|staff|
|links|
|contacto|
NEWS
Els Juliols de la UB:
Cinema en temps de guerra, exili i repressió
Amb motiu del 75è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Universitat de Barcelona ho va commemorar amb una exposició i un curs especialitzat.
El dilluns 4 de juliol es va inaugurar a la segona planta de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia (Aribau, 2), l’exposició «Cinema en temps de guerra, exili i repressió», comissariada pel catedràtic del Departament d’Història Contemporània Josep Maria Caparrós i pel secretari del Centre d’Investigacions Film-Història, Magí Crusells. Aquesta exposició es va exhibir a l’Espai Memorial Democràtic des del setembre fins al desembre de 2010. A la UB s’exposà fins al 28 de juliol, gràcies al suport del vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni. A la inauguració hi va assistir el coordinador del Memorial Democràtic Ignasi Sardà.
«Cinema en temps de guerra, exili i repressió (1936-1975)» posa a l’abast del públic l’efervescència cinematogràfica que va viure Catalunya durant la Guerra Civil, així com documenta les conseqüències que van tenir en el camp del cinema la derrota de la Segona República, l’exili i la repressió posteriors.
La mostra va ser una iniciativa conjunta del Centre d’Investigacions Film-Història (Grup de Recerca i Laboratori d’Història Contemporània i Cinema), del Departament d’Història Contemporània de la UB, i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
A més d’abocar a l’exili bona part dels professionals que havien fet de Barcelona la capital cinematogràfica de la península Ibèrica des de les primeres passes del setè art fins aleshores, la repressió franquista va recaure sobre molts cineastes que van decidir quedar-se a Catalunya després del conflicte. A «Cinema en temps de guerra, exili i repressió» s’exposen documents inèdits de la repressió, com, per exemple, fitxes elaborades per ens estatals com ara la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documentació del Ministeri de la Governació i Expedients Militars o el Tribunal Especial de la Repressió contra la Massoneria i el Comunisme.
A més de vetllar per la moral catòlica, els bons costums i els principis del Movimiento Nacional, la censura va impedir durant anys el doblatge de cap pel·lícula al català. Per aquest motiu, la primera pel·lícula estrenada comercialment en català va ser Maria Rosa l’any 1966, basada en el drama homònim d’Àngel Guimerà i interpretada per Núria Espert i Paco Rabal.
Alguns dels fets que s’exposen són menys o menys coneguts pel públic: la col·lectivització de les sales de cinema pels sindicats o la tasca del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya a través de Laya Films, per exemple. D’altres han estat rescatats de l’oblit, especialment les vicissituds biogràfiques de professionals del cinema obligats a l’exili o represaliats.
Paral·lelament a la nostra exposició, es va celebrar el curs d’Els Juliols de la UB, titulat La Guerra Civil espanyola al cinema, tanmateix coordinat per Josep Maria Caparrós i Magí Crusells. Aquest va ser el programa desenvolupat:
Dilluns, 4 de juliol de 2011:
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA A TRAVÉS DEL CINEMA DOCUMENTAL
Per Magí Crusells
Dimarts, dia 5:
EL CINEMA DE FICCIÓ DURANT LA GUERRA
Per J. M. Caparrós Lera
Projecció de Aurora de esperanza (1937), d’Antonio Sau
Dimecres, dia 6:
LA REREGUARDA DURANT EL CONFLICTE BÈL·LIC
Per Esteve Riambau. Director de la Filmoteca de Catalunya
Projecció de La doble vida del faquir (2002), de Elisabeth Cabeza i Esteve Riambau
Dijous, dia 7:
EXILI I REPRESSIÓ DURANT LA POSGUERRA ESPANYOLA
Per Josep Maria Forn
Projecció de Companys, procés de Catalunya (1979), de Josep Maria Forn
Divendres, dia 8:
EL SUPORT DE HOLLYWOOD
Per Oriol Porta
Projecció de Hollywood contra Franco (2008), d’Oriol Porta
FILMHISTORIA Online, Vol. XXI, nº 2 (2011)
Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema
