A partir del dia 25 de setembre de 2014 es deroguen els articles:

-          Tot el Llibre III

-          Art. 19.3

-          art. 951 a 954 (inclòs)

LPI - no hi ha modificacions

LP- no hi ha modificacions

LM- No hi ha modificacions

LDisseny Industrial- No hi ha modificacions

LDC- Modificada per la llei Ley 22/2013, de 23 de diciembre.  S’afageix un paràgraf a l’art. 11.2 i quedarà redactat de la manera següent:

Art. 11.2:

“2. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha de remetre a les Corts Generals, a través de la seva Oficina Pressupostària, un informe anual sobre les ajudes públiques concedides a Espanya. L’Oficina ha de posar la informació esmentada a disposició dels diputats, els senadors i les comissions parlamentàries

LCD- Modificat per la Ley 3/2014, de 27 de marzo. Ref. BOE-A-2014-3329.

Articles modificat: Art. 5. 1.f que quedarà redactat de la manera següent:

“f) La necessitat d’un servei o d’una peça, substitució o reparació.”

LGP- Modificada per la Llei 3/2014, de 27 de marzo. Ref. BOE-A-2014-3329.

S’addiciona un paràgraf segon a l’article 6.1 de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat, amb el text següent:

«Si el contingut de la publicitat incompleix els requisits legalment exigits en aquesta o qualsevol altra norma específica o sectorial, a l’acció de cessació que preveu aquesta Llei es poden acumular sempre que se sol·liciti la de nul·litat i anul·labilitat, la d’incompliment d’obligacions, la de resolució o rescissió contractual i la de restitució de quantitats que correspongui.»

LOCM-- Modificada per la Llei 3/2014, de 27 de marzo. Ref. BOE-A-2014-3329. (encara no està la versió catalana)

Relació d’articles modificats:

- Es modifica l’article 2, que queda redactat de la manera següent:

«Article 2. Establiments comercials.

Té la consideració d’establiment comercial qualsevol instal·lació immoble de venda al detall en la qual l’empresari exerceix la seva activitat de manera permanent; o qualsevol instal·lació mòbil de venda al detall en la qual l’empresari exerceix la seva activitat de manera habitual.»

- Es modifica l’article 10, que queda redactat de la manera següent:

«Article 10. Dret de desistiment.

Per a l’exercici del dret de desistiment cal atenir-se al que disposa l’article 71 del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.»

- Es modifica l’article 20, que queda redactat de la manera següent:

«Article 20. Constància de la reducció de preus.

1. Sempre que s’ofereixin articles amb reducció de preu, ha de constar amb claredat, a cadascun d’aquests, el preu anterior juntament amb el preu reduït, excepte en el cas que es tracti d’articles posats a la venda per primera vegada.

S’entén per preu anterior el més baix que s’hagi aplicat sobre productes idèntics en els trenta dies precedents.

2. En cap cas, la utilització de les activitats de promoció de vendes es pot condicionar a l’existència d’una reducció percentual mínima o màxima.»

- Es modifica l’article 38, que queda redactat de la manera següent:

«Article 38. Concepte.

1. Per a la qualificació de les vendes a distància cal atenir-se al que disposa l’article 92 del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.

2. Les empreses de vendes a distància han de comunicar, en el termini de tres mesos, l’inici de la seva activitat en el Registre de vendes a distància, que ha de recollir les dades que reglamentàriament s’hi estableixin.

Les empreses de tercers països, no establertes a Espanya, que practiquin vendes a distància en el territori espanyol ho han de comunicar directament al Registre de vendes a distància del Ministeri d’Economia i Competitivitat, en el termini de tres mesos des de l’inici de l’activitat. No és necessària cap comunicació de dades quan el prestador de serveis ja estigui establert en algun Estat membre de la Unió Europea i dugui a terme les seves activitats en règim de lliure prestació.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat ha d’informar les comunitats autònomes de les empreses de vendes a distància registrades.

De la mateixa manera, les comunitats autònomes han de comunicar al Registre de vendes a distància del Ministeri d’Economia i Competitivitat les modificacions que es produeixin en el registre autonòmic corresponent.

3. Per a l’exercici de les vendes a distància és aplicable el règim que conté el títol III del llibre segon del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.»

-          Articles 39 a 48 (Es deroguen)

- Es modifica l’apartat 1 de l’article 56, que queda redactat de la manera següent:

«Article 56. Concepte.

1. La celebració d’una subhasta pública consisteix a oferir, públicament i irrevocablement, la venda d’un bé o servei a favor de qui ofereixi, mitjançant el sistema de licitacions i dins del termini concedit a l’efecte, el preu més alt per sobre d’un mínim, ja es fixi aquest inicialment o mitjançant ofertes descendents efectuades en el curs del mateix acte, que està obligat a comprar-lo.

Per a l’exercici d’aquesta modalitat de venda, s’ha d’aplicar, a més del que disposa aquesta Llei, la normativa específica sobre defensa dels consumidors i usuaris que preveu el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries, aprovat mitjançant el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre.»

- Article 6- Es modifica per el  Real Decreto-ley 8/2014, de 4 de julio. Ref. BOE-A-2014-7064. (Encara no està la versió catalana)

TRLGCU- Modificada per la Llei 3/2014, de 27 de marzo. Ref. BOE-A-2014-3329. (encara no està la versió catalana)

Relació d’articles modificats:

-          Art. 3

Article 3.Concepte general de consumidor i d’usuari.

Als efectes d’aquesta norma i sense perjudici del que disposen expressament els llibres tercer i quart, són consumidors o usuaris les persones físiques que actuïn amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió.

Són també consumidors als efectes d’aquesta norma les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que actuïn sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial.

-          Art. 4

«Article 4.Concepte d’empresari.

Als efectes del que disposa aquesta norma, es considera empresari qualsevol persona física o jurídica, ja sigui privada o pública, que actuï directament o a través d’una altra persona en nom seu o seguint les seves instruccions, amb un propòsit relacionat amb la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió.»

-          Art. 19.4

«4. Les normes que preveu aquesta Llei en matèria de pràctiques comercials i les que regulen les pràctiques comercials en matèria de medicaments, etiquetatge, presentació i publicitat dels productes, indicació de preus, aprofitament per torn de béns immobles, crèdit al consum, comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors i usuaris, comerç electrònic, inversió col·lectiva en valors mobiliaris, normes de conducta en matèria de serveis d’inversió, oferta pública o admissió de cotització de valors i assegurances, inclosa la mediació i qualssevol altres normes que regulin aspectes concrets de les pràctiques comercials deslleials previstos a les normes comunitàries prevalen en cas de conflicte sobre la legislació de caràcter general aplicable a les pràctiques comercials deslleials.

L’incompliment de les disposicions a què fa referència aquest apartat es considera en tot cas pràctica deslleial perquè és enganyosa, en els mateixos termes que els que disposa l’article 19.2 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, en relació amb les pràctiques enganyoses que regulen els articles 20 a 27 de la Llei esmentada.»

-          Art. 20.2

2.    L’incompliment del que disposa l’apartat anterior es considera pràctica deslleial perquè és enganyosa en els mateixos termes que els que estableix l’article 7 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial.»

-          Arts. 21 punts 2 i 3

«2. Les oficines i els serveis d’informació i atenció al client que les empreses posin a disposició del consumidor i usuari han d’assegurar que aquest tingui constància de les seves queixes i reclamacions, mitjançant el lliurament d’una clau identificadora i un justificant per escrit, en paper o en qualsevol altre suport durador.

Si aquests serveis utilitzen l’atenció telefònica o electrònica per portar a terme les seves funcions han de garantir una atenció personal directa, més enllà de la possibilitat d’utilitzar complementàriament altres mitjans tècnics al seu abast.

Les oficines i els serveis d’informació i atenció al client s’han de dissenyar utilitzant mitjans i suports que segueixin els principis d’accessibilitat universal i, si s’escau, mitjans alternatius per garantir-hi l’accés a persones amb discapacitat o persones d’edat avançada.

S’han d’identificar clarament els serveis d’atenció al client en relació amb les altres activitats de l’empresa, i es prohibeix expressament la utilització d’aquest servei per a la utilització i difusió d’activitats de comunicació comercial de qualsevol tipus.

En cas que l’empresari posi a disposició dels consumidors i usuaris una línia telefònica als efectes de comunicar-s’hi en relació amb el contracte subscrit, l’ús d’aquesta línia no pot suposar per al consumidor i usuari un cost superior a la tarifa bàsica, sense perjudici del dret dels proveïdors de serveis de telecomunicacions de cobrar per aquest tipus de trucades. A aquest efecte, s’entén per tarifa bàsica el cost ordinari de la trucada de què es tracti, sempre que no incorpori un import addicional en benefici de l’empresari.

3.En tot cas, i amb ple respecte al que disposen els apartats precedents, els empresaris han de posar a disposició dels consumidors i usuaris informació sobre l’adreça postal, número de telèfon i número de fax o adreça de correu electrònic en què el consumidor i usuari, sigui quin sigui el seu lloc de residència, pugui interposar les seves queixes i reclamacions o sol·licitar informació sobre els béns o serveis oferts o contractats. Els empresaris han de comunicar la seva adreça legal si aquesta no coincideix amb la seva adreça habitual per a la correspondència.

Els empresaris han de donar resposta a les reclamacions rebudes en el termini més breu possible i en tot cas en el termini màxim d’un mes des de la presentació de la reclamació. En cas que en el termini esmentat aquesta no s’hagi resolt satisfactòriament, els empresaris adherits a un sistema extrajudicial de resolució de conflictes han de facilitar al consumidor i usuari l’accés quan aquest reuneixi els requisits que preveuen la Recomanació 98/257/CE de la Comissió, de 30 de març, relativa als principis aplicables als òrgans responsables de la solució extrajudicial dels litigis en matèria de consum, i la Recomanació 2001/310/CE de la Comissió, de 4 d’abril de 2001, relativa als principis aplicables als òrgans extrajudicials de resolució consensual de litigis en matèria de consum, o la normativa que sigui aplicable i, com a tals, hagin estat notificats a la xarxa comunitària d’òrgans nacionals de la solució extrajudicial de litigis en matèria de consum.»

