LOS ÚLTIMOS DÍAS. L'APOCALIPSI ARRIBA A BARCELONA

Per Mateu Lucas

T.O.: Los Últimos Días. Producció: Morena Films, Rebelión Terrestre, Antena 3 Films, Les Films du Lendemain, (Espanya, 2013). Productors: Pedro Uriol, Alberto Marini, Mercedes Gamero, Kristina Larsen. Directors: Àlex i David Pastor. Guió: Àlex i David Pastor. Música: Fernando Velázquez. Direcció de fotografia: Daniel Aranyó. Muntatge: Martí Roca. Direcció artística: Balter Gallart.

Intèrprets: Quim Gutiérrez (Marc Delgado), José Coronado (Enrique), Marta Etura (Júlia), Leticia Dolera (Andrea), Mikel Iglesias (Dani).

Color – 100 min. Estrena a Espanya: 27-III-2013

Darrerament no parem de veure l’ESCAC a les sales de cinema, ja sigui per produccions de la pròpia escola de cinema com d’antics alumnes que comencen la seva trajectòria. Aquest és el cas dels germans Pastor, que després d’haver iniciat una notable carrera als Estats Units (on destaca el seu primer llargmetratge Carriers) han tornat a Barcelona per importar un gènere típicament americà com és el thriller apocalíptic i plasmar-lo en la capital catalana.

A Los Últimos Días ens transporten a un present fictici on una estranya epidèmia provoca als humans uns atacs letals d’agorafòbia, obligant els supervivents a viure dins els edificis i a desplaçar-se pel subsòl. Pels directors l’elecció de Barcelona com escenari d’aquest film és “alhora atípica i òbvia. Atípica perquè és el primer cop que Barcelona és escenari de l’apocalipsi, com a mínim al cinema. Òbvia perquè quan el món s’acabi ens agafarà a tots per igual”. D’aquesta manera, l’espectador barceloní se sent sorprès veient la Via Laietana plena de cotxes abandonats, un cérvol solitari passejant per l’Arc de Triomf, el centre comercial Gran Via 2 saquejat i abandonat o els passadissos de l’estació de Sants convertits en un camp de refugiats; tots ells escenaris que estàvem més acostumats a veure a ciutats com Nova York, Los Ángeles o Washington D.C. (en la ficció, per descomptat).

Tots aquests elements demostren una posada en escena atrevida i molt aconseguida. En aquest sentit, Àlex i David Pastor han aconseguit fer una gran producció, amb decorats retocats digitalment, una direcció artística complexa i acurada, escenes amb nombrosos figurants i una realització i fotografia adequades per una cinta d’acció i aventures.

El guió, però, és el punt més feble del film. Té una estructura clàssica, fet que implica que els punts de gir no sorprenguin l’espectador i en alguns moments siguin clarament previsibles, i les poques subtrames no aconsegueixen fer l’argument tant complex com hauria pogut arribar a ser. Malgrat tot, la pel·lícula no avorreix i manté un bon ritme, els diàlegs estan ben trobats, permetent també que els dos protagonistes deixin anar alguna frase lapidària, i el desenllaç és original i lògic, amb un missatge molt ben explicat.

Per la seva banda els personatges són creïbles i autèntics. El duet protagonista, format per en Quim Gutiérrez i en José Coronado, funciona notablement bé, i també destaca la caracterització dels secundaris que van trobant, interpretats per un càsting molt aconseguit i amb algunes cares conegudes. L’espectador es pot sentir fàcilment identificat amb tots ells i sumat al que hem comentat sobre la tria de l’escenari barceloní, dota la pel·lícula d’una versemblança que, si hi reflexionem, espanta una mica i tot.

Així doncs, Los Últimos Días és una pel·lícula d’aventures correcta, recomanable per tots els amants del gènere, que demostra que el cinema local pot apostar per grans produccions, i si segueix invertint-hi segur que s’anirà superant. Si això acaba desembocant en films que tinguin poc o res a envejar als grans blockbusters nord-americans el temps ho dirà.

<<volver


FILMHISTORIA Online - Centre d'Investigacions Film-Història. Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema, Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona.
ISSN 2014-668X | Latindex
FILMHISTORIA Online y todo su contenido escrito está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0
Creative Commons License