Les fonts orals i audiovisuals en la història de l’educació
Ángel C. Moreu (coord.)
La diversificació de les fonts constitueix una aportació rellevant de la historiografia actual, la qual dóna una preponderància especial a les fonts orals i audiovisuals per a l’estudi de l’edat contemporània, l’època amb més presència en els curricula dels estudis de pedagogia, de mestre, d’educació social i de psicopedagogia, no només pel que fa a la història de l’educació sinó també a les històries col•laterals a l’àrea, com ara la història de la infància, per exemple. D’altra banda, la possibilitat de treballar amb les fonts orals i audiovisuals tot fent servir les tecnologies de la informació i la comunicació desvincula definitivament l’ensenyament-aprenentatge de la història de l’educació de metodologies avui difícilment justificables, si són úniques, tot obrint portes cap als nous entorns de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.
Sota la coordinació d’Ángel C. Moreu, han participat en aquest llibre Raquel de la Arada Acebes, Francesc Calvo Ortega, Raquel Cercós Raichs, Jordi Garcia Farrero, Montserrat Gurrera Lluc, Xavier Laudo Castillo, Karine Rivas Guzmán, Carlos Sánchez-Valverde Visus i Conrad Vilanou Torrano.