-          Art. 47.4 (s’afageix el punt 4 i queda redactat de la manera següent:)

«4.L’incompliment de l’obligació de subministrar les condicions generals de la contractació que estableix l’article 81.1 d’aquesta Llei, el poden sancionar els òrgans o les entitats corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors i usuaris.

L’Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària i Nutrició pot sancionar igualment l’incompliment d’aquesta obligació en els sectors que estiguin afectats per les competències exclusives de l’Estat.»

-          Art. 49.1.o)

«o) L’obstrucció o negativa a subministrar les condicions generals de la contractació que estableix l’article 81.1 d’aquesta Llei.»

- Art.53 S’afegeix un nou paràgraf al final de l’article 53, que queda redactat en els  termes següents:

«Article 53. Accions de cessació.

(...)

A qualsevol acció de cessació es pot acumular sempre que se sol·liciti la de

nul·litat i anul·labilitat, la d’incompliment d’obligacions, la de resolució o rescissió contractual i la de restitució de quantitats que s’hagin cobrat en virtut de la

realització de les conductes o estipulacions o condicions generals declarades abusives o no transparents, així com la d’indemnització de danys i perjudicis que hagi causat l’aplicació d’aquestes clàusules o pràctiques. D’aquesta acció acumulada accessòria ha de conèixer el mateix jutjat encarregat de l’acció principal, la de cessació per la via que preveu la llei processal.

Són acumulables a qualsevol acció de cessació interposada per associacions de consumidors i usuaris la de nul·litat i anul·labilitat, d’incompliment d’obligacions, la de resolució o rescissió contractual i la de restitució de quantitats que s’hagin cobrat en virtut de la realització de les conductes o estipulacions o condicions generals declarades abusives o no transparents, així com la d’indemnització de danys i perjudicis que hagi causat l’aplicació d’aquestes clàusules o pràctiques.»

-          Art. 57.4

«4. No són vinculants per als consumidors els convenis arbitrals subscrits amb un empresari abans que sorgeixi el conflicte. La subscripció d’aquest conveni té per a l’empresari la consideració d’acceptació de l’arbitratge per a la solució de les controvèrsies derivades de la relació jurídica a la qual es refereixi, sempre que l’acord de submissió reuneixi els requisits que exigeixen les normes aplicables.»

-          Art. 59.2

«2. Els contractes amb consumidors i usuaris es regeixen, en tot el que no estableixin expressament aquesta norma o lleis especials, pel dret comú aplicable als contractes.

La regulació sectorial dels contractes amb els consumidors i usuaris ha de respectar el nivell de protecció dispensat en aquesta Llei, sense perjudici que prevalguin i siguin aplicables preferentment les disposicions sectorials respecte dels aspectes expressament previstos en les disposicions del dret de la Unió Europea de les quals derivin.

No obstant el que preveu el paràgraf anterior, la regulació sectorial pot elevar el nivell de protecció conferit per aquesta Llei sempre que respecti, en tot cas, les disposicions del dret de la Unió Europea.»

-          Art. 59 bis (es crea NOU)

«Article 59 bis.

Definicions.

1.Als efectes d’aquest llibre s’entén per:

a)«contracte de venda»: qualsevol contracte en virtut del qual l’empresari transmeti o es comprometi a transmetre a un consumidor la propietat de certs béns i el consumidor pagui o es comprometi a pagar-ne el preu, inclòs qualsevol contracte l’objecte del qual estigui constituït a la vegada per béns i serveis.

b) «contracte de serveis»: qualsevol contracte, a excepció d’un contracte de venda, en virtut del qual l’empresari presti o es comprometi a prestar un servei al consumidor i usuari i aquest pagui o es comprometi a pagar-ne el preu.

c) «contracte complementari»: un contracte pel qual el consumidor i usuari adquireixi béns o serveis sobre la base d’un altre contracte subscrit amb un empresari, inclosos els contractes a distància o subscrits fora de l’establiment, i aquests béns o serveis els proporcioni l’empresari o un tercer sobre la base d’un acord entre aquest tercer i l’empresari.

d)«establiment mercantil»: qualsevol instal·lació immoble de venda al detall en què l’empresari exerceix la seva activitat de manera permanent; o qualsevol instal·lació mòbil de venda al detall en què l’empresari exerceix la seva activitat de manera habitual.

e) «béns elaborats de conformitat amb les especificacions del consumidor i usuari»: qualsevol bé no prefabricat per a l’elaboració del qual sigui determinant una elecció o decisió individual per part del consumidor i usuari.

f)«suport durador»: qualsevol instrument que permeti al consumidor i usuari i a l’empresari emmagatzemar informació que se li hagi adreçat personalment de manera que en el futur la pugui consultar durant un període de temps d’acord amb els fins d’aquesta informació i que permeti la seva reproducció fidel. Entre d’altres, tenen la consideració de suport durador el paper, les memòries USB, els CD-ROM, els DVD, les targetes de memòria o els discos durs d’ordinador, els correus electrònics, així com els missatges SMS.

g) «servei financer»: qualsevol servei en l’àmbit bancari, de crèdit, d’assegurances, de pensió privada, d’inversió o de pagament.

h) «subhasta pública»: procediment de contractació transparent i competitiu en virtut del qual l’empresari ofereix béns o serveis als consumidors i usuaris que assisteixin o puguin assistir a la subhasta en persona, dirigit per un subhastador i en el qual l’adjudicatari estigui obligat a comprar els béns o serveis.

i)«contingut digital»: les dades produïdes i subministrades en format digital.

j) «garantia comercial»: qualsevol compromís assumit per un empresari o un productor (el «garant») davant del consumidor i usuari, a més de les seves obligacions legals respecte a la garantia de conformitat, de reemborsar el preu pagat, substituir o reparar el bé o prestar un servei relacionat amb aquest, en cas que no es compleixin les especificacions o qualsevol altre element no relacionat amb la conformitat del bé amb el contracte, enunciats en el document de garantia o en la publicitat corresponent, disponible en el moment de la formalització del contracte o abans.

2. Als efectes d’aquest llibre, títol I, capítol I, articles 66 bis i 66 ter i del títol III, es consideren béns les coses mobles corporals, excepte els venuts per l’autoritat corresponent després d’un embargament o una altra mesura similar. L’aigua, el gas i l’electricitat es consideren «béns» quan estiguin envasats per a la seva comercialització en un volum delimitat o en quantitats determinades.»

-          Art. 60

«Article 60.

Informació prèvia al contracte.

1. Abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per un contracte o una

oferta corresponent, l’empresari li ha de facilitar de manera clara i comprensible, llevat que sigui manifesta pel context, la informació rellevant, veraç i suficient sobre les característiques principals del contracte, en particular sobre les seves condicions jurídiques i econòmiques.

2. Són rellevants les obligacions d’informació sobre els béns o serveis que

estableix aquesta norma i qualssevol altres que siguin aplicables i, a més:

a) Les característiques principals dels béns o serveis, en la mesura adequada al suport utilitzat i als béns o serveis.

b)La identitat de l’empresari, incloses les dades corresponents a la raó social, el nom comercial, la seva adreça completa i el seu número de telèfon i, si s’escau, de l’empresari pel compte del qual actuï.

c) El preu total, inclosos tots els impostos i taxes. Si per la naturalesa dels

béns o serveis el preu no es pot calcular raonablement per endavant o està subjecte a l’elaboració d’un pressupost, la manera com es determina el preu així com totes les despeses addicionals de transport, lliurament o postals o, si aquestes despeses no es poden calcular raonablement per endavant, el fet que pot ser necessari abonar aquestes despeses addicionals.

En qualsevol informació al consumidor i usuari sobre el preu dels béns o

serveis, inclosa la publicitat, s’ha d’informar del preu total, i desglossar, si s’escau, l’import dels increments o descomptes que siguin aplicables, de les despeses que es facin repercutir al consumidor i usuari i de les despeses addicionals per serveis accessoris, finançament, utilització de diferents mitjans de pagament o altres condicions de pagaments similars.

d)Els procediments de pagament, lliurament i execució, la data en què

l’empresari es compromet a lliurar els béns o a executar la prestació del servei.

e) A més del recordatori de l’existència d’una garantia legal de conformitat per als béns, l’existència i les condicions dels serveis postvenda i les garanties comercials.

f) La durada del contracte, o, si el contracte és de durada indeterminada o es prolonga de manera automàtica, les condicions de resolució. A més, de manera expressa, s’ha d’indicar l’existència de compromisos de permanència o vinculació d’ús exclusiu dels serveis d’un determinat prestador així com les penalitzacions en cas de baixa en la prestació del servei.

g) La llengua o les llengües en les quals es pot formalitzar el contracte, quan

no sigui aquella en la qual se li ha ofert la informació prèvia a la contractació.

h) L’existència del dret de desistiment que pugui correspondre al consumidor i  usuari, el termini i la manera d’exercir-lo.

i) La funcionalitat dels continguts digitals, incloses les mesures tècniques de

protecció aplicables, com són, entre d’altres, la protecció a través de la gestió dels drets digitals o la codificació regional.

j) Qualsevol interoperabilitat rellevant del contingut digital amb els aparells i

programes coneguts per l’empresari o que calgui esperar raonablement que

conegui, com són, entre d’altres, el sistema operatiu, la versió necessària o

determinats elements dels suports físics.

k) El procediment per atendre les reclamacions dels consumidors i usuaris,

així com, si s’escau, la informació sobre el sistema extrajudicial de resolució de conflictes que preveu l’article 21.4.

3. L’apartat 1 s’aplica també als contractes per al subministrament d’aigua,

gas o electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, calefacció mitjançant sistemes urbans i contingut digital que no es presti en un suport material.

4. La informació precontractual s’ha de facilitar al consumidor i usuari de

manera gratuïta i almenys en castellà.»

