|staff|
|links|
|contacto|
NEWS
Daniel Benmayor:
9ª Tribuna del Cinema Espanyol
El cineasta barcelonès Daniel Benmayor, director de Bruc. La llegenda (2010), fou el protagonista de la 9ª Tribuna del Cinema Espanyol, la qual va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona, el 28 de gener del 2011.
Daniel Benmayor (a la dreta), amb el Professor Josep Maria Caparrós
Aquesta tribuna és una plataforma oberta, on un cineasta del país parla de la seva trajectòria artística i dialoga sobre la seva obra. Al final, manté un col·loqui amb el públic assistent. Fins ara, han passat por aquestes tribunes especialitzades els directors José Luis Guerín, David Trueba, Josep Maria Forn, José Luis Borau, José María Nunes i Edmon Roch, l’actriu Assumpta Serna i el productor Julio Fernández.
Organitzades des del curs acadèmic 2001-2002 pel Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB, l’acte se celebrà a las 12 del migdia, amb entrada lliure.Va estat presentat per Josep Maria Caparrós, amb l’assitència del productor del film, Edmon Roch, antic membre de FILM-HISTÒRIA.
Daniel Benmayor (Barcelona, 1973) és un dels directors de la nova onada de cinema català. Reconegut realitzador de spots publicitaris i productor del curt H2ombre (2005), va debutar com a director de llargmetratges amb Paintball (2008), un notable film de terror de transfon bèl·lic. Es va encarregar de la direcció dels audiovisuals de la gala dels “Goya” 2011 de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de Espanya, i ha estat contractat per la 20th Century Fox per dirigir Hitman 2.
Amb motiu de l’estrena de Bruc, Benmayor manifestà a la premsa: “Cadascú interpreta els valors de la pel·lícula segon la seva situació i estat d’ànim. Existeixen moltes llegendes similars a la de Bruc, però és clar que l’ús desproporcionat de la força no aconsegueix res. Bruc és l’antiheroi, un tipus què se sent obligat per les circumstàncies a defensar-se, lluitar i acabar amb l’amenaça. No funciona por venjança, sinó per protecció vers el què és seu. Potser dintre de cent anys es facin pel·lícules sobre conflictes d’avui dia i apunten cap a la mateixa direcció”.
I destacant la importància del paisatge natural per a evocar la història, afegiria: “Montserrat és, sens dubte, un marc genial per a una pel·lícula d’aventures. Tant el seu exterior com les seves coves són impressionants. S’havia rodat anteriorment allí, però mai de la manera que ho hem fet amb Bruc”.
FILMHISTORIA Online, Vol. XXI, nº 1 (2011)
Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema
