya del llibre Muertes creativas en el cine, de Joan Marimón. 

 

«Un manual [...] que te per objectiu donar les claus per interpretar l'economia mundial i les problemàtiques que se'n deriven»

El programa «7 dies» d’El 9 Televisió entrevista Gemma Cairó i Céspedes arran de la publicació del llibre Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global, que ha coordinat. 

 

«Una trentena d’articles en els quals desmunta la manipulació comunicativa»

El Periódico publica un article sobre la presentació del llibre Tomar la palabra, d’Estrella Montolío Durán.

 

«Compàs d’amalgama, la revista de cultura contemporània, inclou un dossier monogràfic dedicat a Ricard Salvat» l director del programa Més 324, Xavier Graset, presenta la revista Compàs d’amalgama i cita els Diaris (1973-1975) de Ricard Salvat a partir de 3' 27".
 

«La inmensa majoria de seqüències antològiques del cinema tenen la mort com a protagonista» El programa «Taquilla inversa» de Televisió de l’Hospitalet entrevista Joan Marimón arran de la presentació del seu llibre Muertes creativas en el cine al Saló del Cinema i les Sèries de l’Hospitalet.
 

«A la càrrega contra alguns dels mites i desinformacions de l’actualitat» El Diari d’Andorra publica un article sobre la presentació a Ordino del llibre Esport i salut, de Manuel Suárez. 
 

«Per què Woody Allen ens fa riure quan parla dels grans drames de la vida?»

El programa d’IB3 «Els entusiastes» entrevista Pau Gilabert, arran de la presentació a Palma del seu llibre El vessant seriós i tràgic de Woody Allen (a partir del minut 9' 21"). 

 

«Poc se'n sabia de la influència que la Xina havia exercit als escriptors espanyols i europeus del segle XVI»

El diari digital Som Granollers publica un article sobre el llibre El cronista de China, de Diego Sola. 

 

«Diego Sola reconstruye la biografía de este monje agustino además de analizar la profunda influencia que su libro tuvo» La llibreria digital Antes recomana la lectura d’El cronista de China, de Diego Sola.
 

«Un llibre fascinant que ens parla de la picassofòbia»

Ángeles González-Sinde publica un article d’opinió a El Periódico sobre el llibre Picasso en el punto de mira, de Nadia Hernández Henche.

 

«Las almas no son hombres ni mujeres»

El diari El País publica un article en què esmenta el llibre María de Zayas y otros heterónimos de Castillo Solórzano, de Rosa Navarro Durán.

 

«El enigma de María de Zayas»

El diari El País publica en la seva versió digital un article en què esmenta el llibre María de Zayas y otros heterónimos de Castillo Solórzano, de Rosa Navarro Durán.

 

«La cantant [Rosalia] va escollir esta història coma base per al concepte d’El mal querer»

El diari El Mundo publica un article en què esmenta Flamenca, a cura d’Anton M. Espadaler. 

 

«Confío más en el poder de la comunidad que en los líderes para transformar el capitalismo»

Catalunyaplural.cat publica una entrevista amb Gemma Cairó i Céspedes, arran de la publicació del llibre Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global, que ha coordinat. 

 

«El alzheimer se puede prevenir» El Diari de Tarragona publica un article sobre El naufragi dels records, de Jaume Folch.
 

«¿Quién se esconde tras María de Zayas?» El suplement «El Cultural» d’El Mundo publica un article sobre el llibre María de Zayas y otros heterónimos de Castillo Solórzano, de Rosa Navarro Durán.
 

«Un mapa desde el que aprender de nuevo a mirar»

La Revista Complutense de Educación publica una ressenya del llibre Pedagogías sensibles, de Jordi Planella. 

 

«La muerte (virtual) de María de Zayas»

El suplement «El Cultural» d’El Mundo publica un article de resposta al llibre María de Zayas y otros heterónimos de Castillo Solórzano, de Rosa Navarro Durán. 

 

«Flamenca es un texto tardío, es parte de la resistencia contra ese afán de censura»

El diari El Mundo entrevista Anton M. Espadaler arran de la traducció al català de la novel·la occitana Flamenca

 

«La mirada del llenguatge, la comunicació interpersonal, política i professional»

El programa «Més 324» de TV3 entrevista Estrella Montolío amb motiu de la publicació del seu llibre Tomar la palabra.