/script> Edicions de la Universitat de Barcelona
 
  logo
Llibres de ciència, cultura i actualitat
Juliol
2015
Novetats editorials d’Edicions de la Universitat de Barcelona
Dilluns 6 de juliol
El llibre cDf Internacional Congress, coordinat per Lluís Bosch i Mireia Freixa, aplega les actes del I Congrés Internacional coupDefouet que va tenir lloc a Barcelona el 2013, i consolida la capital catalana com a punt de referència del modernisme. L’epub es pot descarregar gratuïtament des d’aquest enllaç, prèvia instal·lació del programa que trobareu al nostre web i en aquest enllaç.

El I Congrés Internacional coupDefouet va tenir lloc el juny del 2013 a Barcelona, una de les capitals indiscutibles de l’Art Nouveau i també la ciutat en què s’edita la revista semestral coupDefouet. El llibre que n’aplega les actes, coordinat per Lluís Bosch, cap de Rutes i Publicacions de l’Institut del Paisatge Urbà i director de la revista, i Mireia Freixa, directora del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona, s’ajusta als diferents eixos temàtics del programa:

«Les ciutats Art Nouveau, entre el cosmopolitisme i la tradició local» presenta les ciutats com a generadores de creativitat i producció artística, amb l’objectiu de superar la perspectiva dels «grans centres» que ha dominat fins fa pocs anys l’estudi de l’Art Nouveau –a l’entorn de ciutats com ara París, Glasgow, Nancy o Viena– i anar més enllà del marc europeu; així, es remarca la importància de molts altres nuclis de producció artística i cultural, i s’analitza com les perifèries es van convertir també en centres difusors d’imatges i d’idees. A «La historiografia de l’Art Nouveau (mirant al passat)» s’estudia el passat partint de la idea que la història mai no ha estat innocent i que l’Art Nouveau s’ha allunyat d’aquesta premissa; els autors d’aquest eix temàtic reflexionen sobre com s’ha anat configurant la història del modernisme, com s’ha integrat en el discurs de l’art contemporani i de les avantguardes, i sobre les diferents interpretacions polítiques i socials del moviment. Per altra banda, a «Els reptes del patrimoni Art Nouveau (mirant al futur)», s’analitzen les condicions idònies perquè la preservació i l’estudi del modernisme siguin compatibles amb l’ús que en pugui fer la ciutadania, mentre que en l’eix «Recerques i tesis doctorals en curs» es proposa crear un espai de discussió per als joves investigadors que estan elaborant tesis doctorals sobre l’Art Nouveau. L’àmbit temàtic «Els oficis en l’origen del disseny modern» s’inspira en els estudis de Nikolaus Pevsner escrits als anys trenta, que posaven l’Art Nouveau en l’origen de la història del disseny, i treu a la llum investigacions recents que han ampliat encara més aquesta perspectiva.

L’any 2013 es van complir deu anys de l’aparició de coupDefouet, la revista de l’Art Nouveau European Route / Ruta Europea del Modernisme (ANER), una associació de municipis i altres entitats locals per a la promoció i la difusió conjunta del patrimoni modernista. Deu anys de publicació ininterrompuda, amb dos números anuals, l’han convertit en un punt de referència indiscutible per al coneixement i la difusió d’aquest moviment artístic que defineix alguns conceptes centrals de l’Europa contemporània. Al cap i a la fi, l’anomenat Art Nouveau, Sezession, Jugendstil, Style Moderne, Liberty, Glasgow Style o modernisme va ser un clam de cosmopolitisme que recuperava, alhora, les tradicions més antigues, paradoxa que ha esdevingut una de les grans riqueses de l’actual utopia europea. La celebració del segon congrés internacional dedicat a aquest moviment a la ciutat de Barcelona té sens dubte un sentit especial, ja que és una de les capitals del modernisme.

La col·lecció Singularitats vol donar a conèixer els resultats de les recerques desenvolupades per GRACMON, grup de recerca de referència sobre el modernisme, el noucentisme, la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals i de les arts a la ciutat de Barcelona. S’hi han publicat Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, de Teresa-M. Sala (coord.), en català i en anglès; Diàlegs amb l’antiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, de Cristina Rodríguez Samaniego i Jorge Egea (coords.); Llibre de viatge (1913-1914), de Joaquim Folch i Torres, a cura de Mercè Vidal; La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat, d’Anna Calvera (coord.), i Arts i naturalesa. Biologia i simbolisme a la Barcelona del 1900, de Pere Capellà i Antoni Galmés (coords.).


Dilluns 6 de juliol
La Terra, un planeta inquiet. Com funcionen els volcans i els terratrèmols, com ens afecten i què podem fer per conviure-hi, de Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert i Maria Ortuño, ens apropa al batec geològic del nostre planeta. En un viatge a través del temps i l’espai –des de l’origen del Sistema Solar fins a l’actualitat, des del cinturó de foc del Pacífic i l’Amèrica Central fins al Vesuvi i la Garrotxa–, el llibre explica els coneixements actuals sobre els volcans i els terratrèmols i la manera com afecten la nostra vida.

Aquest llibre dóna una visió entenedora dels coneixements actuals sobre volcans i terratrèmols, en el marc de la dinàmica de la Terra tal com s’entén avui. Els tres primers capítols expliquen els conceptes fonamentals de la teoria de la tectònica de plaques; prèviament, per entendre com la Terra ha arribat a aquest comportament, es repassa de manera breu l’evolució de les estrelles, els sistemes solars i els planetes, en particular la de la Terra.

Els terratrèmols són l’objecte dels cinc capítols següents, en què s’exposa què es un sisme i per què es produeix, i es destaca el paper de les falles com a origen dels terratrèmols. A continuació, es tracta la mida dels terratrèmols i es defineixen els conceptes de magnitud i intensitat, que cal distingir sempre en parlar de terratrèmols. També es descriuen els efectes que produeixen els sismes i els mètodes d’estudi tant dels sismes actuals com dels ocorreguts en el passat –dels que es té notícia històrica i també dels més antics, en què cal recórrer a la informació que proporciona el registre geològic–. Un cop exposada la informació bàsica sobre el fenomen sísmic, els autors aborden el problema de la convivència de l’home amb els terratrèmols: com es poden preveure i com se’n poden mitigar els efectes.

En els darrers cinc capítols del llibre es parla dels volcans. Primer s’hi explica què són els magmes, com es formen, quines classes de magmes hi ha i quina relació tenen amb la dinàmica de les plaques. Després s’hi exposen els processos de consolidació dels magmes, els tipus de roques a què donen lloc i el paper dels volcans en aquests processos. Es dedica un capítol a descriure les característiques dels diferents tipus de volcans i dels materials que emeten: escòries, gredes, bombes, laves, etc. També es fa referència, com en el cas dels sismes, als perills dels volcans i la vigilància de l’activitat volcànica.

Al llarg de tot l’estudi, els autors il·lustren els conceptes explicats amb exemples d’arreu del món –també del nostre país, com els volcans de la Garrotxa i els ben coneguts terratrèmols d’Olot (1482) i Torrevella (1829).

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 amb l’objectiu de fomentar l’accés a la cultura científica d’un públic ampli, tant d’especialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a l’abast dels lectors la recerca que es du a terme en l’àmbit universitari. Els darrers títols publicats són Homeopatia sense embuts, de Jesús Purroy; Els ritmes de la vida, de Trinitat Cambras i Antoni Díez, i L’exactitud que fa funcionar el món, de Concepció Arenas.

Els autors de La Terra, un planeta inquiet són geòlegs i investigadors a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Meritxell Aulinas Juncà és experta en petro­logia i geoquímica de roques ígnies, sobretot volcàniques. Ha treballat principalment a les illes Canàries, el Vesuvi i la zona volcànica de la Garrotxa. Guillem Gisbert Pinto és investigador post­doctoral a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), i s’ha especialitzat en vulcanologia. Ha treballat a la zona volcànica de la Garrotxa i Sardenya. Actualment la seva recerca se centra en el volcà Popocatépetl (Mèxic). Maria Ortuño Candela ha estudiat les falles que produeixen els terra­trèmols. Ha treballat als Pirineus, a les serralades Bèti­ques orientals i a l’Eix Neolvolcànic de Mèxic, on va fer una estada post­doctoral a la UNAM.


Dilluns 6 de juliol
Les cartes de l’escultor Enric Casanovas, de Teresa Camps i Susanna Portell (eds.), treu a la llum per primera vegada l’intercanvi epistolar que l’artista mantingué amb pintors, escultors, poetes, intel·lectuals i amics al llarg de gairebé cinquanta anys. Figures com Pablo Picasso, Manolo Hugué, Joan Salvat-Papasseit i Apel·les Fenosa desfilen per les pàgines d’un llibre fascinant que, a més de dibuixar un entramat valuosíssim de relacions artístiques, revela el rerefons creatiu i humà d’una època fonamental en la història del país.

El llibre aplega l’abundant correspondència d’un dels principals escultors catalans contemporanis, Enric Casanovas. A través d’una col·lecció de cartes i postals d’amics, familiars, artistes, poetes, periodistes, crítics i historiadors de l’art, el lector coneix episodis de la vida d’alguns dels principals protagonistes de la història cultural del nostre país: les descobertes personals, com ara la de Ceret per Manolo Hugué o la de Gósol per Pablo Picasso; les passejades per les ciutats prototípicament noucentistes en què Casanovas va rebre encàrrecs públics (Girona, Sitges i Figueres); l’impuls de projectes engrescadors, posem per cas la creació del Museu de Tossa de Mar, que va quedar estroncada per l’esclat de la guerra civil, o el dramàtic exili a França, relatat per les veus de Pablo Picasso, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès, Carles Riba i Ferran Soldevila. A tall de colofó de les més de tres-centes cartes, inèdites fins ara, el volum inclou unes notes de viatges i un assaig de memòria escrits pel mateix Casanovas.

L’epistolari aplega, en concret, 325 documents, que arrenquen el 1902 i arriben fins a la mort de l’escultor, el 1948. A més de la correspondència amb Pablo Picasso, Manolo Hugué, George Deniker, Ramon Pichot, Frank Burty Haviland, Josep M. Junoy, Miquel Utrillo, Joaquim Sunyer, Joan Salvat-Papasseit, Apel·les Fenosa, Josep Pous i Pagès i Ferran Soldevila, el llibre reprodueix tres cartes pòstumes adreçades a Leonor Guerri, vídua de Casanovas —d’Àngel Ferrant, Agustí Esclasans i Antoni Vila Arrufat— que configuren un retrat excepcional de l’artista. Atesa la gran diversitat de personatges que hi apareixen, les editores han escrit uns capítols en què, a més d’explicar la relació de l’escultor amb el destinatari o receptor de la carta, aporten informació que ajuda el lector a entendre millor el context de la seva relació. Per a l’edició del llibre, Teresa Camps i Susanna Portell han tingut la col·laboració desinteressada del fill de l’escultor, Marçal Casanovas, reconegut polític i activista cultural.

Les editores de Les cartes de l’escultor Enric Casanovas presenten el conjunt epistolar ordenat cronològicament. bé que moltes cartes es concentren en un període de temps ben definit (quan Enric Casanovas era a París), també s’hi tracten projectes públics d’envergadura que es van concebre quan l’escultor va haver retornat a Catalunya. Un tercer bloc el conformen les cartes escrites durant l’exili a França.

Enric Casanovas (1882-1948) va ser un dels màxims representants del Noucentisme. Es va iniciar en l’ofici d’escultor al taller de Josep Llimona i va estudiar a la Llotja de Barcelona. El 1898 va participar per primera vegada en una mostra a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa. Entre el 1903 i el 1913 va alternar les estades a París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes. De retorn a Barcelona, va muntar un taller pel qual van passar alguns deixebles que esdevingueren cèlebres, com Joan Rebull, Apel·les Fenosa, Josep Granyer o Josep Viladomat. Fou membre de l’associació Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president. Tot i que la seva obra s’inscriu en el mediterranisme, presenta trets renovadors i molt personals. Va participar en nombroses exposicions, el 1929 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona i el 1932 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’any 1939 s’exilià a França i el 1942 va tornar a Barcelona, on va morir a 66 anys.

La col·lecció Memòria Artium ofereix llibres basats en investigacions originals, amb caràcter monogràfic, fets per professionals rigorosos, sense renunciar, però, a l’amenitat necessària per connectar amb un ampli públic lector interessat en la història de l’art del nostre país. Hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i, des d’aquest número, el Museu del Disseny de Barcelona. Entre els títols de la col·lecció destaquen: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i el periple social del pintor al segle XVII, de Santi Torras Tilló (Premi Enric Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans 2013); Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico, de Vicenç Furió (Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre publicat el 2012); Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme, de Núria F. Rius; Georges Bataille y la parte del arte. De «Documents» a «Acéphale», de Marisa García Vergara; Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX i Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX, tots dos de Bonaventura Bassegoda i Ignasi Domènech (eds.).

Teresa Camps i Miró (Barcelona, 1944) és llicenciada en història per la Universitat de Barcelona i doctora en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1970 imparteix matèries d’art contemporani al Departament d’Art de la UAB. Especialista en Joaquim Mir i Enric Casanovas, n’ha comissariat exposicions i n’ha publicat catàlegs. Actualment és directora artística dels espais expositius de la UAB.

Susanna Portell i Soldevila (Barcelona, 1965) és llicenciada en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca que ha dut a terme sobre Enric Casanovas i el seu paper en l’art català ha quedat reflectida en exposicions i catàlegs com ara Berlín, Londres, París, Tossa... la tranquil·litat perduda (2007), Enric Casanovas, escultor i amic (2009), Miquel Utrillo i les arts (2009), Atles paisatgístic de les terres de Girona (2010) i en els Quaderns de la Fundació Rafael Benet.


Dilluns 6 de juliol
«En aquest llibre citarem referències científiques en obres literàries, analitzarem quina imatge de la ciència o dels científics de cada època van donar algunes obres i esbrinarem de quina forma algunes teories científiques i certs corrents literaris han interaccionat. Ens limitarem a la narrativa, la poesia i el teatre, amb algunes eventuals referències a memòries i assaigs.»

