CODI DE COMERÇ
Modificat art. 28.2
Ara quedarà redactat de la manera següent:
<<2. El Llibre Diari ha de registrar dia a dia totes les operacions relatives a l’activitat de l’empresa. És vàlida, tanmateix, l’anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al trimestre, amb la condició que el seu detall consti en altres llibres o registres concordants, d’acord amb la naturalesa de l’activitat de què es tracti.>>
LPI - no hi ha modificacions
LP- no hi ha modificacions
LM- No hi ha modificacions
LDisseny Industrial- No hi ha modificacions
LDC- No hi ha modificacions
LCD- No hi ha modificacions
LGP- No hi ha modificacions
LOCM-- No hi ha modificacions
TRLGCU- No hi ha modificacions
LLIBRE SEGON
LSC- Es modifiquen els articles 4, 5, 23, 257.1, 263, Disposició Adcional tercera i s’afegeix el 4 bis per la Llei 14/2013, de 27 de septiembre. Ref. BOE-A-2013-10074
Queden redactats de la manera següent:
«Article 4. Capital social mínim.
1. El capital de la societat de responsabilitat limitada no pot ser inferior a tres mil euros i s’ha d’expressar precisament en aquesta moneda.
2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, es poden constituir societats de responsabilitat limitada amb una xifra de capital social inferior al mínim legal en els termes que preveu l’article següent.
3. El capital social de la societat anònima no pot ser inferior a seixanta mil euros i s’ha d’expressar precisament en aquesta moneda.»
«Article 4 bis. Societats en règim de formació successiva.
1. Mentre no s’assoleixi la xifra de capital social mínim que fixa l’apartat U de l’article 4, la societat de responsabilitat limitada està subjecta al règim de formació successiva, d’acord amb les regles següents:
a) Cal destinar a la reserva legal una xifra almenys igual al 20 per cent del benefici de l’exercici sense límit de quantia.
b) Una vegada cobertes les atencions legals o estatutàries, només es poden repartir dividends als socis si el valor del patrimoni net no és o, a conseqüència del repartiment, no resulta inferior al 60 per cent del capital legal mínim.
c) La suma anual de les retribucions satisfetes als socis i administradors pel desenvolupament d’aquests càrrecs durant aquests exercicis no pot excedir el 20 per cent del patrimoni net de l’exercici corresponent, sense perjudici de la retribució que els pugui correspondre com a treballadors per compte d’altri de la societat o a través de la prestació de serveis professionals que la mateixa societat concerti amb els socis i administradors esmentats.
2. En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat és insuficient per atendre el pagament de les seves obligacions, els socis i els administradors de la societat han de respondre solidàriament del desemborsament de la xifra de capital mínim que estableix la Llei.
3. No és necessari acreditar la realitat de les aportacions dineràries dels socis en la constitució de societats de responsabilitat limitada de formació successiva. Els fundadors i els qui adquireixin alguna de les participacions assumides en la constitució han de respondre solidàriament davant la societat i davant els creditors socials de la realitat de les aportacions esmentades.»
«Article 5. Prohibició de capital inferior al mínim legal.
1. No s’han d’autoritzar escriptures de constitució de societat de capital que tinguin una xifra de capital social inferior a l’establerta legalment, ni escriptures de modificació del capital social que el deixin reduït per sota d’aquesta xifra, llevat que sigui conseqüència del compliment d’una llei.
2. En el cas de societats de responsabilitat limitada en règim de formació successiva, s’aplica el que estableixen els articles 4 i 4 bis.»
«Article 23. Estatuts socials.
En els estatuts que han de regir el funcionament de les societats de capital, s’hi ha de fer constar:
a) La denominació de la societat.
b) L’objecte social, amb la determinació de les activitats que l’integren.
c) El domicili social.
d) El capital social, les participacions o les accions en què es divideixi, el seu valor nominal i la numeració correlativa. En el cas de les societats de responsabilitat limitada en règim de formació successiva, mentre la xifra de capital sigui inferior al mínim que fixa l’article 4, els estatuts han de contenir una declaració expressa de subjecció de la societat al règim esmentat. Els registradors mercantils han de fer constar, d’ofici, aquesta circumstància en les notes de despatx de qualsevol document inscriptible relatiu a la societat, com també en les certificacions que expedeixin.
Si la societat és de responsabilitat limitada, s’ha d’expressar el nombre de participacions en què es divideixi el capital social, el valor nominal d’aquestes, la numeració correlativa i, si són desiguals, els drets que cadascuna atribueixi als socis i la quantia o l’extensió d’aquests.
Si la societat és anònima, ha d’expressar les classes d’accions i les sèries, en cas que n’hi hagi; la part del valor nominal pendent de desemborsament, com també la forma i el termini màxim en el qual s’ha de satisfer; i si les accions estan representades per mitjà de títols o per mitjà d’anotacions en compte. En cas que es representin per mitjà de títols, s’ha d’indicar si les accions són nominatives o al portador i si es preveu l’emissió de títols múltiples.
e) La manera o maneres d’organitzar l’administració de la societat, el nombre d’administradors o, almenys, el nombre màxim i el mínim, com també el termini de durada del càrrec i el sistema de retribució, si en tenen.
