An Education no ho és tot

T. O.: An Education. Producció: BBC Films, Wildgaze Films, Finola Dwyer Productions/Endgame Entertainment (GB, 2009). Productors: Finola Dwyer i Amanda Posey. Directora: Lone Scherfig. Argument: basat en les memòries de Lynn Barber. Guionista: Nick Hornby.Fotografía: John de Borman. Música: Paul Englishby. Disseny de producció: Andrew McAlpine. Muntatge: Barney Pilling.

Repartiment: Carey Mulligan (Jenny), Olivia Williams (Sra. Stubbs), Alfred Molina (Jack), Peter Sarsgaard (David), Cara Seymour (Marjorie), Matthew Beard (Graham), Amanda Fairbanks-Hynes (Hattie), Dominic Cooper (Danny), Rosamund Pike (Helen), Emma Thompson (Sra. Walters, directora de l’escola).

Color - 100 min. Estrena a Espanya: 26-II-2010.

La Jenny és una noia de 16 anys intel·ligent, amb idees pròpies que vol trencar amb les convencions que l’envolten. El seu objectiu és estudiar Filologia anglesa a la universitat però el camí que l’ha de portar a Oxford es desdibuixa quan coneix a David, un home d’uns trenta anys. Jenny entra de la mà de David a un món ple de luxes, plaer i diversió. Però aquesta bombolla explota i la Jenny es troba a la vida real, on res és tan idíl·lic i cal lluitar per aconseguir el que es vol.

Abans de veure la pel·lícula, es pot creure que es tracta d’una història romàntica, com tantes d’altres que s’han fet. Però qui busqui a An Education molt sucre i un final en què triomfa l’amor, s’equivoca de film. És cert que la relació entre Jenny i David influeix molt en l’evolució dels personatges però no és l’eix central de la narració. La pel·lícula se centra en com una adolescent aconsegueix decidir sobre la seva vida.

Durant els primers minuts de la pel·lícula, coneixem una Jenny idealista, per a qui el món en què viu s’ha quedat petit i desitja trencar amb els motllos amb què s’ha forjat el seu context social. David li ofereix la possibilitat de fer-ho i li descobreix la vida nocturna de l’Anglaterra dels anys 60, les diversions que només estan a l’abast d’alguns, l’amor i el sexe.

Però un sopar o un viatge no és el que fa que la protagonista maduri. Rectificar és de savis i Jenny fa un pas endavant quan s’adona que s’ha allunyat del seu somni apostant per la relació fracassada amb David. L’esforç que inverteix per entrar a Oxford la converteix en una dona adulta de 17 anys. Aquest canvi queda palès especialment amb la frase “No hi ha dreceres per aspirar a la vida que vull”.

La pel·lícula qüestiona l’educació que només es basa en coneixements sobre ciències o lletres. Es critica un model formatiu sense objectius, senzillament perquè “ningú fa res que valgui la pena sense un títol”, tal com diu la directora del col·legi. An Education convida a reflexionar sobre un sistema educatiu que no fomenta que les alumnes tinguin criteri propi. La vida és més complexa que les fórmules i els comentaris de text, tot i que enlloc ensenyen a viure-la. L’única manera d’aprendre és cometent errors. Per tot això, el film evidencia que la formació és important per ser una persona culta però gaudir de la joventut, experimentar i rectificar són assignatures imprescindibles per a créixer i aprovar en el món dels adults.

A part de mostrar-nos aquest ensenyament, el film reflecteix la societat anglesa dels seixanta amb dos pols oposats. En un d’ells hi trobem els pares de la Jenny. En Jack i la Marjorie viuen en un barri modest, immersos en la rutina i els problemes econòmics. La seva major preocupació és que la seva filla prosperi i pugi en l’escala social, tant és via per aconseguir-ho. El lietmotive de la pel·lícula és present en la relació entre la Jenny i els seus pares ja que posa de relleu que els pares no només han de preocupar-se pels estudis dels fills sinó aconsellar-los i guiar-los en les seves decisions.

Al pol contrari hi trobem el món d’en David i els seus amics, en Danny i la Helen. L’ambient en què es mouen enlluerna. L’esplendor que desprenen els capritxos cars encega a qui s’hi acosta i no deixa veure que és un decorat. A darrera s’hi amaga una societat simple sense valors. En aquests cercles no cal intel·ligència, només ambició.

El valor afegit del film és que explica la història d’una manera simple i discreta. Per aconseguir-ho compta amb una molt bona ambientació que es fixa en els detalls. Com per exemple, el canvi en el vestuari de la Jenny acompanya l’evolució del personatge. També s’aprecia el contrast entre els colors grisos i foscos del barri on viu la protagonista per evidenciar la monotonia que hi impera i la llum clara i els colors vius que decoren el pis de la Helen i en Danny i el de la professora de llengua per demostrar la llibertat que sent la Jenny en aquests espais. També cal destacar la interpretació de Carey Mulligan, que aconsegueix transmetre un ampli registre d’emocions. Per tot això, An Education exemplifica la premissa que la senzillesa requereix molt esforç.