-          Art. 60 bis (NOU)

«Article 60 bis. Pagaments addicionals.

1. Abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per qualsevol contracte o oferta, l’empresari ha d’obtenir el seu consentiment exprés per a qualsevol pagament addicional a la remuneració acordada per a l’obligació contractual principal de l’empresari. Aquests suplements opcionals s’han de comunicar d’una manera clara i comprensible i l’acceptació pel consumidor i usuari s’ha d’efectuar sobre una base d’opció d’inclusió. Si l’empresari no ha obtingut el consentiment exprés del consumidor i usuari, però l’ha deduït utilitzant opcions per defecte que aquest ha de rebutjar per evitar el pagament addicional, el consumidor i usuari té dret al reemborsament del pagament esmentat.

2. Correspon a l’empresari provar el compliment de les obligacions a què aquest article es refereix.»

-          Art. 60 ter (NOU)

Article 60 ter. Càrrecs per la utilització de mitjans de pagament.

1. Els empresaris no poden facturar als consumidors i usuaris, per l’ús de determinats mitjans de pagament, càrrecs que superin el cost suportat per l’empresari per l’ús d’aquests mitjans.

2.Correspon a l’empresari provar el compliment de les obligacions a què aquest article es refereix.

-          Art. 63

Article 63.

En els contractes amb consumidors i usuaris, aquests tenen dret a rebre la factura en paper. Si s’escau, l’expedició de la factura electrònica ha d’estar condicionada al fet que l’empresari hagi obtingut prèviament el consentiment exprés del consumidor. La sol·licitud del consentiment ha de precisar la manera com s’ha de procedir a rebre la factura electrònica, així com la possibilitat que el destinatari que hagi donat el seu consentiment el pugui revocar i la manera com es pot efectuar aquesta revocació.

El dret del consumidor i usuari a rebre la factura en paper no pot quedar condicionat al pagament de cap quantitat econòmica.»

-          Art. 66 bis (NOU)

«Article 66 bis. Lliurament dels béns comprats mitjançant un contracte de venda.

1. Excepte que les parts acordin una altra cosa, l’empresari ha de lliurar els béns mitjançant la transmissió de la seva possessió material o control al consumidor i usuari, sense cap demora indeguda i en un termini màxim de 30 dies naturals a partir de la formalització del contracte.

2. Si l’empresari no compleix la seva obligació de lliurament, el consumidor i usuari li ha de demanar que la compleixi en un termini addicional adequat a les circumstàncies. Si l’empresari no lliura els béns en el termini addicional esmentat, el consumidor i usuari té dret a resoldre el contracte.

El que disposa aquest apartat no és aplicable quan l’empresari hagi rebutjat lliurar els béns o el termini de lliurament sigui essencial a la vista de totes les circumstàncies que concorrin en la seva formalització o quan el consumidor i usuari informi l’empresari, abans de la formalització del contracte, que és essencial el lliurament abans d’una data determinada o en una data determinada. En aquests casos, si l’empresari no compleix la seva obligació de lliurament dels béns en el termini acordat amb el consumidor i usuari, o en el termini fixat en l’apartat 1, el consumidor i usuari té dret a resoldre el contracte immediatament.

3. Quan s’hagi resolt el contracte, l’empresari ha de procedir a reemborsar, sense cap demora indeguda, totes les quantitats abonades pel consumidor i usuari en virtut d’aquest. En cas de retard injustificat quant a la devolució de les quantitats, el consumidor i usuari pot reclamar que se li pagui el doble de la suma deguda, sense perjudici del seu dret a ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts en el que excedeixin la quantitat esmentada.

4. Correspon a l’empresari la càrrega de la prova sobre el compliment dels terminis a què es refereix aquest article.»

-          Art. 66 ter (NOU)

«Article 66 ter.Transmissió del risc.

Quan l’empresari trameti al consumidor i usuari els béns comprats, el risc de pèrdua o deteriorament d’aquests s’ha de transmetre al consumidor i usuari quan ell o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, n’hagi adquirit la possessió material. No obstant això, en cas que sigui el consumidor i usuari el que encarregui el transport dels béns o el transportista escollit no estigui entre els proposats per l’empresari, el risc s’ha de transmetre al consumidor i usuari amb el lliurament dels béns al transportista, sense perjudici dels seus drets davant d’aquest.»

-          Art. 66 quáter (NOU)

«Article 66 quater. Prohibició de trameses i subministraments no sol·licitats.

1.Queden prohibits la tramesa i el subministrament al consumidor i usuari de béns, d’aigua, gas o electricitat, de calefacció mitjançant sistemes urbans, de contingut digital o de prestació de serveis no sol·licitats per ell, quan les trameses i els subministraments esmentats incloguin una pretensió de pagament de qualsevol naturalesa.

En cas que així es faci, i sense perjudici de la infracció que això suposi, el consumidor i usuari receptor no està obligat a la seva devolució o custòdia, ni se li pot reclamar cap pagament per part de l’empresari que va enviar el bé o va subministrar el servei no sol·licitat. En aquest cas, la manca de resposta del consumidor i usuari a aquesta tramesa, subministrament o prestació de serveis no sol·licitats no es considera consentiment.

En cas de contractes per al subministrament d’aigua, gas, electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, o calefacció mitjançant sistemes urbans, en els quals el subministrament ja s’estava prestant prèviament al subministrameNT no sol·licitat al nou subministrador, s’entén l’interès del consumidor a continuar amb el subministrament del servei amb el seu subministrador anterior, i ha de tornar a ser subministrat per aquest, qui té dret a cobrar els subministraments a l’empresa que va subministrar indegudament.

2. Si el consumidor i usuari decideix tornar els béns rebuts no ha de respondre pels danys o demèrits soferts, i té dret a ser indemnitzat per les despeses i pels danys i perjudicis que se li hagin causat.»

-          Art. 67

«Article 67. Normes de dret internacional privat.

1. La llei aplicable als contractes subscrits amb consumidors i usuaris s’ha de determinar pel que preveu el Reglament (CE) núm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I), així com la resta de disposicions del dret de la Unió Europea que els siguin aplicables. Quan no s’hagi pogut determinar el contingut de la llei estrangera, s’ha d’aplicar subsidiàriament la llei material espanyola.

2. Les normes de protecció davant de les clàusules abusives que contenen els articles 82 a 91, ambdós inclosos, són aplicables als consumidors i usuaris, sigui quina sigui la llei escollida per les parts per regir el contracte, quan aquest mantingui una relació estreta amb el territori d’un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu.

S’entén, en particular, que hi ha un vincle estret quan l’empresari exerceixi les seves activitats en un o diversos estats membres de l’Espai Econòmic Europeu, o per qualsevol mitjà de publicitat o comunicació dirigeixi aquestes activitats a un o diversos estats membres i el contracte estigui comprès en el marc d’aquestes activitats. En els contractes relatius a immobles s’entén, així mateix, que hi ha un vincle estret quan estiguin situats en el territori d’un Estat membre.

3. Les normes de protecció en matèria de garanties que contenen els articles 114 a 126, ambdós inclosos, són aplicables als consumidors i usuaris, sigui quina sigui la llei escollida per les parts per regir el contracte, quan aquest mantingui una relació estreta amb el territori d’un Estat membre de l’Espai Econòmic Europeu.

S’entén, en particular, que hi ha un vincle estret quan s’hagi d’utilitzar el bé, exercir el dret o efectuar la prestació en algun dels estats membres de la Unió Europea, o el contracte s’hagi subscrit totalment o parcialment en qualsevol d’aquests, o una de les parts sigui ciutadana d’un Estat membre de la Unió Europea o el negoci jurídic presenti qualsevol altra connexió anàloga o vincle estret amb el territori de la Unió Europea.»

-          Art 71

«Article 71.Termini per a l’exercici del dret de desistiment.

1. El consumidor i usuari disposa d’un termini mínim de catorze dies naturals per exercir el dret de desistiment.

2. Sempre que l’empresari hagi complert el deure d’informació i documentació que estableix l’article 69.1, el termini a què es refereix l’apartat anterior s’ha de computar des de la recepció del bé objecte del contracte o des de la formalització d’aquest si l’objecte del contracte és la prestació de serveis.

3. Si l’empresari no ha complert el deure d’informació i documentació sobre el dret de desistiment, el termini per al seu exercici finalitza dotze mesos després de la data d’expiració del període de desistiment inicial, a comptar des que es va lliurar el bé contractat o s’hagi subscrit el contracte, si l’objecte d’aquest és la prestació de serveis.

Si el deure d’informació i documentació es compleix durant el termini de dotze mesos esmentat, el termini legalment previst per a l’exercici del dret de desistiment comença a comptar des d’aquest moment.

4. Per determinar l’observança del termini per desistir s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment.»

-          Art. 74.4 (S’AFEGEIX EL PUNT 4 QUE QUEDA REDACTAT DE LA MANERA SEGÜENT:)

«4. En cas que l’usuari incompleixi el compromís de permanència adquirit amb l’empresa, la penalització per baixa, o cessament prematur de la relació contractual, ha de ser proporcional al nombre de dies no efectius del compromís de permanència acordat.»

-          Art. 76- Es modifica el primer paràgraf de l’article 76, que queda redactat de la manera següent:

«Quan el consumidor i usuari hagi exercit el dret de desistiment, l’empresari està obligat a tornar les sumes abonades pel consumidor i usuari sense retenció de despeses. La devolució d’aquestes s’ha d’efectuar sense demores indegudes i, en tot cas, abans que hagin transcorregut 14 dies naturals des de la data en què hagi estat informat de la decisió de desistiment del contracte pel consumidor i usuari.»

-          Art. 76 bis (NOU)

«Article 76 bis. Efectes de l’exercici del dret de desistiment en els contractes

complementaris.