En les societats comanditàries per accions s’ha d’expressar, a més, la identitat dels socis col·lectius.
f) La manera de deliberar i adoptar els acords els òrgans col·legiats de la societat.»
Es modifica l’apartat 1 de l’article 257, que queda redactat de la manera següent:
«1. Poden formular balanç i estat de canvis en el patrimoni net abreujats les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun d’aquests, almenys dues de les circumstàncies següents:
a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els quatre milions d’euros.
b) Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els vuit milions d’euros.
c) Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.
Les societats perden aquesta facultat si deixen de reunir, durant dos exercicis consecutius, dues de les circumstàncies a què es refereix el paràgraf anterior.»
«Article 263. Auditor de comptes.
1. Els comptes anuals i, si s’escau, l’informe de gestió han de ser revisats per un auditor de comptes.
2. S’exceptuen d’aquesta obligació les societats que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun d’aquests, almenys dues de les circumstàncies següents:
a) Que el total de les partides de l’actiu no superi els dos milions vuit-cents cinquanta mil euros.
b) Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els cinc milions set-cents mil euros.
c) Que el nombre mitjà de treballadors ocupats durant l’exercici no sigui superior a cinquanta.
Les societats perden aquesta facultat si deixen de reunir, durant dos exercicis consecutius, dues de les circumstàncies a què es refereix el paràgraf anterior.
3. En el primer exercici social des de la seva constitució, transformació o fusió, les societats queden exceptuades de l’obligació d’auditar-se si reuneixen, al tancament de l’esmentat exercici, almenys dues de les tres circumstàncies expressades a l’apartat anterior.»
“Disposició addicional tercera. Document únic electrònic (DUE).
1. El document únic electrònic (DUE) és aquell en el qual s’inclouen totes les dades referents que, d’acord amb la legislació aplicable, s’han de remetre als registres jurídics i les administracions públiques competents per a:
a) La constitució de societats de responsabilitat limitada.
b) La inscripció en el Registre Mercantil dels emprenedors de responsabilitat limitada.
c) El compliment de les obligacions en matèria tributària i de Seguretat Social associades a l’inici de l’activitat d’empresaris individuals i societats mercantils.
d) La realització de qualsevol altre tràmit davant autoritats estatals, autonòmiques i locals associades a l’inici o l’exercici de l’activitat, inclosos l’atorgament de qualssevol autoritzacions, la presentació de comunicacions i declaracions responsables i els tràmits associats al cessament de l’activitat.
S’exclouen del que disposa el paràgraf anterior les obligacions fiscals i de la Seguretat Social durant l’exercici de l’activitat, com també els tràmits associats als procediments de contractació pública i de sol·licitud de subvencions i ajudes.
2. Les remissions i recepcions del DUE es limiten a les dades que siguin necessàries per a la realització dels tràmits competència de l’organisme corresponent.
Per reglament o, si s’escau, mitjançant la subscripció dels convenis oportuns entre les administracions públiques competents, s’han d’establir les especificacions i les condicions per a l’ocupació del DUE per a la constitució de qualsevol forma societària, amb ple respecte al que disposa la normativa substantiva i de publicitat que regula aquestes formes societàries i tenint en compte la normativa a la qual es refereix l’apartat 6 de la disposició addicional quarta.
3. La remissió del DUE s’ha de fer mitjançant l’ús de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques d’acord amb el que disposen les normes aplicables a l’ocupació d’aquestes tècniques, tenint en compte el que preveuen les legislacions específiques.
4. Els socis fundadors de la societat de responsabilitat limitada poden manifestar al notari, prèviament a l’atorgament de l’escriptura de constitució, el seu interès a realitzar per si mateixos els tràmits i la comunicació de les dades incloses en el DUE o designar un representant perquè ho porti a efecte, cas en què no és aplicable el que estableix aquesta disposició addicional en relació amb la constitució de la societat.
5. El DUE ha de ser aprovat pel Consell de Ministres, a proposta del ministre d’Indústria, Energia i Turisme, amb l’informe previ dels altres ministeris competents en funció de la matèria, i ha d’estar disponible en totes les llengües oficials de l’Estat espanyol.
6. Els Punts d’Atenció a l’Emprenedor són oficines que pertanyen a organismes públics i privats, com també punts virtuals d’informació i tramitació telemàtica de sol·licituds.
Els Punts d’Atenció a l’Emprenedor s’encarreguen de facilitar la creació de noves empreses, l’inici efectiu de la seva activitat i el seu desenvolupament, a través de la prestació de serveis d’informació, tramitació de documentació, assessorament, formació i suport al finançament empresarial, segons s’estableixi en els oportuns convenis, i en aquests s’ha d’iniciar la tramitació del DUE.
7. El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, escoltat el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, pot subscriure convenis d’establiment de Punts d’Atenció a l’Emprenedor amb altres administracions públiques i entitats privades.
8. Les administracions públiques han d’establir a aquest efecte procediments electrònics per efectuar els intercanvis d’informació necessaris.”
LME- No hi ha modificacions
Llei Concursal- Es modifiquen els articles: 3, 5 bis apartats 1,3 i 4, article 15.3, article 71.6 (punt 2º), 178.2, 198.1, Disposició Adicional Cuarta (primer punt) per la llei 14/2013, de 27 de setembre, es crea NOU:
- tot el Títol X (articles 231 a 242 LC)
- - Disposició adicional setena i Disposició Adicional cuarta
+ Ja està la versió catalana de les modificacions d’agost de l’art. 64
Els articles quedan redactats de la manera següent:
Es modifica l’apartat 1 de l’article 3, que queda redactat de la manera següent:
«1. Per sol·licitar la declaració de concurs, hi estan legitimats el deutor, qualsevol dels seus creditors i el mediador concursal quan es tracti del procediment que regula el títol X d’aquesta Llei.»
Es modifiquen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 5 bis, que queden redactats de la manera següent:
«1. El deutor pot posar en coneixement del jutjat competent per a la declaració del seu concurs que ha iniciat negociacions per arribar a un acord de refinançament o per obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni en els termes que preveu aquesta Llei.
En cas que sol·liciti un acord extrajudicial de pagament, una vegada el mediador concursal proposat accepti el càrrec, el registrador mercantil o notari al qual s’hagi sol·licitat la designació del mediador concursal ha de comunicar, d’ofici, l’obertura de les negociacions al jutjat competent per a la declaració de concurs.»
«3. El secretari judicial, sense cap altre tràmit, ha de procedir a deixar constància de la comunicació presentada pel deutor o, en els casos de negociació d’un acord extrajudicial de pagament, pel notari o pel registrador mercantil.»
«4. Transcorreguts tres mesos de la comunicació al jutjat, el deutor, hagi arribat o no a un acord refinançament, un acord extrajudicial de pagaments o les adhesions necessàries per a l’admissió a tràmit d’una proposta anticipada de conveni, ha de sol·licitar la declaració de concurs dins el mes hàbil següent, llevat que ja ho hagi sol·licitat el mediador concursal o no es trobi en estat d’insolvència.»
Es modifica el primer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 15, que queda redactat de la manera següent:
«3. Una vegada efectuada la comunicació que preveu l’article 5 bis i mentre no transcorri el termini de tres mesos que preveu el precepte esmentat, no s’admeten sol·licituds de concurs a instància d’altres legitimats diferents del deutor o, en el procediment que preveu el títol X d’aquesta Llei, diferents del deutor o del mediador concursal.»
Es modifica el número 2n de l’apartat 6 de l’article 71, que passa a tenir la redacció següent:
«2n L’acord hagi obtingut l’informe favorable d’expert independent, que compleixi les condicions de l’article 28, designat pel registrador mercantil del domicili del deutor. Si l’acord de refinançament afecta diverses societats del mateix grup, l’informe pot ser únic i elaborat per un sol expert, designat pel registrador del domicili de la societat dominant, si està afectada per l’acord o, si no, pel del domicili de qualsevol de les societats del grup. L’informe de l’expert ha de contenir un judici tècnic sobre la suficiència de la informació proporcionada pel deutor, sobre el caràcter raonable i realitzable del pla en les condicions definides en el paràgraf primer i sobre la proporcionalitat de les garanties de conformitat amb les condicions normals de mercat en el moment de la signatura de l’acord. Quan l’informe contingui reserves o limitacions de qualsevol classe, la seva importància ha de ser avaluada de manera expressa pels signants de l’acord.»
Es modifica l’apartat 2 de l’article 178, que passa a tenir la redacció següent:
«2. La resolució judicial que declari la conclusió del concurs del deutor persona natural per liquidació de la massa activa ha de declarar la remissió dels deutes insatisfets, sempre que el concurs no hagi estat declarat culpable ni condemnat pel delicte que preveu l’article 260 del Codi Penal o per qualsevol altre delicte relacionat singularment amb el concurs i que hagin estat satisfets en la seva integritat els crèdits contra la massa, i els crèdits concursals privilegiats i, almenys, el 25 per cent de l’import dels crèdits concursals ordinaris. Si el deutor ha intentat sense èxit l’acord extrajudicial de pagaments, pot obtenir la remissió dels crèdits restants si han estat satisfets els crèdits contra la massa i tots els crèdits concursals privilegiats.»
Es modifica l’apartat 1 de l’article 198, que queda redactat de la manera següent:
«1. El Registre públic concursal es porta sota la dependència del Ministeri de Justícia i consta de tres seccions:
a) A la secció primera, d’edictes concursals, s’hi insereixen ordenats per concursat i dates, les resolucions que s’hagin de publicar de conformitat amb el que preveu l’article 23 i en virtut del manament remès pel secretari judicial.
b) A la secció segona, de publicitat registral, s’hi fan constar, ordenades per concursat i dates, les resolucions registrals anotades o inscrites en tots els registres públics de persones a què es refereix l’article 24.1, 2 i 3, incloses les que declarin concursats culpables o acordin la designació o inhabilitació dels administradors concursals i en virtut de certificacions remeses d’ofici per l’encarregat del Registre una vegada practicat l’assentament corresponent.
c) A la secció tercera, d’acords extrajudicials, s’hi ha de fer constar l’obertura de les negociacions per arribar a aquests acords i la seva finalització.».
