BIADIU ESTER, Mercè i CAPARRÓS LERA, Josep Maria
Ramon Biadiu (1906-1984). Cineasta d'avantguarda.
Súria-Manresa (Barcelona): Ajuntament de Súria/Centre d’Estudis del Bages, 2007, 126 pp. Col. Temes de Súria, n. 5
Por Jordi Puigdomènech
Coincidint amb el centenari del naixement de Ramon Biadiu, montador, documentalista i pioner del cinema a Catalunya i a l'Estat espanyol, l'historiador Josep Maria Caparrós i la filla del cineasta, Mercè Biadiu, han recollit i sintetitzat en aquest petit volum els gairabé quaranta anys d'activitat professional d'aquest gran mestre i artesà del cel·luloide. Col·laborador en diverses productores com CIFESA, Balcázar o Iquino, Ramon Biadiu participà com a montador en dos rodatges tan importants com són els de Vida en sombras (Llobet-Gràcia, 1948), considerada pels especialistes com una de les deu pel·lícules més importants del cinema espanyol, i Orgullo y pasión (Stanley Kramer, 1956), amb Cary Grant, Sophia Loren i Frank Sinatra com a principals protagonistes.
Però a banda del prestigi que va representar la participació creativa de Ramon Biadiu en aquest dos treballs, la tasca més rellevant que el cineasta desenvolupà fou la de participar activament l'any 1936 en la creació de Laya Films, productora de la Secció de Cinema de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Joan Castanyer sota el patronatge del Comissariat de Propaganda, encapçalat per Jaume Miravitlles. L'activitat més important de Laya Films va ser la creació d'un noticiari setmanal en doble versió, calatana i castellana, en què es recollien els fets més rellevants de la vida política i cultural de la zona republicana.
A l'important arxiu de Laya Films, dispers per diverses filmoteques de Madrid i d'altres capitals europees, i recuperat en part durant la dècada dels noranta, s'hi poden trobar documents fílmics en els quals Biadiu participà com a cameraman o montador, rodats en plena Guerra Civil espanyola i tots ells d'un gran valor historiogràfic, com ara són els curtmetratges documentals Conquesta de Terol (Manuel Berenguer i Julián de la Flor, 1938) o Catalunya màrtir (J. Marsillach, 1938). En aquest darrer film es recullen les esfareidores imatges de les seqüel·les de mort i destrucció que provocaren els cruels bombardejos patits a diversos indrets de Catalunya, i particularment a la ciutat de Barcelona, al llarg del fraticida conflicte bèl.lic.
Una altra fita en la carrera del cinesta de Súria, en aquest cop com a realitzador, va ser el rodatge del documuntal La ruta de Don Quijote (1934), re-muntat i sonoritzat posteriorment en una nova versió sota el títol En un lugar de la Mancha (1952). Es tracta d'un sugerent viatge pels escenaris d'alguns dels capitols més representatius de la gran novel·la de Miguel de Cervantes, en els quals Ramon Biadiu mostra com molts dels emplaçaments i de les activitats que es desenvolupaven en aquesta zona de Espanya, continuaven mantenint-se al segle XX de manera molt similar a com les havia descrit Cervantes, allà pel segle XVI.
Dividida en dues parts, el primer apartat de la biografia Ramon Biadiu i Cuadrench (1906-1984). Cineasta d'avantguarda és una semblança de la vida i l'obra de Biadiu, vista i descrita des de dins per la mirada tendra i no exenta d'admiració de la seva filla Mercè. Es tracta, doncs, d'un relat íntim i familiar de les vivències del cineasta, que abarca des dels primers temps en què tenia que compartir la seva activitat cinematogràfica amb el treball a l'obrador de l'avi Biadiu, a la seva Súria natal, fins la duresa dels anys de la Guerra Civil, els camps de concentració i les posteriors dificultats per trobar feina en el context de la sempre precària -i en aquells anys encara més- industria cinematogràfica espanyola. El fet que Ramon Biadiu fora un home de caire amable, amb un sentit de l'humor que l'acompanyà sempre, inclús en els moments més difícils i durs de la vida i de la professió, fa que el relat de la seva filla Mercè tingui, a més d'un notable interés historiogràfic, una forta càrrega emotiva que es traspassa al lector cinéfil amb facilitat.
En la segona part del llibre, escrita per l'historiador i amic personal del cineasta, Josep Maria Caparrós, s'hi troben les dades més rellevants de l'activitat tècnica i artística de Biadiu com a montador i documentalista. Caparrós Lera, co-autor amb el biografiat del llibre Petita història del cinema de la Generalitat (1932-1939), obra de referència de la historiografia cinematogràfica catalana –editada a Mataró l’any 1978–, recull i comenta cadascuna de les setanta-quatre pel·licules en les que participà Ramon Biadiu, ja fora com a montador, realitzador o director de fotografía.
El llibre es completa amb les fitxes tècniques i artístiques dels films, amb una extensa bibliografia i amb una dramatització escrita per Jaume Esquius a mode d'homenatge que el poble de Súria ret al gran cineasta català. Acompanya l'obra un DVD produït per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya amb alguns dels treballs més representatius de Ramon Biadiu, com són les esmentades La ruta de Don Quijote/En un lugar de la Mancha (1934-1952), Els tapers de la Costa (1937) i Catalunya màrtir (1938), així com altres films pertanyents a diverses èpoques, com els amateurs Corpus a Súria/Pàsqua a Súria (1929-30) o l'excel·lent documental en color Tahull. La pintura romànica catalana, produït l'any 1953 i auspiciat per la UNESCO.