1. Sense perjudici del que disposa l’article 29 de la Llei 16/2011, de 24 de

juny, de contractes de crèdit al consum, l’exercici per part del consumidor i usuari del seu dret de desistiment de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei té per efecte l’extinció automàtica i sense cap cost per al consumidor i usuari de qualsevol contracte complementari, excepte en els casos en què siguin

complementaris de contractes subscrits a distància o fora de l’establiment en què, sense perjudici de la seva extinció automàtica, el consumidor i usuari ha d’assumir els costos que preveuen els articles 107.2 i 108 d’aquesta norma.

2. Exercit el dret de desistiment sobre el contracte principal, les parts s’han de restituir recíprocament les prestacions rebudes en virtut del contracte

complementari, sense cap demora indeguda i, en tot cas, abans que hagin

transcorregut 14 dies naturals des de la data en què el consumidor i usuari hagi informat l’empresari de la seva decisió de desistir del contracte principal.

En el cas que l’empresari no reintegri totes les quantitats abonades en virtut del contracte complementari en el termini assenyalat, el consumidor i usuari pot reclamar que se li pagui el doble de la suma deguda, sense perjudici al seu dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts en el que excedeixin la quantitat esmentada. Correspon a l’empresari la càrrega de la prova sobre el compliment del termini.

El consumidor i usuari té dret al reemborsament de les despeses necessàries i útils que hagi efectuat en el bé.

3. En cas que al consumidor i usuari li sigui impossible tornar la prestació

objecte del contracte complementari per pèrdua, destrucció o una altra causa que li sigui imputable, ha de respondre del valor de mercat que hagi tingut la prestació en el moment de l’exercici del dret de desistiment, llevat que aquest valor sigui superior al preu d’adquisició, cas en què ha de respondre d’aquest.

4. Quan l’empresari hagi incomplert el deure d’informació i documentació

sobre el dret de desistiment del contracte principal, la impossibilitat de devolució només és imputable al consumidor i usuari quan aquest hagi omès la diligència que li és exigible en els seus propis assumptes.

5. El que disposen els apartats anteriors també és aplicable als contractes

complementaris d’altres subscrits a distància o fora de l’establiment, que regula el títol III del llibre II d’aquesta Llei.»

-          Art. 77

«Article 77. Desistiment d’un contracte vinculat a finançament al consumidor i usuari.

Quan s’exerceixi el dret de desistiment en els contractes subscrits entre un empresari i un consumidor i usuari, inclosos els contractes a distància i els subscrits fora de l’establiment mercantil de l’empresari, i el preu a abonar pel consumidor i usuari hagi estat totalment o parcialment finançat mitjançant un crèdit concedit per l’empresari contractant o per part d’un tercer, previ acord d’aquest amb l’empresari contractant, l’exercici del dret de desistiment implica al mateix temps la resolució del crèdit sense cap penalització per al consumidor i usuari.»

-          Art. 80.1.b)

«b) Accessibilitat i llegibilitat, de manera que permeti al consumidor i usuari el coneixement previ a la formalització del contracte sobre la seva existència i contingut. En cap cas s’entén complert aquest requisit si la mida de la lletra del contracte és inferior al mil·límetre i mig o el contrast insuficient amb el fons fa dificultosa la lectura.»

-          Art. 81

«1. Les empreses que subscriguin contractes amb els consumidors i usuaris,

a sol·licitud de l’Agència Espanyola de Consum i Seguretat Alimentària i Nutrició, dels òrgans o entitats corresponents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, dins de l’àmbit de les seves competències respectives, estan obligades a remetre les condicions generals de contractació que integrin els contractes esmentats, en el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud, per tal de facilitar l’estudi i la valoració del possible caràcter abusiu de determinades clàusules i, si s’escau, exercir les competències que en matèria de control i sanció els atribueix aquesta Llei.

2. Els notaris i els registradors de la propietat i mercantils, en l’exercici

professional de les seves funcions públiques respectives, han d’informar els

consumidors i usuaris dels assumptes propis de la seva especialitat i competència.

3. Les clàusules, condicions o estipulacions que utilitzin les empreses

públiques o concessionàries de serveis públics estan sotmeses a l’aprovació i el control de les administracions públiques competents, quan així es disposi com a requisit de validesa i independentment de la consulta al Consell de Consumidors i Usuaris, que preveuen aquesta o altres lleis, tot això sense perjudici de la seva submissió a les disposicions generals d’aquesta norma.»

-          Art. 83

«Article 83. Nul·litat de les clàusules abusives i subsistència del contracte.

Les clàusules abusives són nul·les de ple dret i s’han de tenir per no posades. A aquests efectes, el jutge, prèvia audiència de les parts, ha de declarar la nul·litat de les clàusules abusives incloses en el contracte, el qual, no obstant això, segueix sent obligatori per a les parts en els mateixos termes, sempre que pugui subsistir sense les clàusules esmentades.»

-          Es modifica la rúbrica del Títol III

En el llibre II es modifica el títol III i se suprimeix el contingut del títol IV, i

el títol V passa a enumerar-se com a IV. El títol III queda redactat en els termes següents:

«TÍTOL III

Contractes subscrits a distància i contractes subscrits fora de l’establiment

mercantil

CAPÍTOL I

Disposicions generals

-          Art. 92

-       BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

-         Suplement

-         en

-         llengua

-         catalana

-         al

-         núm.

-         76 Divendres

-         28

-         de

-         març

-         de

-         2014 Secc.

-         I.

-         Pàg.

-         15

-         Vint-i-set.

-         Es modifica l’article 83, que queda redactat de la manera següent:

-         «Article 83.

-         Nul·litat de les clàusules abusives i subsistència del contracte.

-         Les clàusules abusives són nul·les de ple dret i s’han de tenir per no posades. A

-         aquests efectes, el jutge, prèvia audiència de les parts, ha de declarar la nul·litat de

-         les clàusules abusives incloses en el contracte, el qual, no obstant això, segueix

-         sent obligatori per a les parts en els mateixos termes, sempre que pugui subsistir

-         sense les clàusules esmentades.»

-         Vint-i-vuit.

-         En el llibre II es modifica el títol III i se suprimeix el contingut del títol IV, i

-         el títol V passa a enumerar-se com a IV. El títol III queda redactat en els termes següents:

-         «TÍTOL III

-         Contractes subscrits a distància i contractes subscrits fora de l’establiment

-         mercantil

-         CAPÍTOL I

-         Disposicions generals

-         Article 92.

-         Àmbit d’aplicació.

-         1.

-         Es regeixen pel que disposa aquest títol els contractes subscrits a distància

-         amb els consumidors i usuaris en el marc d’un sistema organitzat de venda o

-         prestació de serveis a distància, sense la presència física simultània de l’empresari

-         i del consumidor i usuari, i en què s’hagin utilitzat exclusivament una o més

-         tècniques de comunicació a distància fins al moment de la formalització del

-         contracte i en la mateixa formalització d’aquest.

-         Entre d’altres, tenen la consideració de tècniques de comunicació a distància:

-         el correu postal, Internet, el telèfon o el fax.

-         2.

-         Les disposicions d’aquest títol també són aplicables als contractes següents

-         subscrits amb consumidors i usuaris fora de l’establiment mercantil:

-         a)

-         Contractes subscrits amb la presència física simultània de l’empresari i del

-         consumidor i usuari, en un lloc diferent de l’establiment mercantil de l’empresari.

b)Contractes en els quals el consumidor i usuari ha fet una oferta en les

mateixes circumstàncies que les que preveu la lletra a).

c) Contractes subscrits a l’establiment mercantil de l’empresari o mitjançant l’ús de qualsevol mitjà de comunicació a distància immediatament després que hi hagi hagut contacte personal i individual amb el consumidor i usuari en un lloc que no sigui l’establiment mercantil de l’empresari, amb la presència física simultània de l’empresari i el consumidor i usuari.

d) Contractes subscrits durant una excursió organitzada per l’empresari amb la finalitat de promocionar i vendre productes o serveis al consumidor i usuari.

3. Sense perjudici del que estableix l’article 10 i del caràcter irrenunciable dels drets reconeguts al consumidor i usuari en aquest títol, són vàlides les clàusules contractuals que siguin més beneficioses per al consumidor i usuari.

4. Tots els contractes i les ofertes subscrits fora de l’establiment mercantil es consideren sotmesos a les disposicions d’aquest títol, i correspon a l’empresari la prova en contra.

-          Art. 93

Article 93. Excepcions.

La regulació que estableix aquest títol no és aplicable:

a) Als contractes de serveis socials, inclosos l’habitatge social, la cura dels

nens i el suport a les famílies i persones necessitades, temporalment o

permanentment, inclosa l’atenció a llarg termini.

b) Als contractes de serveis relacionats amb la salut, prestats per un

professional sanitari a pacients per avaluar, mantenir o restablir el seu estat de  salut, incloses la recepta, dispensació i provisió de medicaments i productes sanitaris, independentment del fet que aquests serveis es prestin en instal·lacions sanitàries.

c) Als contractes d’activitats de joc per diners que impliquin apostes de valor

monetari en jocs d’atzar, inclosos les loteries, els jocs de casino i les apostes.

d) Als contractes de serveis financers.

e) Als contractes de creació, adquisició o transferència de béns immobles o

de drets sobre aquests.

f) Als contractes per a la construcció d’edificis nous, la transformació

substancial d’edificis existents i el lloguer d’allotjaments per al seu ús com a

habitatge.

g) Als contractes relatius als viatges combinats, les vacances combinades i

els circuits combinats que regula aquesta Llei.

h) Als contractes relatius a la protecció dels consumidors i usuaris respecte a determinats aspectes dels contractes d’aprofitament per torn de béns d’ús turístic, d’adquisició de productes de vacances de llarga durada, de revenda i d’intercanvi que regula la Llei 4/2012, de 6 de juliol, de contractes d’aprofitament per torn de béns d’ús turístic, d’adquisició de productes de vacances de llarga durada, de revenda i d’intercanvi i normes tributàries.

i) Als contractes que, d’acord amb la legislació vigent, s’hagin de subscriure

davant un fedatari públic, obligat per llei a ser independent i imparcial i a garantir, mitjançant el subministrament d’una informació jurídica comprensible, que el consumidor i usuari subscriu el contracte únicament prèvia reflexió suficient i amb ple coneixement del seu abast jurídic.

j) Als contractes per al subministrament de productes alimentaris, begudes o

altres béns de consum corrent a la llar, subministrats físicament per un empresari mitjançant lliuraments freqüents i regulars a la llar o lloc de residència o de treball del consumidor i usuari.

k) Als contractes de serveis de transport de passatgers, sense perjudici de

l’aplicació de l’article 98.2.

l) Als contractes subscrits mitjançant distribuïdors automàtics o instal·lacions

comercials automatitzades.

m) Als contractes subscrits amb operadors de telecomunicacions a través de telèfons públics per a la utilització d’aquests telèfons, o subscrits per a l’establiment d’una única connexió de telèfon, Internet o fax per part d’un consumidor i usuari.

-          Art. 94

Article 94. Comunicacions comercials i contractació electrònica.

En les comunicacions comercials per correu electrònic o altres mitjans de comunicació electrònica i en la contractació a distància de béns o serveis per mitjans electrònics, s’ha d’aplicar, a més del que disposa aquest títol, la normativa específica sobre serveis de la societat de la informació i comerç electrònic.

Quan el que disposa aquest títol entri en contradicció amb el contingut de la normativa específica sobre serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, aquesta és aplicable preferentment, excepte el que preveu l’article 97.7, paràgraf segon.

-          Art. 95

Article 95. Serveis d’intermediació en els contractes a distància.

Els operadors de les tècniques de comunicació a distància, entenent per tals les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que siguin titulars de les tècniques de comunicació a distància utilitzades pels empresaris, estan obligats a procurar, en la mesura de les seves possibilitats i amb la diligència deguda, que aquests respectin els drets que aquest títol reconeix als consumidors i usuaris i compleixin les obligacions que se’ls hi imposen.

El que disposa el paràgraf anterior no és exigible als prestadors de serveis d’intermediació de la societat de la informació, que es regeixen pel que preveu la normativa específica sobre serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic.

-          Art. 96

Article 96.

Comunicacions comercials a distància.

1.

En totes les comunicacions comercials a distància ha de constar

inequívocament el seu caràcter comercial.

2.

En el cas de comunicacions telefòniques, s’ha de precisar explícitament i

clarament, a l’inici de qualsevol conversa amb el consumidor i usuari, la identitat de

l’empresari, o si escau, la identitat de la persona a compte de la qual efectua la

trucada, així com indicar-ne la finalitat comercial. En cap cas, les trucades

telefòniques s’han d’efectuar abans de les 9 hores ni més tard de les 21 hores ni

els festius o caps de setmana.

3.

La utilització per part de l’empresari de tècniques de comunicació que

consisteixin en un sistema automatitzat de trucades sense intervenció humana o el

telefax necessita el consentiment exprés previ del consumidor i usuari.

El consumidor i usuari té dret a no rebre, sense el seu consentiment, trucades

amb fins de comunicació comercial que s’efectuïn mitjançant sistemes diferents

dels referits a l’apartat anterior, quan hagi decidit no constar a les guies de

comunicacions electròniques disponibles al públic, exercit el dret al fet que les

dades que hi apareixen no siguin utilitzades amb fins de publicitat o prospecció

comercial, o sol·licitada la incorporació als fitxers comuns d’exclusió de tramesa de

comunicacions comercials regulats a la normativa de protecció de dades personals.

4.

El consumidor i usuari té dret a oposar-se a rebre ofertes comercials no

desitjades, per telèfon, fax o altres mitjans de comunicació equivalents.

En el marc d’una relació preexistent, el consumidor i usuari té dret així mateix a

oposar-se a rebre comunicacions comercials per correu electrònic o un altre mitjà

de comunicació electrònica equivalent. Ha de ser informat en cadascuna de les

comunicacions comercials dels mitjans senzills i gratuïts per oposar-se a rebre-les.

5.En els casos en què una oferta comercial no desitjada es faci per telèfon, les trucades s’han de portar a terme des d’un número de telèfon identificable. Quan l’usuari rebi la primera oferta comercial de l’emissor, se l’ha d’informar tant del seu dret a manifestar la seva oposició a rebre noves ofertes com a obtenir el número de referència de l’oposició esmentada. A sol·licitud del consumidor i usuari, l’empresari està obligat a facilitar-li un justificant d’haver manifestat la seva oposició, que li ha de remetre en el termini més breu possible i en tot cas en el termini màxim d’un mes. L’emissor està obligat a conservar almenys durant un any les dades relatives als usuaris que hagin exercit el seu dret a oposar-se a rebre ofertes comercials, juntament amb el número de referència atorgat a cadascun d’ells, i els ha de posar a disposició de les autoritats competents.

6. En tot cas, s’han de complir les disposicions vigents sobre protecció dels

menors i respecte a la intimitat. Quan per a la realització de comunicacions

comercials s’utilitzin dades personals sense disposar del consentiment de

l’interessat, s’ha de proporcionar al destinatari la informació que assenyala l’article 30.2 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i s’ha d’oferir al destinatari l’oportunitat d’oposar-se a la recepció d’aquestes comunicacions.

-          Art. 97

CAPÍTOL II

Informació precontractual i contractes

Article 97. Informació precontractual dels contractes a distància i els contractes subscrits fora de l’establiment mercantil.

1. Abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per qualsevol contracte a

distància o subscrit fora de l’establiment o qualsevol oferta corresponent,

l’empresari li ha de facilitar de manera clara i comprensible la informació següent:

a) Les característiques principals dels béns o serveis, en la mesura adequada al suport utilitzat i als béns o serveis.

b) La identitat de l’empresari, inclòs el seu nom comercial.

c) L’adreça completa de l’establiment de l’empresari i el seu número de

telèfon, número de fax i adreça de correu electrònic, quan escaigui, per tal que el consumidor i usuari es pugui posar en contacte i comunicar amb ell de manera ràpida i eficaç, així com, quan escaigui, l’adreça completa i la identitat de l’empresari per compte del qual actua.

d) Si és diferent de l’adreça facilitada de conformitat amb la lletra c), l’adreça

completa de la seu de l’empresari i, quan escaigui, la de l’empresari per compte del qual actua, a la qual el consumidor i usuari pot adreçar les seves reclamacions.

e) El preu total dels béns o serveis, inclosos els impostos i les taxes, o, si el

preu no es pot calcular raonablement per endavant per la naturalesa dels béns o dels serveis, la manera com es determina el preu, així com, quan escaigui, totes les despeses addicionals de transport, lliurament o postals i qualsevol altra despesa o, si aquestes despeses no es poden calcular raonablement per endavant, el fet que pot ser necessari abonar les despeses addicionals esmentades. En el cas d’un contracte de durada indeterminada o d’un contracte que inclogui una subscripció, el preu ha d’incloure el total dels costos per període de facturació. Quan aquests contractes es cobrin d’acord amb una tarifa fixa, el preu total també ha de significar el total dels costos mensuals. Quan no sigui possible calcular raonablement per endavant el cost total, s’ha d’indicar la manera com es determina el preu.

f) El cost de la utilització de la tècnica de comunicació a distància per a la

formalització del contracte, en cas que aquest cost es calculi sobre una base

diferent de la tarifa bàsica.

g) Els procediments de pagament, lliurament i execució, la data en què

l’empresari es compromet a lliurar els béns o a executar la prestació dels serveis, així com, quan escaigui, el sistema de tractament de les reclamacions de l’empresari.

h) La llengua o les llengües en les quals es pot formalitzar el contracte, quan

aquesta no sigui la llengua en la qual se li ha ofert la informació prèvia a la

contractació.

i) Quan hi hagi un dret de desistiment, les condicions, el termini i els

procediments per exercir aquest dret, així com el model de formulari de desistiment.

j) Quan escaigui, la indicació que el consumidor i usuari ha d’assumir el cost

de la devolució dels béns en cas de desistiment i, per als contractes a distància, quan els béns, per la seva naturalesa, no es puguin tornar normalment per correu, el cost de la devolució d’aquests.

k) En cas que el consumidor i usuari exerceixi el dret de desistiment després

de la presentació d’una sol·licitud d’acord amb l’article 98.8 o amb l’article 99.3, la informació que en aquest cas el consumidor i usuari ha d’abonar a l’empresari unes despeses raonables de conformitat amb l’article 108.3.

l) Quan d’acord amb l’article 103 no sigui procedent el dret de desistiment, la

indicació que al consumidor i usuari no l’assisteix, o les circumstàncies en què el perdrà quan li correspongui.

m) Un recordatori de l’existència d’una garantia legal de conformitat per als béns.

n) Quan escaigui, l’existència d’assistència postvenda al consumidor i usuari, serveis postvenda i garanties comercials, així com les seves condicions.

o) L’existència de codis de conducta pertinents i la manera d’aconseguir-ne

exemplars, si s’escau. A aquest efecte, s’entén per codi de conducta l’acord o el conjunt de normes no imposades per disposicions legals, reglamentàries o administratives, en què es defineix el comportament dels empresaris que es comprometen a complir el codi en relació amb una o més pràctiques comercials o sectors econòmics.

p) La durada del contracte, quan escaigui, o, si el contracte és de durada

indeterminada o es prolonga de manera automàtica, les condicions de resolució.

q) Quan escaigui, la durada mínima de les obligacions del consumidor i usuari derivades del contracte.

r) Quan escaigui, l’existència i les condicions dels dipòsits o altres garanties

financeres que el consumidor i usuari hagi de pagar o aportar a sol·licitud de

l’empresari.

s) Quan escaigui, la funcionalitat dels continguts digitals, incloses les mesures tècniques de protecció aplicables.

t) Quan escaigui, qualsevol interoperabilitat rellevant del contingut digital amb els aparells i programes coneguts per l’empresari o que calgui esperar raonablement que aquest pugui conèixer.

u) Quan escaigui, la possibilitat de recórrer a un mecanisme extrajudicial de

reclamació i rescabalament al qual estigui subjecte l’empresari i els mètodes per tenir-hi accés.

