/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Febrer
2017
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dijous 9 de febrer de 2017
La revista Matèria dedica un número monogràfic a Hieronymus Bosch, «Bosch al país de l’art», coordinat per Rosa Alcoy. S’hi recullen un total de disset estudis inèdits relacionats amb la figura del pintor flamenc i amb les interpretacions i la projecció de la seva obra.

El volum —fruit del simposi internacional celebrat a Barcelona l’abril del 2016, i dirigit i coordinat per Rosa Alcoy— ens introdueix en l’univers singular d’aquest creador, que va descriure el món a partir de retaules, tríptics, icones, dibuixos i, segurament, gravats, amb els quals va aconseguir revolucionar el panorama de la figuració a cavall dels segles XV i XVI.

El primer bloc temàtic del monogràfic, «Perseguint una grilla: antecedents per a Bosch», aplega tres treballs ben diversos de M. Rosa Terés, Federica Toniolo i Teresa Vicens. Terés estudia el marc figuratiu de les misericòrdies dels cadirats de l’Europa gòtica per tal de configurar els idearis i les iconografies que el Bosch va tenir al seu abast, mentre que Toniolo ho fa a partir d’algunes de les miniatures més fabuloses de l’època del Renaixement italià. D’altra banda, Vicens investiga l’aportació de la tradició de la pintura flamenca del segle XV a aquests ambients abocats al canvi, de la mà d’autors com Rogier van der Weyden i d’una bona selecció de taules cèlebres.

El segon bloc, «La grilla meravellada: Bosch i l’època moderna», centrat en el temps i les derivacions immediates del Bosch, s’inicia amb un article de Carmen Garrido sobre la tècnica creativa del pintor, que dóna fonament a altres estudis sobre la significació i la història d’obres capitals del mestre. Per la seva banda, Rosa Alcoy revisa les lectures d’El jardí de les delícies i en proposa de noves, alhora que analitza el pes de la Divina Comèdia de Dante i altres fonts en aquesta creació cabdal del pintor. Magda Polo Pujadas desenvolupa el tema de la música en l’època i l’obra de Bosch per aproximar-se a l’Infern musical i a algunes de les seves particularitats substancials. Didier Martens reivindica les opinions de diferents escriptors i crítics arran de l’obra Tríptic del Judici de Bruges per mirar de discernir-ne el sentit, tot establint, de nou, un lligam amb Dante. Pau Castell acobla iconografia i història, i situa la temàtica de les bruixes en la pintura del Bosch. Sílvia Canalda i Llobet, en el marc del seu estudi sobre els novíssims de Flandes, analitza les fonts i singularitats de la Taula dels pecats capitals i posa de manifest el contrapunt amb altres representacions dels novíssims que localitza en el context català. Tanca aquest segon bloc l’article de Marc Borràs, que es proposa recuperar algunes de les creacions perdudes del gran pintor del Brabant a partir de la influència que van exercir en Hieronymus Cock.

Tal com destaca Alcoy en la introducció, el problema per interpretar l’obra del Bosch rau en el fet que «en el transcurs dels segles s’han oblidat alguns dels codis de la seva creació i —cosa que és pitjor— s’han creat expectatives paral·leles, que superen o transgredeixen en diversa mesura els seus objectius originals».

La tercera part del volum, «La grilla experta: un món postbosquià contemporani», està dedicat a les influències que el Bosch ha exercit en l’art contemporani. José Enrique Monterde analitza la presència de l’artista en el cinema, tant de caràcter documental com de ficció o d’assaig. Els articles de Manel García Clavero i d’Aleix Roig estudien, respectivament, la recuperació que van fer Joan Ponç i Modest Cuixart de la iconografia del pintor flamenc. Maria Moreno investiga les possibilitats de l’excretor de monedes, detall de l’Infern d’El jardí de les delícies, i les seves seqüeles potencials en l’art escatològic contemporani. Marta Piñol recull les vessants bosquianes del videoart i de l’art digital o new media art com un camí ple de possibilitats, sovint marcat per l’experimentació i per un afany d’apropiació de l’obra del Bosch. Daniel López del Rincón ens explica, en canvi, una única obra: el suggeridor vídeo Civilization, de Marco Brambilla (2008); es tracta d’un nou tríptic i de la invenció d’un nou Jardí en què tenen cabuda múltiples citacions cinematogràfiques. Per tancar el monogràfic, Rosa Alcoy i Alba Barceló revisen algunes cobertes de llibres i caràtules de discs resoltes a partir de la pintura del Bosch, i fan un recorregut breu per obres literàries, d’assaig històric, filosòfic i científic que, exceptuant els llibres més estrictament artístics o consagrats al pintor, obren finestres al coneixement de la seva fortuna en el terreny editorial.

