EL CABALLERO OSCURO: LA LEYENDA RENACE.
NOLAN COMPLETA LA TRILOGÍA DE BATMAN

Per Mateu Lucas

T.O.: The Dark Knight Rises. Producció: Warner Bros. Pictures, DC Entertainment, Legendary Pictures, Syncopy (Regne Unit, Estats Units, 2012). Productors: Christopher Nolan, Charles Roven i Emma Thomas. Director: Christopher Nolan. Guió: Christopher Nolan i Jonathan Nolan (basat en personatges de còmics publicats per DC Comics). Música: Hans Zimmer. Direcció de fotografia: Wally Pfister. Muntatge: Lee Smith.

Intèrprets: Christian Bale (Bruce Wayne/Batman), Michael Caine (Alfred Pennyworth), Gary Oldman (James Gordon), Anne Hathaway (Selina Kyle), Tom Hardy (Bane), Morgan Freeman (Lucius Fox), Joseph Gordon-Levitt (John Blake) Marion Cotillard (Miranda Tate), Mathew Modine (Foley).

Color – 165 min. Estrena a Espanya: 20-VII-2012.


L’estiu del 2005 arribava a les grans pantalles Batman Begins, una nova història del famós super-heroi creat per en Bob Kane. L’encarregat de crear aquest nou film sobre l’home ratpenat era el realitzador britànic Christopher Nolan, un director que aleshores comptava amb una breu filmografia, però amb films molt destacables com Memento.

La cinta va sorprendre per la nova interpretació que es feia sobre Batman. Així com Tim Burton havia creat una atmosfera gòtica i més pròpia de les vinyetes d’un còmic, una estètica que Joel Schumacher va radicalitzar en els seus dos films sobre l’heroi, Nolan va convertir les històries de Batman en autèntics thrillers (un gènere que el director ha demostrat dominar durant aquests anys), que buscaven un enfocament menys fantàstic i més realista de les històries, si bé es permetien certes llicències pròpies de l’univers fantàstic dels còmics.

Tres anys després d’aquesta primera entrega, Nolan va dirigir-ne la seqüela, The Dark Knight, que es va convertir en un èxit absolut; i va engrandir la llegenda de Heath Ledger, mort mesos abans de l’estrena del film, per la seva interpretació del malvat més famós de la franquícia, el Joker.

Amb The Dark Knight Rises, Nolan no només conclou amb la trilogia que va començar fa set anys, sinó que també tanca les històries que va crear tant amb Batman Begins com amb The Dark Knight. És especialment recomanable que l’espectador hagi vist, o com a mínim tingui recents en la memòria, els dos primers films, ja que, malgrat que el guió aconsegueix plantejar molt bé les situacions i els personatges, les trames principals estan estretament relacionades amb les dels primers episodis.

En aquesta ocasió, Batman s’enfronta a Bane, un malvat que, si bé és dels més recents en la llarga història de la franquícia, s’ha guanyat una notable fama entre els seus seguidors. Cal dir que, si molts fans creien impossible superar el llistó que havia deixat Heath Ledger en la interpretació del Joker, el disseny del personatge de Bane i la brillant interpretació de Tom Hardy han creat un personatge tan carismàtic com sinistre i esfereïdor. En aquest duel entrarà també en joc la famosa Catwoman, que jugarà el seu clàssic paper ambigu entre antagonista i aliada de l’home rat-penat.

L’aposta per aquest film ha estat realment èpica. En primer lloc, pel metratge del film, que s’acosta a les tres hores. També destaca en l’espectacular posada en escena, amb algunes escenes d’acció de tan gran envergadura que recorden més a un film de catàstrofes. En aquest sentit, The Dark Knight Rises és la màxima expressió de la firma del director britànic, que crea films de gran espectacle, però sense renunciar mai a explicar una bona història, un fet que ha portat a molts cinèfils a considerar-lo el nou Steven Spielberg. La banda sonora de Hans Zimmer també està a l’alçada de l’espectacularitat de la pel·lícula arribant, en algunes ocasions, a deixar l’espectador sense respiració.

Nolan manté de nou el seu repartiment de luxe pels papers principals i secundaris, al qual s’afegeixen Anne Hathaway,Tom Hardy, Marion Cotillard i Joseph Gordon-Levitt. Potser l’únic inconvenient d’aquest nombrós repartiment és que els secundaris que s’havien guanyat tant al públic en els dos films anteriors (Alfred, Fox i Gordon) disposen de menys minuts en aquest tercer film. Malgrat tot, els seus papers en la història segueixen sent indispensables, i compensen aquesta menor aparició amb unes escenes plenes de força i dramatisme.

Molt s’ha comentat sobre la moralitat de la pel·lícula, pel fet que els malvats del film emmascarin els seus plans en una revolució, justament quan aquests anys hem viscut els moviments d’indignats com el 15-M espanyol o el novayorkès Occupy Wall Street. Personalment, crec que el film no és ni de bon tros una defensa en ferm del sistema actual, deslegitimant aquests moviments d’indignació popular. Al cap i a la fi, l’heroi de la pel·lícula és un personatge que està fora de la llei, i els que hagin vist el film recordaran que no és l’únic personatge que no està d’acord amb tot el que fan les autoritats durant la pel·lícula.

The Dark Knight Rises és indispensable per tots aquells que van quedar captivats amb les altres dues pel·lícules, perquè malgrat que es diu que el gran problema d’aquesta és la comparació amb les anteriors, totes tres formen ja una sola unitat. I encara que hi ha gent que no ha sortit convençuda d’aquesta conclusió, és bastant probable que s’hagi tancat una trilogia que es convertirà en un clàssic del cinema.

<<volver


© FILMHISTORIA Online - Centre d'Investigacions Film-Història. Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema, Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona.
ISSN 2014-668X | Latindex