2. L’apartat 1 s’ha d’aplicar també als contractes per al subministrament

d’aigua, gas, electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, calefacció mitjançant sistemes urbans i contingut digital que no es presti en un suport material.

3. En les subhastes públiques, la informació a què es refereix l’apartat 1. b),

c) i d) es pot substituir per les dades equivalents del subhastador.

4.La informació que preveu l’apartat 1. i), j) i k) es pot proporcionar a través

del model de document d’informació al consumidor i usuari sobre el desistiment que estableix l’annex A. L’empresari haurà complert els requisits d’informació que preveu l’apartat 1. i), j) i k), quan hagi proporcionat aquesta informació correctament emplenada.

5.La informació a què es refereix l’apartat 1 ha de formar part integrant del

contracte a distància o subscrit fora de l’establiment i no s’ha d’alterar llevat que les parts disposin expressament el contrari. Correspon a l’empresari provar el compliment correcte dels seus deures informatius i, si s’escau, el pacte exprés del contingut de la informació facilitada abans de la formalització del contracte.

6. Si l’empresari no compleix els requisits d’informació sobre despeses

addicionals o altres costos que preveu l’apartat 1. e), o sobre els costos de

devolució dels béns que preveu l’apartat 1. j), el consumidor i usuari no ha d’abonar les despeses o els costos esmentats.

7. Els requisits d’informació que estableix aquest capítol s’entenen com a

addicionals als requisits que consten a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i a la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, si una disposició general o sectorial sobre prestació de serveis, inclosos els serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, relativa al contingut o la manera com s’ha de proporcionar la informació entra en conflicte amb alguna disposició d’aquesta Llei, preval la disposició d’aquesta Llei.

8. La càrrega de la prova en relació amb el compliment dels requisits

d’informació que estableix aquest article incumbeix l’empresari.

-          Art. 98

Article 98.

Requisits formals dels contractes a distància.

1. En els contractes a distància, l’empresari ha de facilitar al consumidor i

usuari, en la llengua utilitzada en la proposta de contractació o bé en la llengua escollida per a la contractació, i, almenys, en castellà, la informació exigida a l’article 97.1, o l’ha de posar a la seva disposició de manera coincident amb les tècniques de comunicació utilitzades a distància, en termes clars i comprensibles, i ha de respectar, en particular, el principi de bona fe en les transaccions comercials, així com els principis de protecció dels qui siguin incapaços de contractar. Sempre que aquesta informació es faciliti en un suport durador ha de ser llegible.

2. Si un contracte a distància que s’ha de subscriure per mitjans electrònics

implica obligacions de pagament per al consumidor i usuari, l’empresari l’ha

d’assabentar d’una manera clara i destacada, i justament abans que efectuï la comanda, de la informació que estableix l’article 97.1.a), e), p) i q).

L’empresari ha de vetllar perquè el consumidor i usuari, quan efectuï la

comanda, confirmi expressament que és conscient que aquesta implica una

obligació de pagament. Si la realització d’una comanda es fa activant un botó o una funció similar, el botó o la funció similar s’han d’etiquetar, de manera que sigui fàcilment llegible, únicament amb l’expressió «comanda amb obligació de pagament» o una formulació anàloga no ambigua que indiqui que la realització de

la comanda implica l’obligació de pagar a l’empresari. En cas contrari, el consumidor i usuari no queda obligat pel contracte o comanda.

3. Els llocs web de comerç han d’indicar de manera clara i llegible, al més tard a l’inici del procediment de compra, si s’aplica alguna restricció de lliurament i quines són les modalitats de pagament acceptades.

4. Si el contracte se subscriu a través d’una tècnica de comunicació a

distància en la qual l’espai o el temps per facilitar la informació són limitats,

l’empresari ha de facilitar en aquest suport específic, abans de la formalització del contracte esmentat, com a mínim la informació precontractual sobre les característiques principals dels béns o serveis, la identitat de l’empresari, el preu total, el dret de desistiment, la durada del contracte i, en el cas de contractes de durada indefinida, les condicions de resolució, tal com es refereix a l’article 97.1. a), b), e), i) i p). L’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari les altres informacions que consten a l’article 97 d’una manera apropiada d’acord amb l’apartat 1.

5. Sense perjudici del que disposa l’apartat 4, si l’empresari truca per telèfon

al consumidor i usuari per subscriure un contracte a distància, ha de revelar, a l’inici de la conversa, la seva identitat i, si escau, la identitat de la persona a compte de la qual efectua la trucada, així com indicar-ne l’objecte comercial.

6. En els casos en què sigui l’empresari el que es posi en contacte

telefònicament amb un consumidor i usuari per portar a terme la formalització d’un contracte a distància, ha de confirmar l’oferta al consumidor i usuari per escrit, o llevat de l’oposició d’aquest, en qualsevol suport de naturalesa duradora. El consumidor i usuari només queda vinculat una vegada que hagi acceptat l’oferta mitjançant la seva signatura o mitjançant la tramesa del seu acord per escrit, que, entre altres mitjans, es pot portar a terme mitjançant paper, correu electrònic, fax o sms.

7. L’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari la confirmació del contracte subscrit en un suport durador i en un termini raonable després de la formalització del contracte a distància, al més tard en el moment de lliurament dels béns o abans de l’inici de l’execució del servei. Aquesta confirmació ha d’incloure:

a)Tota la informació que consta a l’article 97.1, excepte si l’empresari ja ha

facilitat la informació al consumidor i usuari en un suport durador abans de la formalització del contracte a distància, i

b) Quan escaigui, la confirmació del consentiment previ exprés del consumidor i usuari i del coneixement per part seva de la pèrdua del dret de desistiment de conformitat amb l’article 103.m).

8. En cas que un consumidor i usuari vulgui que la prestació de serveis o el

subministrament d’aigua, gas o electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades– o de calefacció mitjançant sistemes urbans s’iniciï durant el termini de desistiment que preveu l’article 104, l’empresari ha d’exigir que el consumidor i usuari presenti una sol·licitud expressa en aquest sentit.

9. Correspon a l’empresari provar el compliment de les obligacions a què

aquest article es refereix. L’empresari ha d’adoptar les mesures adequades i

eficaces que li permetin identificar inequívocament el consumidor i usuari amb el qual subscriu el contracte.

10. Aquest article s’entén sense perjudici de les disposicions sobre la

formalització de contractes i la realització de comandes per via electrònica que estableix la Llei 34/2002, d’11 de juliol.

-          Art. 99

Article 99. Requisits formals dels contractes subscrits fora de l’establiment.

1. En els contractes subscrits fora de l’establiment, l’empresari ha de facilitar

al consumidor i usuari la informació exigida a l’article 97.1 en paper o, si aquest hi està d’acord, en un altre suport durador. Aquesta informació ha de ser llegible i estar redactada almenys en castellà i en termes clars i comprensibles.

2. L’empresari ha de facilitar al consumidor i usuari una còpia del contracte

signat o la seva confirmació en paper o, si aquest hi està d’acord, en un suport durador diferent, inclosa, quan escaigui, la confirmació del consentiment previ exprés del consumidor i usuari i del coneixement per part seva de la pèrdua del dret de desistiment a què es refereix l’article 103.m).

3. En cas que un consumidor i usuari vulgui que la prestació de serveis o el

subministrament d’aigua, gas, electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, o calefacció mitjançant sistemes urbans, s’iniciï durant el termini de desistiment que preveu l’article 104, l’empresari ha d’exigir que el consumidor i usuari presenti una sol·licitud expressa en aquest sentit en un suport durador.

4. Correspon a l’empresari provar el compliment de les obligacions a què

aquest article es refereix. L’empresari ha d’adoptar les mesures adequades i

eficaces que li permetin identificar inequívocament el consumidor i usuari amb el qual subscriu el contracte.

-          Art. 100

Article 100. Conseqüències de l’incompliment.

1. El contracte subscrit sense que s’hagi facilitat al consumidor i usuari la

còpia del contracte subscrit o la seva confirmació, d’acord amb els articles 98.7 i 99.2, pot ser anul·lat a instància del consumidor i usuari per via d’acció o excepció.

2. En cap cas l’empresari pot invocar la causa de nul·litat, llevat que

l’incompliment sigui exclusiu del consumidor i usuari.

3. L’empresari ha d’assumir la càrrega de la prova del compliment del que

disposa aquest article.

-          Art. 101

Article 101. Necessitat de consentiment exprés.

1. En cap cas la manca de resposta a l’oferta de contractació es pot considerar l’acceptació d’aquesta.

2. Si l’empresari, sense acceptació explícita del consumidor i usuari destinatari de l’oferta, li subministra el bé o servei ofert, s’ha d’aplicar el que disposa l’article 66 quater.

-          Art. 102

CAPÍTOL III

Dret de desistiment

Article 102. Dret de desistiment.

1. Llevat de les excepcions que preveu l’article 103, el consumidor i usuari té

dret a desistir del contracte durant un període de 14 dies naturals sense indicar-ne el motiu i sense incórrer en cap cost diferent dels que preveuen els articles 107.2 i 108.

2.Són nul·les de ple dret les clàusules que imposin al consumidor i usuari

una penalització per l’exercici del seu dret de desistiment o la renúncia a aquest dret.

-          Art. 103

Article 103. Excepcions al dret de desistiment.