Rosa Alcoy (Barcelona, 1959) és catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, creadora i directora del grup consolidat EMAC Romànic i Gòtic, i del 1997 ençà coordina diversos projectes per a la catalogació i estudi de l’art català conservat fora de Catalunya, així com les Accions integrades Itàlia-Espanya. Juntament amb Magda Polo Pujadas, dirigeix Matèria. Revista internacional d’Art, del Departament d’Història de l’Art de la UB. Experta en pintura medieval, ha publicat també estudis sobre escultura gòtica i art dels segles XIX i XX. Mereixedora de diversos guardons, com ara el Premi Iluro de monografia històrica i el Premi Vilafranca, ha coordinat catàlegs i ha comissariat diverses exposicions. És autora dels llibres El cementiri de Lloret de Mar: indagacions sobre un conjunt modernista (1990); Pintures del gòtic a Lleida (1990); Joan Mates, pintor del gòtic internacional (1997); El retaule de Santa Anna del castell de l’Almudaina i els seus mestres (2000); Eduard Alcoy a Mataró (2000); San Jorge y la princesa: diálogos de la pintura del siglo XV en Cataluña y Aragón (Edicions de la UB, 2005), i La Catalogna e Bizancio dal romanico al gotico (2014). Com a curadora ha publicat, a Edicions de la UB, El romànic i el gòtic desplaçats (amb Pere Beseran, 2007), Art i devoció a l’Edat Mitjana (amb Pere Beseran, 2011), Art fugitiu. Estudis d’art medieval desplaçat (2014) i L’art medieval en joc (2016). S’interessa especialment pels estudis de pintura, iconografia i teoria de l’art, i per la il·lustració de manuscrits, camp en què destaquen contribucions sobre el Llibre d’Hores de Maria de Navarra, el Saltiri anglo-català de París (ed. M. Moleiro) i altres còdexs vinculats al taller i l’entorn de Ferrer Bassa. El 2015 fou assessora científica de l’exposició Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueu del gòtic català (MUHBA).


Dijous 9 de febrer de 2017
Una meravella anomenada vida. Com són, com funcionen i d’on vénen els éssers vius, de F. Mestres, M. Soley, M. I. Álvaro, B. Àrias, M. C. Auladell, N. Bonada, J. Ferrer, N. Hladun, G. Llorente, J. Martínez i M. D. Vinyoles, exposa de forma àgil i entenedora l’origen, el desenvolupament i l’evolució de la vida a la Terra.

Aquest llibre, darrer títol de la col·lecció Catàlisi de divulgació científica, presenta un panorama de la biologia actual sota el paradigma del procés evolutiu. Escrit per un equip multidisciplinari de professors i professores de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, explica les descobertes d’alguns científics (Lyell, Darwin, Pasteur, Jenner, Watson, Crick, Wilkins, Franklin, etc.) amb l’objectiu de respondre les grans preguntes que s’han anat plantejant generació rere generació: en què consisteix el fet de viure? Què diferencia la matèria viva de la inerta? Com va aparèixer la vida? Per què hi ha tantes espècies diferents d’éssers vius? Com han anat evolucionant? Si la vida sembla tan fràgil, com s’explica la seva persistència? L’obra les respon d’una manera planera, però amb profunditat i amb rigor científic. En els diferents capítols se sintetitzen anys i anys de recerca de molts investigadors que, al llarg del temps, han contribuït al coneixement de la biologia actual. Els autors, especialistes en les diverses branques de la biologia, expliquen de forma entenedora, amb anècdotes i dades sorprenents, qüestions fonamentals i fascinants dels éssers vius: el seu origen, els grans grups que hi ha en l’actualitat, com s’ho fan per sobreviure i reproduir-se, i com han anat canviant al mateix temps que el nostre planeta.

