|HOME|

|VOLUMEN XX|

|NÚMEROS ANTERIORES|

|STAFF|

|LINKS|

|CONTACTO|

UIC: Un llibre que fa justícia al gènere del documental

El professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i crític literari, Sergi DORIA, va presentar el dia 25 d’octubre de 2010 al Saló de Graus el llibre 100 documentales para explicar Historia. De Flaherty a Michael Moore, de Josep Maria Caparrós, Magí Crusells i Ricard Mamblona, aquest últim també professor de la UIC.

En aquest llibre, publicat per Alianza Editorial, els autors seleccionen un centenar de documentals, gairebé tots obres mestres de la cinematografia i algunes autèntiques pel·lícules de culte, que permeten conèixer la història de les diverses cultures que coexisteixen al nostre món. Des dels inicis del documental als anys 20 fins a l'actualitat.

En la presentació, Doria va explicar que el documental és un gènere cada vegada més hegemònic: un gènere que està guanyant autoritat i que avui en dia és molt respectat. Doria va assegurar que 100 documentales para explicar Historia és un llibre pràctic i útil, tant per a professors, com per a historiadors o amants del Setè Art.

Així, en aquesta obra es troben peces de clàssics com Nanuk, el esquimal (1922), Berlín, sinfonía de una gran ciudad (1927) o El hombre de la cámara (1929); sense oblidar obres d’altres grans directors com John Grierson, Jean Vigo o Leni  Riefenstahl; films de guerra com The Battle of Midway (1943) o Let There Be Light (1945); o pel·lícules que van marcar un estil cinematogràfic com Chronique d’un été (1961) o Titicut Follies (1967).

Josep Maria Caparrós, professor d’Història Contemporània i Cinema de la UB, ha aportat sobre tot els clàssics de l'obra; Magí Crusells, expert en cinema i Guerra Civil espanyola, quasi la trentena de ressenyes sobre cinema espanyol; i Ricard Mamblona, professor i realitzador de cinema documental, aquells «tresors» que mereixen un lloc en la història del documental. Caparrós, Crusells i Mamblona: tres generacions diferents per explicar la història des de tres estils diferents que amenitzen la lectura.

Segons Doria, es tracta en definitiva d'un llibre que torna al gènere del documental el lloc que mereix.

JAUME FIGA

 

FILMHISTORIA Online, Vol. XX, nº 2 (2010)

|VOLVER A NÚMERO 2|


Grup de Recerca i Laboratori d'Història Contemporània i Cinema