El dret de desistiment no és aplicable als contractes que es refereixin a:

a) La prestació de serveis, una vegada que el servei hagi estat completament

executat, quan l’execució hagi començat, amb consentiment previ exprés del consumidor i usuari i amb el reconeixement per part serva que és conscient que, una vegada que l’empresari hagi executat completament el contracte, haurà perdut el seu dret de desistiment.

b) El subministrament de béns o la prestació de serveis el preu dels quals

depengui de fluctuacions del mercat financer que l’empresari no pugui controlar i que es puguin produir durant el període de desistiment.

c) El subministrament de béns confeccionats de conformitat amb les

especificacions del consumidor i usuari o clarament personalitzats.

d) El subministrament de béns que es puguin deteriorar o puguin caducar

amb rapidesa.

e) El subministrament de béns precintats que no siguin aptes per ser retornats per raons de protecció de la salut o d’higiene i que hagin estat desprecintats

després del lliurament.

f) El subministrament de béns que després del seu lliurament i tenint en

compte la seva naturalesa s’hagin barrejat de manera indisociable amb altres béns.

g) El subministrament de begudes alcohòliques el preu de les quals s’hagi

acordat en el moment de subscriure el contracte de venda i que no es puguin lliurar abans de 30 dies, i el valor real de les quals depengui de fluctuacions del mercat que l’empresari no pugui controlar.

h)Els contractes en els quals el consumidor i usuari hagi sol·licitat

específicament a l’empresari que el visiti per efectuar operacions de reparació o manteniment urgent; si, en aquesta visita, l’empresari presta serveis addicionals als sol·licitats específicament pel consumidor o subministra béns diferents de les peces de recanvi utilitzades necessàriament per efectuar les operacions de manteniment o reparació, el dret de desistiment s’ha d’aplicar als serveis o béns addicionals esmentats.

i) El subministrament de gravacions sonores o de vídeo precintades o de

programes informàtics precintats que el consumidor i usuari hagi desprecintat després del lliurament.

j) El subministrament de premsa diària, publicacions periòdiques o revistes,

amb l’excepció dels contractes de subscripció per al subministrament d’aquestes publicacions.

k) Els contractes subscrits mitjançant subhastes públiques.

l) El subministrament de serveis d’allotjament per a fins diferents dels de

servir d’habitatge, transport de béns, lloguer de vehicles, menjar o serveis

relacionats amb activitats d’esbarjo, si els contractes preveuen una data o un període d’execució específics.

m) El subministrament de contingut digital que no es presti en un suport

material quan l’execució hagi començat amb el consentiment previ exprés del  consumidor i usuari amb el coneixement per part seva que en conseqüència perd el seu dret de desistiment.

-          Art. 104

Article 104. Termini per a l’exercici del dret de desistiment.

Sense perjudici del que disposa l’article 105, el termini de desistiment conclou al cap de 14 dies naturals comptats a partir de:

a) En el cas dels contractes de serveis, del dia de la formalització del

contracte.

b) En el cas dels contractes de venda, del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material dels béns sol·licitats, o bé:

1r En cas de lliurament de múltiples béns encarregats pel consumidor i usuari a la mateixa comanda i lliurats per separat, del dia que aquest o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material de l’últim dels béns.

2n En cas de lliurament d’un bé compost per múltiples components o peces,

del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material de l’últim component o peça.

3r En cas de contractes per al lliurament periòdic de béns durant un termini

determinat, del dia que el consumidor i usuari o un tercer indicat per ell, diferent del transportista, adquireixi la possessió material del primer d’aquests béns.

c) En el cas dels contractes per al subministrament d’aigua, gas o electricitat

–quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, o de calefacció mitjançant sistemes urbans o de contingut digital que no es presti en un suport material, del dia en què se subscrigui el contracte.

-          Art. 105

Article 105.

Omissió d’informació sobre el dret de desistiment.

1. Si l’empresari no ha facilitat al consumidor i usuari la informació sobre el

dret de desistiment, tal com estableix l’article 97.1.i), el període de desistiment  finalitza dotze mesos després de la data d’expiració del període de desistiment inicial, determinada de conformitat amb l’article 104.

2. Si l’empresari ha facilitat al consumidor i usuari la informació que preveu

l’apartat 1, en el termini de dotze mesos a partir de la data que preveu l’article 104, el termini de desistiment expira al cap de 14 dies naturals de la data en què el consumidor i usuari rebi la informació.

-          Art. 106

Article 106. Exercici i efectes del dret de desistiment.

1. Abans que venci el termini de desistiment, el consumidor i usuari ha de

comunicar a l’empresari la seva decisió de desistir del contracte. A aquest efecte, el consumidor i usuari pot utilitzar el model de formulari de desistiment que consta a l’annex B d’aquesta Llei; o bé fer un altre tipus de declaració inequívoca en la qual assenyali la seva decisió de desistir del contracte.

2. El consumidor i usuari haurà exercit el seu dret de desistiment dins del

termini que preveuen l’article 104 i l’article 105, quan hagi enviat la comunicació relativa a l’exercici del dret de desistiment abans que finalitzi el termini esmentat.

Per determinar l’observança del termini per desistir s’ha de tenir en compte la data d’expedició de la declaració de desistiment.

3. L’empresari pot oferir al consumidor i usuari, a més de les possibilitats que preveu l’apartat 1, l’opció d’emplenar i enviar electrònicament el model de formulari de desistiment que consta a l’annex B, o qualsevol altra declaració inequívoca a través del lloc web de l’empresari. En aquests casos, l’empresari ha de comunicar sense demora al consumidor i usuari en un suport durador el justificant de recepció del desistiment esmentat.

4. La càrrega de la prova de l’exercici del dret de desistiment ha de recaure

en el consumidor i usuari.

5. L’exercici del dret de desistiment extingeix les obligacions de les parts

d’executar el contracte a distància o subscrit fora de l’establiment, o de formalitzar el contracte, quan el consumidor i usuari hagi fet una oferta.

6. En cas de contractes per al subministrament d’aigua, gas, electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, o calefacció mitjançant sistemes urbans, en els quals el subministrament ja s’estava efectuant prèviament a la contractació del servei, llevat que expressament s’indiqui el contrari, s’entén l’interès del consumidor a continuar amb el subministrament del servei, i l’ha de tornar a subministrar el seu subministrador anterior. Per contra, si prèviament a la contractació del servei no s’estava efectuant el subministrament, la sol·licitud de desistiment suposa la baixa del servei.

-          Art. 107

Article 107. Obligacions i drets de l’empresari en cas de desistiment.

1. L’empresari ha de reemborsar tots els pagament rebuts del consumidor i

usuari, inclosos, si s’escau, els costos de lliurament, sense demores indegudes i, en tot cas, abans que hagin transcorregut 14 dies naturals des de la data en què hagi estat informat de la decisió de desistiment del contracte del consumidor i usuari de conformitat amb l’article 106.

En cas de retard injustificat per part de l’empresari respecte a la devolució de les sumes abonades, el consumidor i usuari pot reclamar que se li pagui el doble de l’import degut, sense perjudici al seu dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts en el que excedeixin la quantitat esmentada.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, en cas que el consumidor i usuari

hagi seleccionat expressament una modalitat de lliurament diferent de la modalitat menys costosa de lliurament ordinari, l’empresari no està obligat a reemborsar els costos addicionals que se’n derivin.

3. Excepte en el cas que l’empresari s’hagi ofert a recollir ell mateix els béns, en els contractes de venda, l’empresari pot retenir el reemborsament fins que hagi rebut els béns, o fins que el consumidor i usuari hagi presentat una prova de la devolució dels béns, segons la condició que es compleixi primer.

-          Art. 108

Article 108. Obligacions i responsabilitat del consumidor i usuari en cas de

desistiment.

1. Excepte si el mateix empresari s’ofereix a recollir els béns, el consumidor i usuari els ha de tornar o lliurar a l’empresari, o a una persona autoritzada per l’empresari a rebre’ls, sense cap demora indeguda i, en tot cas, al més tard en el termini de 14 dies naturals a partir de la data en què comuniqui la seva decisió de desistiment del contracte a l’empresari, de conformitat amb l’article 106. Es considera complert el termini si el consumidor i usuari efectua la devolució dels béns abans que hagi conclòs el termini de 14 dies naturals.

El consumidor i usuari només ha de suportar els costos directes de devolució dels béns, excepte si l’empresari ha acceptat assumir-los o no l’ha informat que li correspon assumir aquests costos.

En el cas de contractes subscrits fora de l’establiment en els quals els béns

s’hagin lliurat ja en el domicili del consumidor i usuari en el moment de la

formalització del contracte, l’empresari ha de recollir al seu propi càrrec els béns quan, per la seva naturalesa, no es puguin retornar per correu.

2. El consumidor i usuari només és responsable de la disminució de valor dels béns resultant d’una manipulació d’aquests diferent de la necessària per establir-ne la naturalesa, les característiques o el funcionament. En cap cas és responsable de la disminució de valor dels béns si l’empresari no l’ha informat del seu dret de desistiment d’acord amb l’article 97.1.i).

3. Quan un consumidor i usuari exerceixi el dret de desistiment després

d’haver efectuat una sol·licitud de conformitat amb el que disposen l’article 98.8 o l’article 99.3, ha d’abonar a l’empresari un import proporcional a la part ja prestada del servei en el moment en què hagi informat l’empresari de l’exercici del dret de desistiment, en relació amb l’objecte total del contracte. L’import proporcional que ha d’abonar a l’empresari es calcula sobre la base del preu total acordat en el contracte. En cas que el preu total sigui excessiu, l’import proporcional s’ha de calcular sobre la base del valor de mercat de la part ja prestada del servei.

4. El consumidor i usuari no ha d’assumir cap cost per:

a) La prestació dels serveis o el subministrament d’aigua, gas o electricitat –

quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades– o de calefacció mitjançant sistemes urbans, de manera total o parcial, durant el període de desistiment, quan:

1r L’empresari no hagi facilitat informació d’acord amb l’article 97.1.i) o k); o

bé

2n

El consumidor i usuari no hagi sol·licitat expressament que la prestació del

servei s’iniciï durant el termini de desistiment d’acord amb l’article 98.8 i l’article

99.3; o bé

b) El subministrament, en la seva totalitat o en part, de contingut digital que

no es presti en un suport material, quan:

1r El consumidor i usuari no hagi donat expressament el seu consentiment

previ a l’execució abans que finalitzi el període de 14 dies naturals que preveu l’article 102.