S’afegeix un títol X a la Llei concursal, amb el contingut següent:
«TÍTOL X
L’acord extrajudicial de pagaments
Article 231. Pressupòsits.
1. L’empresari persona natural que estigui en situació d’insolvència d’acord amb el que disposa l’article 2 d’aquesta Llei, o que prevegi que no pot complir regularment les seves obligacions, pot iniciar un procediment per arribar a un acord extrajudicial de pagaments amb els creditors, sempre que, aportant el balanç corresponent, justifiqui que el seu passiu no supera els cinc milions d’euros.
A l’efecte d’aquest títol, es consideren empresaris persones naturals no només aquells que tinguin aquesta condició d’acord amb la legislació mercantil, sinó aquells que exerceixin activitats professionals o tinguin aquella consideració a l’efecte de la legislació de la Seguretat Social, com també els treballadors autònoms.
2. També poden instar el mateix acord qualssevol persones jurídiques, siguin o no societats de capital, que compleixin les condicions següents:
a) Es trobin en estat d’insolvència.
b) En cas de ser declarades en concurs, aquest concurs no hagi de revestir especial complexitat en els termes que preveu l’article 190 d’aquesta Llei.
c) Que disposin d’actius líquids suficients per satisfer les despeses pròpies de l’acord.
d) Que el seu patrimoni i els seus ingressos previsibles permetin aconseguir amb possibilitats d’èxit un acord de pagament en els termes que recull l’apartat 1 de l’article 236.
3. No poden formular la sol·licitud per arribar a un acord extrajudicial:
1r Els qui hagin estat condemnats en sentència ferma per delicte contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda pública, la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors.
2n Els subjectes a la inscripció obligatòria en el Registre Mercantil que no hi estiguin inscrits amb antelació.
3r Les persones que en els tres exercicis immediatament anteriors a la sol·licitud no hagin portat la comptabilitat o hagin incomplert en algun d’aquests exercicis l’obligació del dipòsit dels comptes anuals, tot i estar-hi obligades legalment.
4t Les persones que, dins els últims tres anys, hagin arribat a un acord extrajudicial amb els creditors, hagin obtingut l’homologació judicial d’un acord de refinançament o hagin estat declarades en concurs de creditors.
4. No poden accedir a l’acord extrajudicial de pagaments els qui estiguin negociant amb els creditors un acord de refinançament o la sol·licitud de concurs dels quals hagi estat admesa a tràmit.
5. Tampoc és possible iniciar l’acord extrajudicial si qualsevol dels creditors del deutor, que necessàriament haurien d’estar vinculats per l’acord, ha estat declarat en concurs.
Els crèdits de dret públic no poden estar afectats per l’acord extrajudicial. Els crèdits amb garantia real únicament es poden incorporar a l’acord extrajudicial i poden estar-ne afectats si així ho decideixen els creditors que en tenen la titularitat, mitjançant la comunicació expressa que preveu l’apartat 4 de l’article 234.
No poden acudir al procediment que preveu aquest títol les entitats asseguradores i reasseguradores.
Article 232. Sol·licitud d’acord extrajudicial de pagaments.
1. El deutor que pretengui arribar amb els seus creditors a un acord extrajudicial de pagaments ha de sol·licitar el nomenament d’un mediador concursal.
Si el deutor és una persona jurídica, és competent per decidir sobre la sol·licitud l’òrgan d’administració o el liquidador.
2. La sol·licitud s’ha de fer mitjançant instància subscrita pel deutor, en la qual el deutor ha de fer constar l’efectiu i els actius líquids de què disposa, els béns i els drets de què és titular, els ingressos regulars previstos, una llista de creditors on consti la quantia i el venciment dels crèdits respectius, una relació dels contractes vigents i una relació de despeses mensuals previstes. Aquesta llista de creditors també ha d’incloure els titulars de préstecs o crèdits amb garantia real o de dret públic sense perjudici que puguin no estar afectats per l’acord.
Si el deutor és una persona casada, llevat que estigui en règim de separació de béns, ha d’indicar la identitat del cònjuge, i ha de fer constar el règim econòmic del matrimoni, i si està legalment obligat a la tenidoria de comptabilitat, hi ha d’adjuntar també els comptes anuals corresponents als tres últims exercicis.
3. En cas que els deutors siguin empresaris o entitats inscriptibles, s’ha de sol·licitar la designació del mediador al registrador mercantil corresponent al domicili del deutor mitjançant una instància que pot ser cursada telemàticament, el qual ha de procedir a l’obertura del full corresponent, en cas que no consti inscrit. En els altres casos, se n’ha de sol·licitar la designació al notari del domicili del deutor. La sol·licitud s’ha d’inadmetre quan el deutor no justifiqui el compliment dels requisits legalment exigits per arribar a un acord extrajudicial, quan el deutor es trobi en alguna situació de les que preveuen els apartats 3 o 4 de l’article 231 d’aquesta Llei i quan falti algun dels documents exigits o els presentats siguin incomplets.
