Film Reviews | Bruc. La llegenda

T.O.: Bruc. La llegenda . Producción: Telefónica Producciones, Ikiru Films (España, 2010). Productores: Edmon Roch, Victoria Borrás. Director: Daniel Benmayor. Guión: Patxi Amezcua, Jordi Gasull. Fotografía: Juan Miguel Azpiroz. Música: Xavier Capellas. Diseño de producción: Antxón Gómez. Montaje: Marc Soria de Torre.

Intérpretes: Juan José Ballesta (Bruc), Vincent Perez (Maraval), Nicolas Giraud (Nouaille), Francesc Albiol (Dr. Ballart), Moussa Maaskri (Attab), Santi Millán (De la Mata), Jérôme Le Banner (Baraton), Astrid Berges-Frisbey (Gloria).

De la mà del director del galardonat documental Garbo. L'espia que va salvar el món, Edmon Roch, i el jove director Daniel Benmayor -que actualment prepara la secuela de Hitman (Xavier Gens, 2007)-, ens arribar aquest relat históric del que podria haver passat desprès de la batalla del Bruc, el 1808, en una barreja perfecta entre un Rambo i un western a la catalana.

La calma que precedeix al combat ha tornat, les tropes, o el que queda d'elles, de la Grande Armée de l'Emperador Napoleó I, es recomposen entre els cadàvers esclafats, l'honor de França ha estat violat per primer cop des que Napoleó va ascendir al poder, per això ha de ser recompensat, i l'única forma és matant a l'heroi de la cruenta batalla, Joan Casselles, anomenat Bruc, un carboner d'un poble proper al Massís de Montserrat, que va aconseguir amb el seu timbal i l'ajuda de les muntanyes fer tremolar al més gran exèrcit d'Europa. Éric Maraval, oficial napoleónic i íntim de Napoleó, tan fidel al seu emperador que la seva arma secreta és una navalla amb l'àguila imperial al mànec, serà l'encarregat de capturar i intentar matar al jove heroi. A partir d'aquest moment comença una carrera a contrarellotge per la característica vall catalana.

Juan José Ballesta, conegut per el film El bola (Achero Mañas, 2000) i que recentment ha estrenat Entrelobos (Gerardo Olivares, 2010), demostra que les barreres lingüístiques no existeixen interpretan un paper clarament català, malgrat que ell és madrileny, i aconsegueix parlar en català de forma més que convincent fent-nos dubtar realment la seva procedència. El mateix actor admetia la dificultat amb algunes paraules, pero que un cop superades -mitjançant la tossuderia- el guió era fàcil de seguir. Ballesta interpreta a Joan, el mític Timbaler del Bruc, que en una mena d'estrés post traumàtic -digne dels soldats de Vietnam o Iraq- rememora, a través dels somnis, els detalls de la cruenta batalla.

El grup de perseguidors, similar a un equip d'elit militar -ens recorda, salvant totes les distàncies amb El Equipo A- però en francès i de principis del segle XIX, està liderat per Vincent Perez, actor suís que ha estat conegut per protagonitzar, junt amb Gérard Depardieu, Cyrano de Bergerac (Jean-Paul Rappeneau, 1990) i ser The Crow en El cuervo: ciudad de ángeles (Tim Pope, 1996), aquí interpreta a un amic i company de promoció de Napoleó que s'encarrega de les situacions complicades, com si d'un espia es tractès, que no s'atura davant de res. Al seu costat trobem a Pascal Baraton, un soldat inmens sense llengua interpretat per Jérôme Le Banner, que és un dels co-protagonistes en Astérix als Jocs Olímpics (Frédéric Forestier i Thomas Langmann, 2008), un mameluc -segurament procedent de les campanyes de Napoleó a Egipte- interpretat per Moussa Maaskri, i un jove húsar -molt semblant als que vàrem veure en Els Duelistes (Ridley Scott, 1977)-, paper que fa Nicolas Giraud. Aquest peculiar equip esta completat per un Santi Millán que deixa de banda els seus papers de "guaperas" graciòs i els seus orígens a la companyia teatral La Cubana, per interpretar a un català afrancesat que lluita en les tropes franceses, essent un dels més temuts soldats de l'Emperador, per la seva crueltat i el seu aspecte aterrador.

Gairebé tot el film es va rodar en exteriors del Massís de Montserrat o en les seves rodalies, que en uns magnífics plans aeris podem disfrutar de la bellessa d'aquest indret de Catalunya.

Malgrat que la pel·lícula transcorre durant l'època napoleónica, al temut Emperador dels francesos mai se'l veu, només sabem d'ell a través d'una carta que envia a Maraval, però en tot moment són presents les seves idees, ja que molts són els catalans que van estar d'acord que les tropes franceses entréssin a Catalunya, els afrancesats eren homes de professions liberals, com metges, advocats, artistes, etc., que veiem en l'emperador la figura d'un il·luminador revolucionari. Però la gent de poble, que va ser la que va estar realmente afectada per la presència de les tropes franceses, eren totalment contraris, per això va ser fàcil reunir un grup de voluntaris valents que plantessin cara a la Grande Armée.

Una excelent pel·lícula de ficció amb transfons històric, que gràcies a un guió i una ambientació perfecta, fa pensar que aquests fets haguessin pogut succeïr. Malgrat que costa arrancar, un cop el film ha arribat a la tensió necessària per mantenir-se al més alt nivell durant tota la seva duració. La magnífica posada en escena del guió fa d'aquest film un d'apte per a tots el públics, és a dir, que no és necessari ser historiador o un sibarita fílmic per poder disfrutar d'aquesta cinta.