Cartografia antiga

• Antoon van den Wijngaerde (c. 1540-1550): https://metmuseum.org/art/collection/search/348381
• Leonardo Bufalini (1550): http://www3.iath.virginia.edu/waters/bufalini.html
• Giovanni Antonio Dosio (c. 1561): http://digitool.is.cuni.cz/R/-?func=dbin-jump-full&object_id=838602&silo_library=GEN01
• Mario Cartaro (1576): http://www.angeloferretti.com/downloads/struttura/mat_didattico/cartografia/1576.rar
• Antonio Tempesta i Matthaeus Merian el Jove (c. 1640): http://tukart.ulb.tu-darmstadt.de/966/1/index.htm
• Giambattista Nolli (1748): http://nolli.uoregon.edu/
• Harvard Geospatial Library, col·lecció de mapes dels xviii i xix: http://hgl.harvard.edu:8080/opengeoportal/

 

Itinerari del pelegrí

Nota tècnica

Per a l’elaboració dels mapes següents hem utilitzat el programa lliure QGIS 3. Allà on apareix com a fons la ciutat actual es tracta de la versió wms de l’OpenStreetMap monochrome. Pel que fa a les dades de la ciutat de Roma antiga ―estructures conservades, conegudes, reconstruïdes, xarxa viària…―, procedeixen del Sistema Informatiu Arqueològic de la Universitat de Roma Sapienza (cortesia de Paolo Carafa). Agraïm al prof. Carafa i als seus col·laboradors, Fabio Cavallero i Maria Cristina Capanna, l’amabilitat amb què ens van acollir al seu laboratori i la generositat a l’hora de compartir uns materials fonamentals per a la reflexió sobre la ciutat de Roma a l’edat mitjana.

Per tal d’evitar que la llegenda dels mapes fos massa extensa, ens hem limitat a indicar-hi les nostres aportacions: les estructures cristianes i l’itinerari del pelegrí. És obra del Sistema Informatiu Arqueològic de la Universitat de Roma Sapienza la ubicació de les vies, així com les estructures següents que no apareixen a la llegenda:

‒ El color fúcsia indica les estructures visibles anteriors al 363.
‒ El color marró indica les estructures documentades anteriors al 363.
‒ El color crema indica les estructures reconstruïdes posteriors al 363.
‒ El color blau indica les estructures documentades posteriors al 363.

 

Roma i l’àrea circumdant, l’any 800

Roma i l’àrea circumdant, l’any 800 projecció sobre la ciutat actual.

[Dia 1] El primer dia el pelegrí entra per la porta Asinària i arriba fins el camp lateranense on farà nit. En el seu recorregut després de travessar la porta de la muralla Aureliana es troba amb la basílica lateranense ―actual Sant Joan del Laterà―, el palau del pontífex ―aleshores Lleó III―, l’estàtua eqüestre de Marc Aureli ―avui al Campidoglio― i decideix fer nit a les estructures d’acollida de la zona.

[Dia 2: 1a etapa] El segon dia el pelegrí anirà caminant des del camp lateranense fins a Santa Creu de Jerusalem. Deixa, doncs, el camp laternanense en direcció a la porta Prenestina tot seguint la Via Celimontana, que és paral·lel a l’aqüeducte de Neró. Poc abans de la porta i enmig de ruïnes troba, a la dreta, l’antic palau imperial d’Helena, mare de Constantí, el palau Sessorianum, on l’emperadriu havia construït la capella per a conservar la Vera creu que més tard es convertiria en basílica de la Santa Creu de Jerusalem.

[Dia 2: 2a etapa] Després de les relíques de la Vera creu, la visita del segon dia segueix per la via Labicana fins a Santa Maria Major. Caminant entremig de camps i de ruïnes d’antigues residències senyorials, com ara la vil·la de Iunius Bassus, arriba davant de l’arc de Gal·liè al costat de l’església de Sant Vit. Sense saber-ho està entrant al recinte més antic de la ciutat, la muralla Serviana, a través de la porta Esquilina. Des d’aquí arribarà a l’antic titulus de Pràxedes, que en pocs anys ―817― Pasqual I transformaria en una de les esglésies més espectaculars de la ciutat. Des d’aquesta vella parròquia el pelegrí arribarà al turó on s’alça des de finals del segle iv la majestuosa església, encara avui conservada, de Santa Maria Major.

[Dia 2: 3a etapa] El segon dia és llarg i ple d’emocions, la darrera etapa durà el pelegrí des de Santa Maria Major fins al cor de la ciutat antiga. Des de Santa Maria Major i seguint el carrer de la Subura ―Clivus suburanus― arribarà al que restava d’una de les portes més espectaculars del fòrum romà: el Pòrtic absidat, construït en època de Septimi Sever com a accés al Fòrum transitori. Superada la porta i ja dins l’antic for imperial, el nostre visitant descobreix l’esplendor de les ruïnes del que havia estat la ciutat imperial convivint amb la quotidiana vida productiva del segle ix. Travessant conreus i cases, entre columnes i escultures, passarà del Fòrum transitori al de Cèsar, d’aquest al d’Agust per cloure el segon dia al magnífic for de Trajà, on s’atura per aquesta nit al xenodochium a Valeriis.

[Dia 3: 1a etapa] El tercer dia és important per al nostre pelegrí ja que ha de culminar amb la visita a Sant Pere. La primer etapa el durà des del xenodochium a Valeriis fins a la torre Argentina. En sortir del for de Trajà, el visitant es troba tot d’una enmig del fòrum romà. Seu de les antigues institucions, avui només en resten els edificis: la cúria, els temples, la tribuna... Algunes estructures s’han convertit en edificis de culte o assistència, i el pelegrí, tot passant-hi, descobrirà sants Cosme i Damià, Santa Maria antiqua als peus de l’imponent Palatí, Sant Teodor o Santa Maria in Cosmedín… I finalment el riu, el cèlebre Tíber, des d’on descobrirà, després d’haver-lo remuntat algunes passes, l’antic Teatre de Marcel, ara ocupat per romans. Corprès entre les restes de l’antic pòrtic d’Octàvia i les restes del teatre de Balbus, on els artesans atrafegats treballen el vidre i la ceràmica, arriba fins a la torre argentina, on els antics temples, a l’ombra de les restes del teatre de Pompeu, ara són una propietat privada amb una casa senyorial.

[Dia 3: 2a etapa] La segona part del recorregut porta el pelegrí des del camp de Mart fins a Sant Pere del Vaticà. Passant per les antigues termes i l’estadi de Domicià, el pelegrí s’allunya del Camp de Mart i… surt de la ciutat pel pont Aeli, presidit per l’antic i monumental mausoleu d’Hadrià, que els papes han convertit en el Castel de Sant’Angelo. Des del pont, mirant cap a l’oest, el pelegrí ja descobreix l’enorme basílica sobre el turó del Vaticà. Seguint pels pòrtics que passen entre altres petites esglésies i antics monuments, arriba al peu de l’església. La gentada és impressionant, però aconseguirà d’arribar, embadalit, fins a la tomba de l’apòstol.