La col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 i dirigida per David Bueno, ha editat una vintena de títols, alguns dels quals en català i en castellà, i una bona part disponibles en eBook. Amb una temàtica àmplia i de la màxima actualitat, les obres estan orientades a generar un debat fructífer tant en la comunitat científica com en l’opinió pública. Destaquem que un dels darrers volums, La ciència en la literatura, de Xavier Duran, ha rebut el Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca (Altres Ciències) 2016, i que l’autor de La saviesa combinada, Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans i professor de la Universitat de Barcelona, va ser guardonat, també el 2016, amb la Creu de Sant Jordi. Els últims títols de la col·lecció són L’embrió inconformista, de Jordi García-Fernández i David Bueno, i La química de cada dia, de Claudi Mans.

Els autors d’Una meravella anomenada vida són professors i investigadors de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona: Francesc Mestres i Josefina Martínez, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística; Maria Soley, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular; Maria Isabel Álvaro, Bàrbara Àrias, Núria Bonada, Néstor Hladun, Gustavo Llorente i Maria Dolors Vinyoles, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, i Maria Carme Auladell i Jaume Ferrer, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia.


Dijous 9 de febrer de 2017
«Les idees de Pla sobre com es crea la riquesa són encertades i plenament vigents en l’actualitat. Pla es pregunta com es pot fer diner i com es pot mantenir aquest diner. “El profit, això és l’important en la vida... Una societat vertaderament pròspera i rica només es pot basar en una situació de profit permanent” (33, 314).»

«El profit, tanmateix, es pot obtenir generant riquesa o bé apropiant-se de les rendes dels altres.

»Respecte a la generació de riquesa, diu Pla:

»“El profit també està íntimament relacionat amb la sagacitat i la qualitat de les inversions. Les inversions equivocades, basades en l’amor propi, de vegades en el patriotisme cridaner o en la ignorància, poden ser una pèrdua seca, total i definitiva, la dilapidació de grans quantitats d’esforç i de temps. El problema de les inversions és, doncs, delicadíssim” (33, 315).

»Les fortunes es fan generalment per l’acumulació d’un negoci ben plantejat (24, 128). I quines qualitats es necessiten per plantejar bé un negoci? Doncs intervenen la diligència, els coneixements, la informació, la sagacitat de l’element personal encarregat de la seva gerència (24, 161).

»I l’ètica? Importantíssima. En tenim un exemple en el panegíric que dedica a Francesc Moragas, segons el qual fou un home d’acció, pràctic, d’una intel·ligència oportuna i poc aparatosa, esportista, d’unes conviccions clares, ètic, bondadós i catalanista, que impulsà enormement l’estalvi de Catalunya, recuperà l’estalvi de la Vall d’Aran, salvà el petit estalvi mallorquí i realitzà moltes obres benèfiques.

»“L’orgull de La Caixa el tenia, això sí. Els millors locals, la millor organització, les millors infermeres, les millors instal·lacions, eren les de La Caixa”. En una placa per celebrar els vint-i-cinc anys “li posaren un elogi dit amb una precisió poc habitual en aquesta mena d’homenatges oficials: s’hi parla de ‘la eficaz bondad’ d’en Moragas” (43, 610).

»Observeu que els capitans d’empresa de Pla són homes d’acció que, per navegar, necessiten qualitats (coneixements, informació, intel·ligència...), però en cap cas són homes d’observació. La conversa de Pla amb un banquer és fonamental:

»“—Tindria l’amabilitat de descriure’m una manera concreta i eficient de fer diners?
—No en conec cap, de concreta i eficient. Enriquir-se és una activitat inconscient. És una activitat merament empírica que no obeeix a cap principi ni a cap llei. Si vostè hagués nascut per a ésser ric, ja no m’hauria fet aquesta pregunta...
—I per què?
—Perquè l’adquisició d’una fortuna no es raona, es fa simplement.
—Així, profetitza la meva pobresa...
—La profetitzo, hélas, totalment” (24, 168).

»En un hipotètic manual de navegació per a capitans d’empresa, hi inclouríem, en positiu, les qualitats del coneixement, la informació, els principis clars, la intel·ligència, la sagacitat, la bondat, etc. I en negatiu, com a vicis, la creació de diner, el monopoli (especulació) i la corrupció, d’acord amb el que Pla condemnava.