2n El consumidor i usuari no és conscient que renuncia al seu dret de

desistiment quan dóna el seu consentiment; o bé

3r L’empresari no hagi donat la confirmació d’acord amb l’article 98.7 o amb

l’article 99.2.

5. A excepció del que disposen l’article 107.2 i aquest article, el consumidor i

usuari no incorre en cap responsabilitat com a conseqüència de l’exercici del dret  de desistiment.

-          Art. 109

CAPÍTOL IV

Execució del contracte

Article 109. Execució del contracte a distància.

Llevat que les parts hagin acordat una altra cosa, l’empresari ha d’executar la comanda sense cap demora indeguda i al més tard en el termini de 30 dies naturals a partir de la formalització del contracte.

-          Art. 110

Article 110. Manca d’execució del contracte a distància.

En cas que l’empresari no executi el contracte perquè el bé o servei contractat no estigui disponible, s’ha d’informar el consumidor i usuari d’aquesta manca de disponibilitat i ha de poder recuperar sense cap demora indeguda les sumes que hagi abonat en virtut d’aquest.

En cas de retard injustificat per part de l’empresari respecte a la devolució de les sumes abonades, el consumidor i usuari pot reclamar que se li pagui el doble de l’import degut, sense perjudici del seu dret de ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts en el que excedeixin la quantitat esmentada.

-          Art. 111

Article 111. Substitució del bé o servei contractat a distància.

Si el bé o servei contractat no està disponible, quan el consumidor i usuari hagi estat informat expressament d’aquesta possibilitat, l’empresari pot subministrar sense cap augment de preu un bé o servei de característiques similars que tingui la mateixa qualitat o superior.

En aquest cas, el consumidor i usuari pot exercir els seus drets de desistiment i resolució en els mateixos termes que si es tractés del bé o servei inicialment requerit.

-          Art. 112

Article 112. Pagament del contracte a distància mitjançant targeta.

1. Quan l’import d’una compra o d’un servei hagi estat carregat de manera

fraudulenta o indeguda utilitzant el número d’una targeta de pagament, el

consumidor i usuari titular d’aquesta pot exigir la anul·lació immediata del càrrec.

En aquest cas, les corresponents anotacions de deute i reabonament en els

comptes de l’empresari i del consumidor i usuari titular de la targeta s’han d’efectuar

al més aviat possible.

2.Tanmateix, si la compra l’ha dut a terme efectivament el consumidor i usuari titular de la targeta i l’exigència de devolució no és conseqüència d’haver-se exercit el dret de desistiment o de resolució, aquell queda obligat davant de l’empresari al rescabalament dels danys i perjudicis ocasionats com a conseqüència de

l’anul·lació esmentada.

-          Art. 113

Article 113. Responsabilitat solidària en els contractes subscrits fora de

l’establiment.

Del compliment de les obligacions que estableix aquest títol, n’han de respondre solidàriament l’empresari per compte del qual s’actuï i el mandatari, comissionista o agent que hagin actuat en nom propi.

L’apartat 1 de l’article 125 queda sense contingut, i els apartats 2, 3 i 4

passen a numerar-se, respectivament, com a nous apartats 1, 2 i 3.

-          S’afegeix un Anex

«ANNEX

Informació sobre l’exercici del dret de desistiment

A. Model de document d’informació al consumidor i usuari sobre el desistiment

Dret de desistiment:

Teniu dret a desistir del present contracte en un termini de 14 dies naturals

sense necessitat de justificació.

El termini de desistiment expira al cap de 14 dies naturals del dia (1).

Per exercir el dret de desistiment, ens heu de notificar (2) la vostra decisió de desistir del contracte a través d’una declaració inequívoca (per exemple, una carta tramesa per correu postal, fax o correu electrònic). Podeu utilitzar el model de formulari de desistiment que consta a continuació, encara que el seu ús no és obligatori (3).

Per complir el termini de desistiment, n’hi ha prou que la comunicació relativa a l’exercici per part vostra d’aquest dret es trameti abans que venci el termini corresponent.

Conseqüències del desistiment:

En cas de desistiment per part vostra, us retornarem tots els pagaments rebuts de vosaltres, incloses les despeses de lliurament (amb l’excepció de les despeses addicionals resultants de la tria per part vostra d’una modalitat de lliurament diferent de la modalitat menys costosa de lliurament ordinari que oferim) sense cap demora indeguda i, en tot cas, al més tard 14 dies naturals a partir de la data en què se’ns informi de la vostra decisió de desistir del present contracte. Procedirem a efectuar aquest reemborsament fent servir el mateix mitjà de pagament utilitzat per vosaltres per a la transacció inicial, a menys que disposeu expressament el contrari; en tot cas, no incorrereu en cap despesa com a conseqüència del reemborsament (4).

(5)

(6)

Instruccions per emplenar el model:

(1) Inseriu una de les expressions que apareixen entre cometes a continuació:

a) en cas d’un contracte de serveis o d’un contracte per al subministrament

d’aigua, gas o electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, de calefacció mitjançant sistemes urbans o de contingut digital que no es presti en un suport material: “de la formalització del contracteˮ;

b) en cas d’un contracte de venda: “que vosaltres o un tercer indicat per

vosaltres, diferent del transportista, va adquirir la possessió material dels bénsˮ;

c) en cas d’un contracte de lliurament de múltiples béns encarregats pel

consumidor i usuari en la mateixa comanda i lliurats per separat: “que vosaltres o un tercer indicat per vosaltres, diferent del transportista, va adquirir la possessió material de l’últim d’aquests bénsˮ;

d) en cas de lliurament d’un bé compost per múltiples components o peces:

“que vosaltres o un tercer indicat per vosaltres, diferent del transportista, va adquirir la possessió material de l’últim component o peçaˮ;

e) en cas d’un contracte per al lliurament periòdic de béns durant un termini

determinat: “que vosaltres o un tercer indicat per vosaltres, diferent del transportista, va adquirir la possessió material del primer d’aquests bénsˮ.

(2) Inseriu el vostre nom, adreça completa i, si en disposeu, número de

telèfon, número de fax i adreça de correu electrònic.

(3) Si oferiu al consumidor i usuari en el vostre lloc web l’opció d’emplenar i

enviar electrònicament informació relativa al seu desistiment del contracte, inseriu el text següent: “Teniu així mateix l’opció d’emplenar i enviar electrònicament el model de formulari de desistiment o qualsevol altra declaració inequívoca a través del nostre lloc web [inseriu l’adreça electrònica]. Si recorreu a aquesta opció, us comunicarem sense demora en un suport durador (per exemple, per correu electrònic) la recepció del desistiment esmentatˮ.

(4) En cas d’un contracte de venda en el qual no us hagueu ofert a recollir els béns en cas de desistiment, inseriu la informació següent: “Podem retenir el reemborsament fins que haguem rebut els béns, o fins que n’hagueu presentat una prova de la devolució, segons la condició que es compleixi primerˮ.

 (5) Si el consumidor i usuari ha rebut béns objecte del contracte inseriu el text següent:

(a) inseriu:

– “Recollirem els bénsˮ, o bé

– “Ens heu de retornar o lliurar directament els béns o a... (inseriu el nom i el

domicili, si escau, de la persona que autoritzeu a rebre els béns), sense cap demora indeguda i, en tot cas, al més tard en el termini de 14 dies naturals a partir de la data en què ens comuniqueu la vostra decisió de desistiment del contracte. Es considera complert el termini si efectueu la devolució dels béns abans que hagi conclòs el termini esmentatˮ;

(b) inseriu:

– “Ens fem càrrec dels costos de la devolució dels bénsˮ;

– “Heu d’assumir el cost directe de la devolució dels bénsˮ;

– En cas que, en un contracte a distància, no us oferiu a fer-vos càrrec dels

costos de devolució dels béns i aquests últims, per la seva naturalesa, no es puguin tornar normalment per correu: “Heu d’assumir el cost directe de devolució dels béns, ... euros (inseriu l’import)ˮ; o, si no es pot fer per endavant un càlcul raonable del cost de devolució dels béns: “Heu d’assumir el cost directe de devolució dels béns. Es calcula que el cost esmentat s’eleva aproximadament a ... euros (inseriu l’import) com a màximˮ, o bé

– En cas que, en un contracte subscrit fora de l’establiment, els béns, per la

seva naturalesa, no es puguin tornar normalment per correu i ja s’hagin lliurat en el domicili del consumidor i usuari en el moment de subscripció del contracte:

“Recollirem els béns a càrrec nostreˮ;

(c) “Només sou els responsables de la disminució de valor dels béns resultant d’una manipulació diferent de la necessària per establir la naturalesa, les característiques i el funcionament dels bénsˮ.

(6) En cas d’un contracte per a la prestació de serveis o per al subministrament d’aigua, gas o electricitat –quan no estiguin envasats per a la venda en un volum delimitat o en quantitats determinades–, o calefacció mitjançant sistemes urbans, inseriu el següent: “Si heu sol·licitat que la prestació de serveis o el subministrament d’aigua/gas/electricitat/calefacció mitjançant sistemes urbans (suprimiu el que no escaigui) s’iniciï durant el període de desistiment, ens heu d’abonar un import proporcional a la part ja prestada del servei en el moment en què ens hagueu comunicat el vostre desistiment, en relació amb l’objecte total del contracteˮ.

B. Model de formulari de desistiment

(només heu d’emplenar i enviar el present formulari si voleu desistir del contracte)

– A l’atenció de (aquí s’ha d’inserir el nom de l’empresari, l’adreça completa i, si se’n disposa, el número de fax i l’adreça de correu electrònic):

– Per la present us comunico/comuniquem (*) que desisteixo del meu/desistim  del nostre (*) contracte de venda del bé/prestació següent del servei següent (*).

– Demanat el/rebut el (*).

– Nom del consumidor i usuari o dels consumidors i usuaris.

– Domicili del consumidor i usuari o dels consumidors i usuaris.

– Signatura del consumidor i usuari o dels consumidors i usuaris (només si el present formulari es presenta en paper).

– Data.