L'EXPERIÈNCIA MÀGICA DEL CINEMA, AL VESTÍBUL DE L'EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB
Per Patrícia Lainz
Del 15 d’octubre al 12 de febrer de 2013 se celebra l’exposició L’experiència màgica del cinema al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat. La mostra inclou una selecció d’aparells i altres objectes de gran significació per explicar els orígens del setè art, i descobreix els inicis tècnics del cinema, des dels espectacles d’ombres fins a l’aparició del cinematògraf dels germans Lumière, l’any 1895. Totes les peces formen part de la Col·lecció Josep M. Queraltó.
Un dels instruments que es podran veure és una cambra obscura britànica del 1830, un dispositiu òptic que permet observar imatges exteriors en una caixa tancada. S’utilitzava per dibuixar i com a entreteniment, i va ser un dels invents que van conduir a l’aparició de la fotografia. Aquestes imatges efímeres no es mantenien de manera permanent, però són la base fonamental per a les tècniques de la fotografia i el cinema.
La llum d’una escena externa travessa el forat de la cambra obscura i reprodueix la imatge a l’interior, conservant-ne el color i la perspectiva. La imatge es projecta en un paper, i després es pot resseguir amb un traçat per aconseguir-ne una representació molt exacta.
També hi ha un megaletoscopi italià del 1864. És un aparell òptic inventat entre el 1859 i el 1862 pel fotògraf i òptic venecià nascut a Suïssa Carlo Ponti (1823-1893). Estava destinat a visualitzar vistes opaques o transparents de grans dimensions per impressionar l’usuari. Aquest aparell, que és bastant gran, permet que l’espectador miri una imatge de dues maneres diferents. En primer lloc, es pot veure una escena amb llum de dia obrint les portes de l’aparell, fet que permet que una sèrie de miralls dirigeixin la llum cap a la part davantera de la diapositiva. La segona vista s’aconsegueix tancant les portes i dirigint la llum a través de la part posterior de la diapositiva, de manera que es produeix una escena nocturna. Aquest efecte s’aconsegueix pintant la part de darrere d’una fotografia, que després és adherida a un marc de fusta corbat. La fotografia també es perfora en diferents llocs per crear la il·lusió de llums a l’escena.
Un diorama de la primera meitat del segle XIX, un zoòtrop del 1867, un praxinoscopi del 1879, i una llanterna màgica del 1890 són altres aparells que conformen l’exposició.
El lleidatà Josep M. Queraltó va néixer el 1937 a Vallbona de les Monges (Urgell), on va treballar, durant l’adolescència, a les terres dels seus pares. Els caps de setmana feia d’operador al cinema de Vallbona, igual que el personatge de Philippe Noiret a la pel·lícula Cinema Paradiso, de la qual és un gran admirador. Autodidacte i sempre disposat a ampliar els seus coneixements, va seguir un curs oficial de ràdio a distància a l’Escola Ràdio Maymó, de Barcelona. Així, va començar a guanyar-se la vida reparant aparells de ràdio i altres electrodomèstics a Vallbona i comarca, tasca que compaginava amb la d’operador de cinema. El seu negoci va anar creixent i aviat va començar a fabricar els seus propis aparells de ràdio, gràcies als materialsque li enviaven de Barcelona, fins al punt de tenir una petita sucursal a cada poble per poder recollir els encàrrecs. El 1958, es va traslladar a Barcelona, on va començar de nou. El 1974, va fundar, amb dos socis més, Suministros Kelonik, empresa dedicada a la fabricació d’equipaments cinematogràfics. Al llarg de trenta-cinc anys, ha aconseguit aplegar prop de 20.000 peces relacionades amb la tècnica cinematogràfica, que conformen una de les col·leccions privades de cinema i audiovisuals més importants d’Europa. Queraltó és president de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya i membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.
L’exposició ha estat organitzada per la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB i del Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània. El professor Josep Maria Caparrós és el comissari. Publicacions i Edicions de la UB ha editat un catàleg de 92 pàgines que introdueix aquesta mostra, recull la història dels orígens del setè art i reprodueix els aparells exposats al vestíbul.
Paral·lelament a la mostra s’han celebrat diverses taules rodones a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, i la conferència Un museu de cinema, és possible a Barcelona? Per Josep M. Queraltó, president de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, i Jordi S. Bonet, vicepresident de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó.
FILMHISTORIA Online - Centre d'Investigacions Film-Història. Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema, Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona.
ISSN 2014-668X | Latindex
FILMHISTORIA Online y todo su contenido escrito está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 