»Els procediments per apropiar-se de la riquesa d’altri es basen en aquests vicis, que acostumen a anar acompanyats de la confusió. El sistema financer, quan es crea diner, calla; el monopolista sol fer veure que és una empresa dinàmica i competitiva i el corrupte vol passar per just. La generació de riquesa necessita un sistema financer i un sector públic que doni suport a l’empresa i no la dificulti. Pla és molt crític amb tots dos, però, evidentment, aspira que això sigui possible.

»“[...] retornar pel camí de la banca privada és sa i positiu. La banca privada no pot ésser un simple intermediari entre l’estalvi dels seus dipositants i les inversions que realitzen organismes estatals o paraestatals. La banca privada ha de tornar a les seves funcions naturals de foment de la inversió privada. D’aquesta manera podria tornar l’eficiència que tingué en altres èpoques en què es mostrà capaç de finançar l’economia mundial del dinou i la primera fase de la industrialització. Però per això s’ha de superar l’etapa de paràlisi professional que encara existeix en alguns països” (33, 315).

»D’aquí s’ha d’agafar la idea: el sistema financer, en conjunt, ha de prestar una gran varietat de serveis, i un d’aquests serveis importants és la canalització de capital cap a la iniciativa empresarial. Però bé, poc convençut estava Pla amb la banca. Dues vegades en la seva obra fa servir, sense esmentar la font, com és habitual, una frase de Mark Twain en què compara els banquers amb aquell que et proporciona un paraigua quan fa sol: “El banquer és un senyor que ens presta el paraigua quan fa sol i ens l’exigeix quan comença a ploure” (36, 190). L’altra citació és l’episodi d’una tertúlia de cafè a El quadern gris (1, 141).

»I la borsa? No en parla gaire, o gens, si tenim en compte la punta que es pot treure d’aquest tema. Quan tracta de la borsa no ho fa considerant-la un instrument per finançar les empreses, sinó des del vessant del rendista, que és el qui viu (o potser mor) de renda. I, des del meu punt de vista, diu una cosa interessantíssima:

»“Com administrar una fortuna, doncs? Quan en l’època dita normal hom feia aquesta pregunta a un expert —en la hipòtesi que existeixin aquesta classe d’experts—, us solia dir: ‘Compri una mica de tot: uns valors de renda, uns valors industrials, una casa a Barcelona, una finca rústica, que, encara que doni poc, un dia o altre pot servir...’. Aquest era el consell de l’eclecticisme, del repòs, de la prudència, el consell de les compensacions. Ja se sap que, quan baixa el preu del diner, puja el preu de les sabates i dels ous ferrats, i que, quan baixen els valors de renda, pugen els valors industrials, que el preu de la terra segueix el preu de l’or. Això ho saben les criatures de bolquers i els borsistes, malgrat que aquests senyors són d’un maquiavel·lisme tan repatani que es veu de seguida que només diuen el que els convé” (24, 170).

»“És clar, però, que, malgrat aquestes sàvies i prudents consideracions, de l’establiment de compensacions racionals, hom pot quedar pelat com aquell que menja un préssec. De vegades tenir moltes coses al cap produeix el mateix efecte que no tenir-hi res. De vegades, a força de mirar, hom acaba per no veure-hi gens” (24, 171).

»Aquesta estratègia de fer una cistella per minimitzar el risc correspon a la concepció dominant en el camp de les finances i ha estat construïda per economistes de tant renom com Modigliani, Markowitz, Muller, Sharpe... A mi em sembla bé —o, més ben dit, comprenc— que els inversors passius, mers espectadors del que passa, reparteixin els seus diners en cistelles de valors tal com recomanen aquests economistes; però quan l’inversor és actiu, i per tant s’implica en el projecte, jo sóc del mateix parer que Pla i que l’inversor Warren Buffet (1991) quan afirma que “[...] és un error pensar que es limita el risc escampant capital entre empreses que es coneixen poc i no es té cap raó per a confiar-hi..., el coneixement i l’experiència estan definitivament limitats i rarament hom pot conèixer més de dues o tres empreses.”

»I, per aquesta raó, coincideixo amb l’estratègia que manifestava Keynes (1934): “Estic més i més convençut que el millor mètode d’invertir és col·locar grans sumes en empreses que hom creu conèixer i que confia en la seva direcció.”

