La identitat jueva no era per a Hannah Arendt només una qüestió religiosa, com no ho eren la ciutadania o la nacionalitat política en sentit estricte, sinó que constituïa allò que caracteritzava la manera de ser d’un poble, la seva personalitat. Arendt, que havia fet seva la consigna «si t’ataquen com a jueu has de respondre com a jueu», acaba el seu comentari sobre El món d’ahir de Stefan Zweig amb una frase molt semblant: «Contra la desgràcia de ser jueu només hi ha una fugida possible: lluitar per l’honor del poble jueu com un tot». La qüestió jueva és el tema principal dels quatre escrits d’Anna Masó sobre Hannah Arendt que recull aquest llibre, un exemple de la recerca que va fer en una època en què les obres de la pensadora alemanya no eren gaire presents al nostre país i que mostren el recorregut típicament arendtià fet per Masó: partir dels textos i acceptar el repte d’analitzar-los implicant-se en primera persona, conscient dels possibles límits i, justament per això, oberta al món i als altres.