Article 233. Nomenament de mediador concursal.
1. El nomenament d’un mediador concursal ha de recaure en la persona natural o jurídica a la qual de manera seqüencial correspongui d’entre les que constin a la llista oficial que s’ha de publicar en el portal corresponent del «Butlletí Oficial de l’Estat», la qual ha de subministrar el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia.
El mediador concursal ha de reunir, a més d’aquesta condició d’acord amb la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, alguna de les que indica l’apartat 1 de l’article 27.
En tot el que no preveu aquesta Llei en relació amb el mediador concursal, cal atenir-se al que disposa en matèria de nomenament d’experts independents.
2. En acceptar el nomenament, el mediador concursal ha de facilitar al registrador mercantil o notari una adreça electrònica que compleixi les condicions que estableix l’article 29.6 d’aquesta Llei, en què els creditors poden fer qualsevol comunicació o notificació.
3. El registrador o el notari ha de procedir al nomenament d’un mediador concursal. Una vegada el mediador concursal accepti el càrrec, el registrador mercantil o el notari ha de donar compte del fet per certificació o còpia remeses als registres públics de béns competents per a la seva constància per anotació preventiva en el full registral corresponent, com també en el Registre Civil i els altres registres públics que correspongui, ha de comunicar d’ofici l’obertura de negociacions al jutge competent per a la declaració de concurs i ordenar-ne la publicació en el Registre Públic Concursal.
4. Així mateix, ha d’adreçar una comunicació per mitjans electrònics a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social a través dels mitjans que aquestes habilitin en les seves respectives seus electròniques, consti o no la seva condició de creditores, en la qual ha de fer constar la identificació del deutor amb el nom i el número d’identificació fiscal i la del mediador amb el nom, el número d’identificació fiscal i l’adreça electrònica, com també la data d’acceptació del càrrec per aquest. Igualment se n’ha de remetre una comunicació a la representació dels treballadors, si n’hi ha, on se’ls faci saber el seu dret a personar-se en el procediment.
Article 234. Convocatòria als creditors.
1. Dins els deu dies següents a l’acceptació del càrrec, el mediador concursal ha de comprovar l’existència i la quantia dels crèdits i convocar el deutor i els creditors que constin a la llista presentada pel deutor, sempre que puguin resultar afectats per l’acord, a una reunió que s’ha de celebrar dins els dos mesos següents a l’acceptació, a la localitat on el deutor tingui el domicili. En tots els casos, s’han d’excloure de la convocatòria els creditors de dret públic.
2. La convocatòria s’ha de fer per conducte notarial, per qualsevol mitjà de comunicació, individual i escrit, que n’asseguri la recepció. Si hi consta l’adreça electrònica dels creditors perquè aquests l’han proporcionat al mediador concursal en els termes que indica l’apartat 4 de l’article 235, la comunicació s’ha de fer a l’adreça electrònica esmentada.
3. A la convocatòria ha de constar el lloc, el dia i l’hora de la reunió, la finalitat d’arribar a un acord de pagament i la identitat de cadascun dels creditors convocats, amb expressió de la quantia del crèdit, la data de concessió i de venciment i les garanties personals o reals constituïdes.
4. Una vegada rebuda la convocatòria, els creditors titulars de crèdits amb garantia real que voluntàriament vulguin intervenir en l’acord extrajudicial ho han de comunicar de manera expressa al mediador dins el termini d’un mes.
Article 235. Efectes de la iniciació de l’expedient.
1. Una vegada sol·licitada l’obertura de l’expedient, el deutor pot continuar la seva activitat laboral, empresarial o professional. Des de la presentació de la sol·licitud, el deutor s’ha d’abstenir de sol·licitar la concessió de préstecs o crèdits, ha de retornar a l’entitat les targetes de crèdit de què sigui titular i s’ha d’abstenir d’utilitzar cap mitjà electrònic de pagament.
2. Des de la publicació de l’obertura de l’expedient i per part dels creditors que puguin estar afectats pel possible acord extrajudicial de pagaments, no es pot iniciar ni continuar cap execució sobre el patrimoni del deutor mentre es negocia l’acord extrajudicial fins a un termini màxim de tres mesos. Se n’exceptuen els creditors de crèdits amb garantia real, cas en què, l’inici o la continuació de l’execució depèn de la decisió del creditor. El creditor amb garantia real que decideixi iniciar o continuar el procediment no pot participar en l’acord extrajudicial. Una vegada practicada l’anotació corresponent de l’obertura del procediment en els registres públics de béns, no es poden anotar respecte als béns del deutor instant embargaments o segrestos posteriors a la presentació de la sol·licitud del nomenament de mediador concursal, llevat dels que puguin correspondre en el curs de procediments seguits pels creditors de dret públic i els creditors titulars de crèdits amb garantia real que no participin en l’acord extrajudicial.
3. Des de la publicació de l’obertura de l’expedient, els creditors que puguin estar afectats per l’acord s’han d’abstenir de realitzar cap acte per millorar la situació en què es troben respecte al deutor comú.
4. Des de la publicació de l’obertura de l’expedient, els creditors que ho considerin oportú poden facilitar al mediador concursal una adreça electrònica perquè aquest els practiqui totes les comunicacions que siguin necessàries o convenients, i produeixen plens efectes les que es remetin a l’adreça proporcionada.
5. El creditor que disposi de garantia personal per a la satisfacció del crèdit, la pot exercir sempre que el crèdit contra el deutor hagi vençut. En l’execució de la garantia, els garants no poden invocar la sol·licitud del deutor en perjudici de l’executant.
6. El deutor que estigui negociant un acord extrajudicial no pot ser declarat en concurs, mentre no hi concorrin les circumstàncies que preveu l’article 5 bis.
Article 236. El pla de pagaments.
1. Tan aviat com sigui possible, i en qualsevol cas amb una antelació mínima de vint dies naturals a la data prevista per a la celebració de la reunió, el mediador concursal ha de remetre als creditors, amb el consentiment del deutor, un pla de pagaments dels crèdits pendents de pagament a la data de la sol·licitud, en el qual l’espera o moratòria no pot superar els tres anys i en el qual la quitança o condonació no pot superar el 25 per cent de l’import dels crèdits.
El pla de pagaments s’ha d’acompanyar d’un pla de viabilitat i ha de contenir una proposta de compliment regular de les noves obligacions, incloent-hi, si s’escau, la fixació d’una quantitat en concepte d’aliments per al deutor i la seva família, i d’un pla de continuació de l’activitat professional o empresarial que desenvolupava.
El pla de pagaments ha d’incloure necessàriament una proposta de negociació de les condicions dels préstecs i crèdits, com també una còpia de l’acord o sol·licitud d’ajornament dels crèdits de dret públic o, almenys, de les dates de pagament d’aquests, si no s’han de satisfer dins els terminis de venciment.
2. La proposta també pot consistir en la cessió de béns als creditors en pagament dels deutes.
3. Dins els deu dies naturals posteriors a l’enviament de la proposta d’acord pel mediador concursal als creditors, aquests poden presentar propostes alternatives o propostes de modificació. Transcorregut aquest termini, el mediador concursal ha de remetre als creditors el pla de pagaments i viabilitat final acceptat pel deutor.
4. El mediador concursal ha de sol·licitar immediatament la declaració de concurs de creditors si, dins el termini esmentat a l’apartat 3 d’aquest article, decideixen no continuar les negociacions els creditors que representin almenys la majoria del passiu que necessàriament pugui estar afectat per l’acord, exclosos els crèdits amb garantia real els titulars dels quals no hagin comunicat la voluntat d’intervenir-hi o qualsevol creditor de dret públic.
Article 237. La reunió dels creditors.
1. Els creditors convocats han d’assistir a la reunió, llevat dels que hi hagin manifestat la seva aprovació o oposició dins els deu dies naturals anteriors a la reunió. Llevat dels que tinguin constituïda a favor seu una garantia real, els crèdits de què sigui titular el creditor que, havent rebut la convocatòria, no assisteixi a la reunió i no hi hagi manifestat la seva aprovació o oposició dins els deu dies naturals anteriors, s’han de qualificar com a subordinats en cas que, fracassada la negociació, sigui declarat el concurs del deutor comú.
2. El pla de pagaments i el pla de viabilitat poden ser modificats a la reunió, sempre que no s’alterin les condicions de pagament dels creditors que, pel fet d’haver manifestat la seva aprovació dins els deu dies naturals anteriors, no hagin assistit a la reunió.
Article 238. L’acord extrajudicial de pagaments.
1. Perquè el pla de pagaments es consideri acceptat, cal que hi votin a favor creditors que siguin titulars, almenys, del 60 per cent del passiu. En cas que el pla de pagaments consisteixi en la cessió de béns del deutor en pagament de deutes, aquest pla ha de comptar amb la aprovació de creditors que representin el setanta-cinc per cent del passiu i del creditor o creditors que, si s’escau, tinguin constituïda a favor seu una garantia real sobre aquests béns. En tots dos casos, per a la formació d’aquestes majories s’ha de tenir en compte exclusivament el passiu que hagi d’estar afectat per l’acord i els creditors d’aquest.
2. Si el pla és acceptat pels creditors, l’acord s’ha d’elevar immediatament a escriptura pública, que tanca l’expedient que el notari hagi obert. Per als oberts pel registrador mercantil, s’ha de presentar davant el Registre Mercantil una còpia de l’escriptura perquè el registrador pugui tancar l’expedient. El notari o el registrador ha de comunicar el tancament de l’expedient al jutjat que hagi de tramitar el concurs. Igualment ha de donar compte del fet per certificació o còpia remeses als registres públics de béns competents per a la cancel·lació de les anotacions practicades. Així mateix, ha de publicar l’existència de l’acord en el «Butlletí Oficial de l’Estat» i en el Registre Públic Concursal per mitjà d’un anunci que ha de contenir les dades que identifiquin el deutor, incloent-hi el número d’identificació fiscal, el registrador o notari competent, el número d’expedient de nomenament del mediador, el nom del mediador concursal, incloent-hi el número d’identificació fiscal, i la indicació què l’expedient està a disposició dels creditors interessats en el Registre Mercantil o la notaria corresponent per a la publicitat del seu contingut.
3. Si el pla no és acceptat, i el deutor continua incurs en insolvència, el mediador concursal ha de sol·licitar immediatament al jutge competent la declaració de concurs, que el jutge ha d’acordar també de manera immediata. Si s’escau, ha d’instar també del jutge la conclusió del concurs per insuficiència de massa activa en els termes que preveu l’article 176 bis d’aquesta Llei.
Article 239. Impugnació de l’acord.
1. Dins els deu dies següents a la publicació, el creditor que no hagi estat convocat o no hagi votat a favor de l’acord o hi hagi manifestat amb anterioritat la seva oposició en els termes que estableix l’article 237.1, pot impugnar-lo davant el jutjat que sigui competent per conèixer del concurs del deutor.
2. La impugnació no suspèn l’execució de l’acord i només es pot fonamentar en la falta de concurrència de les majories exigides per a l’adopció de l’acord tenint en compte, si s’escau, els creditors no convocats, en la superació dels límits que estableix l’article 236.1 o en la desproporció del quitança o moratòria exigides.
3. Totes les impugnacions es tramiten conjuntament pel procediment de l’incident concursal.
4. La sentència d’anul·lació de l’acord s’ha de publicar en el «Butlletí Oficial de l’Estat» i en el Registre Públic Concursal.
5. La sentència que resolgui sobre la impugnació és susceptible de recurs d’apel·lació de tramitació preferent.
6. L’anul·lació de l’acord dóna lloc a la substanciació del concurs consecutiu regulat a l’article 242.
Article 240. Efectes de l’acord sobre els creditors.
1. Cap creditor afectat per l’acord pot iniciar o continuar execucions contra el deutor per deutes anteriors a la publicació de l’obertura de l’expedient. El deutor pot sol·licitar la cancel·lació dels corresponents embargaments del jutge que els hagi ordenat.
2. En virtut de l’acord extrajudicial, els crèdits queden ajornats i remesos de conformitat amb el que s’hagi pactat.
En cas de cessió de béns als creditors, els crèdits es consideren extingits en tot o en part, segons el que s’hagi acordat.
3. Els creditors conserven les accions que els corresponen per la totalitat dels crèdits contra els obligats solidaris i els garants personals del deutor.
Article 241. Compliment i incompliment de l’acord.
1. El mediador concursal ha de supervisar el compliment de l’acord.
2. Si el pla de pagaments és complert íntegrament, el mediador concursal ho ha de fer constar en una acta notarial que s’ha de publicar en el «Butlletí Oficial de l’Estat» i en el Registre Públic Concursal.
3. Si l’acord extrajudicial de pagaments és incomplert, el mediador concursal ha d’instar el concurs, i es considera que el deutor incomplidor es troba en estat d’insolvència.
Article 242. Especialitats del concurs consecutiu.
1. Té la consideració de concurs consecutiu el que es declari a sol·licitud del mediador concursal, del deutor o dels creditors per la impossibilitat d’arribar a un acord extrajudicial de pagaments o per incompliment del pla de pagaments acordat.
Igualment té la consideració de concurs consecutiu el que sigui conseqüència de l’anul·lació de l’acord extrajudicial assolit.
2. En el concurs consecutiu, llevat del supòsit d’insuficiència de massa activa en els termes que preveu l’article 176 bis de la Llei, s’ha d’obrir necessàriament i simultàniament la fase de liquidació, de conformitat amb el que disposa el títol V d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
1a Llevat que hi hagi una causa justa, el jutge ha de designar un administrador del concurs al mediador concursal, el qual no pot percebre per aquest concepte més retribució que la que li hagi estat fixada en l’expedient d’arranjament extrajudicial llevat que ateses circumstàncies excepcionals el jutge acordi una altra cosa.
2a També tenen la consideració de crèdits contra la massa les despeses de l’expedient extrajudicial i els altres crèdits que, de conformitat amb l’article 84 d’aquesta Llei, tinguin la consideració de crèdits contra la massa, que s’hagin generat durant la tramitació de l’expedient extrajudicial, que no hagin estat satisfets.
3a El termini de dos anys per a la determinació dels actes rescindibles es compta des de la data de la sol·licitud del deutor al registrador mercantil o notari.
4a No necessiten sol·licitar reconeixement els titulars de crèdits que hagin signat l’acord extrajudicial.
5a En el cas de deutor empresari persona natural, si el concurs es qualifica com a fortuït, el jutge ha de declarar la remissió de tots els deutes que no siguin satisfets en la liquidació, llevat dels de dret públic sempre que siguin satisfets íntegrament els crèdits contra la massa i els crèdits concursals privilegiats.»