»En el tema de la inversió, Josep Pla fila prim, i jo no he estat capaç de trobar on es va poder inspirar. Benjamin Graham, un guru de Wall Street que és el referent teòric de Warren Buffet, publicà l’any 1949 un treball sobre inversió titulat L’inversor intel·ligent que encara avui s’està reeditant. Tal inversor intel·ligent tenia totes aquestes qualitats apuntades per Pla: coneixement, informació, intel·ligència, sagacitat... Encara que això de Wall Street quedi lluny de l’Empordà, Pla corria per allà l’any 1955 i economistes que parlin extraordinàriament clar, com a Pla li agradava, i més en l’àmbit de les finances, n’hi ha pocs. Deixo el dubte aquí.»


1/3
El dimecres 1 de març, a les 19.30 h, presentació del número monogràfic «Bosch al país de l’art», de la revista Matèria, dirigida per Rosa Alcoy i Magda Polo, a La Central del Raval (c. Elisabets, 6).

6/3
El dilluns 6 de març, a les 12 h, presentació de Cuina de relacions, de Mercè Bernardo, Anna Arbussà i Raúl Escalante, al restaurant 7 Portes (pg. d’Isabel II, 14), amb la participació de Joan Roca (restaurant El Celler), Albert Raurich (restaurant Dos Palillos) i Fina Puigdevall (restaurant Les Cols).

9/3
El dijous 9 de març, a les 19 h, presentació de Tradición, conocimiento y modernidad. Las claves del éxito de Miquel y Costas & Miquel, S.A. Siglos XVIII-XXI, de Miquel Gutiérrez-Poch, a la Facultat d’Economia i Empresa (av. Diagonal, 690).

8/3
El dimecres 8 de març, a les 19 h, presentació d’Impertinentes. El desgarro de pensar (col·lecció Pedagogies UB), d’Octavi Fullat, a la llibreria Laie (c. Pau Claris, 85), amb la participació de Conrad Vilanou i Enric Prats.

El dimecres 22 de març, a les 19 h, presentació de Literatura i economia, de Joaquim Perramon (ed.), a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès (c. Canuda, 6), amb la participació de Josep M. Ureta, periodista; Francesc Mercadé, sociòleg i coautor del llibre, i Josep M. Carreras, ponent de la secció d’Economia.

Dijous 9 de gener de 2017
Amb una àmplia temàtica d’interès, que va des dels estudis literaris, filosòfics, artístics i històrics fins als científics, Edicions de la Universitat de Barcelona té un extens catàleg d’eBooks que podeu consultar en aquest enllaç: http://www.publicacions.ub.edu/articulos.aspx?modo=PD

Heus aquí un tast de les darreres novetats, algunes de les quals publicades també en paper i d’altres en format exclusivament digital:

Diaris (1969-1972) [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08578] és el segon volum de les memòries del director teatral i professor d’arts escèniques Ricard Salvat, inèdites fins ara; el 2016 se’n va publicar (en paper i en eBook) el primer. Es tracta d’un ambiciós projecte editorial que donarà a conèixer, en deu volums ordenats cronològicament, els dietaris que l’autor escriví entre 1962 i 2009, any de la seva mort. Aquests Diaris contribueixen a mostrar Salvat més de prop i ajuden a comprendre millor el caràcter, l’obra i les circumstàncies d’un personatge cabdal de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

Past and Power: Public Policies on Memory. Debates, from Global to Local [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08556], de Jordi Guixé i Coromines (ed.), reuneix les aportacions d’experts d’arreu d’Europa i d’Amèrica Llatina que analitzen com els ciutadans i els seus governs s’han enfrontat amb el seu passat, els diferents relats que s’han construït tant a nivell nacional com internacional, i les lluites polítiques i socials que han comportat. L’obra, editada en anglès i en castellà, neix del compromís de l’Observatori Europeu de Memòries, de la Fundació Solidaritat de la UB, per dotar de nous instruments d’anàlisi i debat que les instàncies europees haurien de tenir en compte a l’hora de gestionar polítiques públiques de memòria.

