Els frescos de l’absis de l’església de Sant Miquel d’Engolasters (Escaldes-Engordany, Principat d’Andorra), que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, són l’objecte d’estudi d’aquest llibre. El protagonisme de la figura de l’arcàngel Miquel, que substitueix l’evangelista Mateu entre els vidents, dota el conjunt d’una singularitat iconogràfica que sovint ha estat interpretada com un error del pintor. El treball que presentem qüestiona aquest fet. L’anàlisi de l’arquitectura de l’església —sobretot del campanar—, de la seva situació en relació amb un entorn d’alta muntanya i del programa iconogràfic conservat —que inclou l’intradós de l’arc triomfal— apunta la possibilitat d’una concepció glo­bal complexa, amb una càrrega simbòlica important, en què s’han combinat de manera intel·ligent aquests tres elements al servei d’una idea.