«Hem intentat oferir un panorama complet des d’Homer fins a l’actualitat, en un viatge de gairebé trenta segles. L’amplitud del tema i del període recomanava no estendre’s gaire en cada autor, obra o corrent. Atès que la relació entre ciència i literatura és un aspecte poc tractat al nostre país, el llibre s’hauria convertit en una exposició àmplia però ben poc aprofundida. Calia intentar que el lector comprengués bé la influència de la ciència en un escriptor o un llibre determinat i l’entorn científic, cultural i social que el va afavorir o condicionar. Per comprendre el context, doncs, exposem i comentem alguns episodis d’història de la ciència.»

«Hem volgut fer una tria àmplia d’autors. Algunes obres molt interessants citades a la bibliografia tenen una orientació bàsicament —i, en alguns casos, exclusivament— anglosaxona. Per això hem donat pes a representants de la literatura espanyola, francesa, llatinoamericana, italiana, portuguesa, alemanya i russa, sobretot. I lògicament hem prestat una atenció especial a la literatura catalana, sense donar-li un protagonisme excessiu, però sense negligir alguns exemples que en el context universal també considerem significatius.»

«L’anàlisi d’obres literàries es pot fer de diverses maneres. Ens podríem limitar al llenguatge o a allò que s’hi explica. Però tot i que alguns van proclamar ja fa unes quantes dècades la mort de l’autor i demanaven centrar-se de manera exclusiva en l’obra, creiem que això afavoreix interpretacions errònies. No són precisament escasses les edicions d’obres literàries amb pròleg i notes a peu de pàgina. I tampoc no ho són els estudis literaris que intenten conèixer i comprendre la vida de l’autor i el seu entorn per valorar-ne millor la creació. Potser no és imprescindible per gaudir d’una obra, però sí que ho sembla per analitzar-la a fons.

»En aquests pròlegs i anotacions hi sol haver nombroses referències a la literatura i la seva història —cosa que no ha de sorprendre—, i d’altres a la història en general, a l’art, a la filosofia... L’anàlisi del context científic costa més de trobar, fins i tot en autors o obres en què cal aquest complement per comprendre’ls. Tot depèn d’on vulguem arribar. Podem llegir poemes de Shelley sense conèixer la situació de la ciència de finals del segle XVIII i principis del XIX i la passió que hi tenia. Però no podem ignorar-ho si volem comprendre molts dels seus versos. Podem quedar-nos a la superfície d’algunes obres del segle XIX amb referències mèdiques, però si volem conèixer què va portar a plantejar determinats arguments o per què certs personatges són com són, el marc mèdic i científic es fa imprescindible. I com que això sovint s’oblida o es negligeix, procurem oferir una bona visió, en alguns casos complementària i en altres casos essencial, de molts autors i obres. Si la ciència ajuda a entendre la literatura, també a la inversa moltes obres literàries ajuden els historiadors de la ciència en les seves recerques i els lectors en general a reflexionar sobre problemes ètics de la recerca.»


El dimarts 30 de juny, a les 13.45 h, a l’IEC (Carme, 47) presentarem La llum d’aquells dies, llibre pòstum de memòries de Josep Miquel Sobrer, en el marc de l’homenatge que li retrà la North American Catalan Society (NACS). Presentarà l’acte Francesc Parcerisas.

El dimarts 30 de juny, a les 18.30 h, a la Biblioteca del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (Pujades, 350) presentarem Enfermeras en el cine. La profesión en imágenes, de M. Teresa Icart Isern (coord.), Pilar Delgado-Hito i Laura de la Cueva Ariza. Presentarà l’acte Núria Cuxart.

2/7
El dijous 2 de juliol, a les 19.30 h, a la llibreria Alibri (Balmes, 26) presentarem La Terra, un planeta inquiet. Com funcionen els volcans i els terratrèmols, com ens afecten i què podem fer per conviure-hi, de Meritxell Aulinas, Guillem Gisbert i Maria Ortuño. Presentaran l’acte David Bueno i Joan M. Vilaplana.

3/7
El divendres 3 de juliol, a les 19 h, al Museu de Maricel de Sitges (Fonollar, s/n) presentarem La llum d’aquells dies, de Josep Miquel Sobrer, en el marc dels actes del Sitgestiu Cultural. Presentaran l’acte Vinyet Panyella, August Bover, Carme Rei i Francesc Parcerisas, i hi intervindrà el músic Roger Evans.

El dilluns 13 de juliol, a les 12.30 h, al Cercle d’Economia (Provença, 298) presentarem De nuestros impuestos y su administración. Claves para una mejor administración fiscal, de José M.ª Durán i Alejandro Esteller (eds.). Tot seguit, es farà un debat amb Antoni Zabalza i Joan Iglesias.

 
 
logo