L’apartat 1 de la disposició addicional quarta queda redactat de la manera següent:
«1. Es pot homologar judicialment l’acord de refinançament que havent estat subscrit per creditors que representin almenys el 55 per cent del passiu titularitat d’entitats financeres, reuneixi en el moment d’adopció de l’acord, les condicions de l’article 71.6 d’aquesta Llei relatives a designació d’un expert independent i elevació a instrument públic. Per l’homologació judicial els efectes de l’espera pactada per a les entitats financeres que l’hagin subscrit s’estenen a les altres entitats financeres creditores no participants o dissidents els crèdits de les quals no estiguin dotats de garantia real.»
«Disposició addicional setena. Tractament de crèdits de dret públic en cas d’acord extrajudicial de pagaments.
1. El que disposa el títol X d’aquesta Llei no és aplicable als crèdits de dret públic per a la gestió recaptadora dels quals sigui aplicable el que disposen la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, o el Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.
2. El deutor persona natural o jurídica a què es refereix l’article 231 que tingui deutes dels previstos a l’apartat anterior, una vegada admesa la sol·licitud d’acord extrajudicial de pagaments que regula l’article 232, ha de sol·licitar a l’Administració pública competent un ajornament o fraccionament de pagament comprensiu dels deutes que, en aquesta data, estiguin pendents d’ingrés, sempre que no tingui previst fer-ho dins el termini que estableix la normativa aplicable.
3. Si es tracta de deutes amb la Hisenda pública, la tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a què es refereix l’apartat anterior es regeix pel que disposen la Llei general tributària i la seva normativa de desplegament, amb les especialitats següents:
a) L’acord de resolució de l’ajornament o fraccionament només es pot dictar quan l’acord extrajudicial de pagaments hagi estat formalitzat. No obstant això, és possible emetre resolució abans de la concurrència d’aquesta circumstància si transcorren tres mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que s’hagi publicat en el «Butlletí Oficial de l’Estat» l’existència d’aquest acord o se’n declara el concurs.
b) L’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament, llevat que motius de quantia discrecionalment apreciats per l’Administració determinin el contrari, té com a referència temporal màxima la que preveu l’acord extrajudicial de pagaments, per bé que la periodicitat dels terminis pot ser diferent.
Els ajornaments i fraccionaments de pagament concedits al seu moment i vigents a la data de presentació de la sol·licitud d’ajornament o fraccionament a què es refereix l’apartat 2 anterior continuen tenint efectes plens, sense perjudici de les peticions de modificació en les condicions que es puguin presentar, cas en què els deutes a què es refereixin s’han d’incorporar a aquesta sol·licitud.
En tots els casos s’han d’incorporar a la sol·licitud d’ajornament o fraccionament els deutes que a la data de presentació d’aquesta estiguin inclosos en sol·licituds pendents de resolució.
4. Si es tracta de deutes amb la Seguretat Social, la tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament a què es refereix l’apartat 2 anterior es regeix pel que disposen el Text refós de la Llei de la Seguretat Social i la seva normativa de desplegament, amb les especialitats següents:
a) L’acord de resolució de l’ajornament només es pot dictar quan l’acord extrajudicial de pagaments hagi estat formalitzat. No obstant això, és possible emetre resolució abans que es doni aquesta circumstància si transcorren tres mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que s’hagi publicat en el «Butlletí Oficial de l’Estat» l’existència de l’acord o es declara el concurs.
b) L’acord de concessió de l’ajornament, llevat que motius de quantia discrecionalment apreciats per l’Administració determinin el contrari, té com a referència temporal màxima la que prevegi a l’acord extrajudicial de pagaments, per bé que la periodicitat dels terminis pot ser diferent.
En cas que el subjecte responsable tingui ajornament de pagament vigent en la data de la presentació de la sol·licitud de l’acord extrajudicial, aquest continua tenint plens efectes, sense perjudici de les reconsideracions o modificacions que es puguin sol·licitar a l’efecte d’incloure en l’ajornament algun període de deute corrent o d’alterar alguna de les condicions d’amortització, respectivament.»
«Disposició addicional vuitena. Remuneració dels mediadors concursals.
Són aplicables a la remuneració dels mediadors concursals als quals es refereix aquesta Llei les normes establertes o que s’estableixin per a la remuneració dels administradors concursals.»
RRM- Es modifiquen els articles: 28.2
Queda redactat de la manera següent:
«2. El Llibre Diari ha de registrar dia a dia totes les operacions relatives a l’activitat de l’empresa. És vàlida, tanmateix, l’anotació conjunta dels totals de les operacions per períodes no superiors al trimestre, amb la condició que el seu detall consti en altres llibres o registres concordants, d’acord amb la naturalesa de l’activitat de què es tracti.»
LLIBRE TERCER
Llei canviària i del xec - No hi ha modificacions
Llei Contracte d’agència- No hi ha modificacions
Llei Contracte d’assegurança - No hi ha modificacions