L’ePub cDf Internacional Congress [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08250], de Lluís Bosch i Mireia Freixa (coords.), aplega les actes del I Congrés Internacional coupDefouet, que va tenir lloc a Barcelona el 2013 i que consolida la capital catalana com a punt de referència del modernisme. Aquell 2013 es van complir deu anys de l’aparició de coupDefouet, la revista semestral de l’Art Nouveau European Route / Ruta Europea del Modernisme (ANER) —una associació de municipis i altres entitats locals per promoure i divulgar conjuntament el patrimoni modernista— que s’ha convertit en un referent indiscutible per al coneixement i la difusió d’aquest moviment artístic que defineix alguns conceptes centrals de l’Europa contemporània.

Aquest llibre forma part de la col·lecció Singularitats, que, sota la direcció de Teresa-M. Sala, té l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les investigacions desenvolupades per GRACMON, grup de recerca especialitzat en l’estudi del modernisme, el noucentisme, la història del disseny a Catalunya i la cultura i les arts a la ciutat de Barcelona. Altres llibres d’aquesta col·lecció publicats en format electrònic són: Considering and interpreting leisure. Pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900 (ePub) [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=07727], de Teresa-M. Sala (coord.); The arts and nature. Biology and Symbolism in Barcelona circa 1900 (ePub) [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08349], de Pere Capellà Simó i Antoni Galmés Martí (coords.), i L’escultura a estudi. Iniciatives i projectes (eBook) [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08468], de Cristina Rodríguez Samaniego, Núria Aragonès i Irene Gras (coords.).

Morir en libertad [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08496], d’Albert Royes (coord.), és un títol de la Col·lecció de Bioètica —dirigida per María Casado— en què diferents especialistes reflexionen sobre el tema, sempre polèmic, del dret a una mort digna i aporten arguments a favor de la despenalització de l’eutanàsia i el suïcidi assistit, en tant que drets fonamentals que l’Estat hauria de garantir als ciutadans d’acord amb la tendència de la major part dels països del nostre entorn. El llibre també exposa quin és l’estat de la qüestió pel que fa a la problemàtica ètica, jurídica i política que suscita aquest tema, ja que la reivindicació del dret a morir amb dignitat comporta la necessitat d’assegurar-ne les garanties legals, sanitàries, etc., i també d’obrir un debat social que determini l’abast dels canvis que cal promoure.

Altres títols de la col·lecció en format eBook són: La Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos de la Unesco y la discapacidad, [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08063], de María Casado y Antoni Vilà; ADN forense: problemas éticos y jurídicos [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08044], de María Casado i Margarita Guillén (coords.); Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=07947], d’Eleonora Lamm; La confidencialitat en l’assistència sanitària. Del secret mèdic a la història clínica compartida a Catalunya [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=07884], de Lídia Buisan, i Desapariciones forzadas de niños en Europa y Latinoamérica. Del convenio de la ONU a las búsquedas a través del ADN [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08196], de María Casado i Juan José López Ortega (coords.)

Els ritmes de la vida. Com la cronobiologia ens ajuda a viure millor [http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08243], de Trinitat Cambras i Antoni Díez, és una obra que ens demostra com tots els organismes de la terra estan sotmesos als canvis cíclics de la natura, i com el temps marcat per aquest rellotge natural al llarg de l’evolució ha condicionat la nostra biologia. La cronobiologia és precisament la ciència que s’ocupa d’estudiar aquests ritmes, i en el llibre es mostra com es manifesten els ritmes naturals en els éssers vius, tant en les plantes i els animals en el seu entorn natural com —amb un èmfasi especial— en els éssers humans. També s’indiquen les bases fisiològiques i anatòmiques del rellotge biològic i, finalment, es palesa com els canvis que la societat moderna imposa en els ritmes diaris poden afectar la salut de les persones i modificar aspectes de la seva vida.

Els eBooks d’Edicions de la UB també estan disponibles a través de la plataforma Amazon [www.amazon.es] i a través de la plataforma UNE [http://www.unebook.es/es/], que aplega les novetats i el fons editorial de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), l’associació que agrupa seixanta-nou editorials i serveis de publicacions de les universitats espanyoles i altres centres d’investigació. Les editorials universitàries integrades en aquesta associació sumen en els seus catàlegs 51.000 títols vius i anualment publiquen 4.700 títols.


 
 
logo