El volum mostra per què i com s’investiga la variació lingüística des de diferents vessants de les ciències del llenguatge. En els primers capítols es reflexiona sobre què és la variació lingüística: Joan Argente destaca la importància de tenir en compte la universalitat i la diversitat lingüístiques, Maria Teresa Turell estudia l’heterogeneïtat lingüística a partir de tècniques quantitatives variacionistes, i Max W. Wheeler tracta del paper de la variació lingüística diacrònica. Els capítols següents exposen com s’analitza la variació en les diferents disciplines amb un estudi de cas aplicat al català: Maria-Rosa Lloret i Joaquim Viaplana tracten de la variació en fonologia i morfologia; Mercè Lorente, Maria Teresa Cabré i Lluís de Yzaguirre, la variació en el lèxic; Joan Julià s’ocupa de la variació en la fonètica, i Gemma Rigau, en la sintaxi. Vicent Salvador, finalment, presenta les connexions entre la variació lingüística i la dialectologia, la pragmàtica i l’anàlisi del discurs.